La decisió judicial reactiva el Consell de la República
Un cop rebi la notificació, Puigdemont tornarà a Waterloo i es reprendrà la feina d’internacionalització
La retirada de les euroordres que pesaven sobre els exmembres del govern de Carles Puigdemont exiliats protagonitzada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena té un efecte immediat, la reactivació del Consell de la República, situat a la Casa de la República, a Waterloo, Bèlgica. Un cop tots els afectats hagin rebut les notificacions, cosa que hauria de passar a mitjan setmana que ve, seran lliures per moure’s fora de territori espanyol. Per tant, Puigdemont, segons va confirmar ahir el seu advocat, Paul Bekaert, tornarà a la seva residència a Waterloo on es trobarà amb l’exconseller de Salut Antoni Comín, l’exconseller de Cultura Lluís Puig i l’exconsellera d’Agricultura i actual delegada del govern davant de la Unió Europea, Meritxell Serret. La reactivació d’aquest consell, doncs, serà un objectiu prioritari.
Comín enumerava fa uns mesos en una entrevista a El Punt Avui alguns objectius d’aquesta institució com ara “la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya davant totes les esferes rellevants”; “avançar en el suport de l’opinió pública europea cap a la causa catalana, que com més la coneix més hi simpatitza, per mitjà d’una estratègia de comunicació ambiciosa”, o “exercir aquelles activitats de diplomàcia civil que han de substituir la que l’Estat no deixa fer a la Generalitat”. De fet, en el temps en què Puigdemont hi va ser, abans de ser detingut a Alemanya, la seva activitat ja era destacada, com havia explicat el mateix president.
El Punt Avui TV va ser la primera televisió que va mostrar imatges de l’interior de la Casa de la República. Les imatges mostraven un interior molt funcional. S’hi podien veure despatxos i també la sala de reunions on cada dimarts es reunia el govern a l’exili fins a la detenció de Puigdemont i s’aixecava acta. La casa també era l’indret on es feien reunions amb les entitats o personalitats interessades a conèixer què passava a Catalunya.
Waterloo és una població de trenta mil habitants situada a trenta quilòmetres de Brussel·les, famosa perquè el divuit de juny del 1815 el duc de Wellington va infligir la famosa derrota a Napoleó. Però d’ençà que s’hi van traslladar el president Puigdemont i els consellers Comín, Puig i les conselleres Serret i Ponsatí (aquesta última ara a Escòcia), es va convertit també en un focus mediàtic.
