“M’importa que el municipi estigui viu”

La veritat és que va ser en Josep Masoliver qui em va proposar l’alcaldia, em va demanar que entrés a la llista i va dir que després de dos anys canviaríem. La veritat és que allò em va anar bé perquè jo no havia estat mai en un ajuntament i treballar amb un equip que tenia unes dinàmiques molt marcades em va servir com a procés d’aprenentatge.

L’anterior alcalde, que havia executat obres importants com ara connectar tots els nuclis amb la xarxa d’aigua potable, tenia un lideratge clar, i em va deixar els comptes totalment sanejats, la qual cosa em permet plantejar noves possibilitats de futur.

Podem dir que el municipi de Garrigàs és un micropoble integrat per cinc nuclis que en total sumen menys de cinc-cents habitants, que concentra els serveis públics al poble més poblat, però com és natural ha de fer que tots els pobles se sentin ben tractats i cobrir necessitats com ara la xarxa d’aigua potable, la il·luminació o l’arranjament de camins, i busquem un equilibri perquè el municipi funcioni bé.

Les institucions catalanes, la Generalitat, la Diputació o el Consell Comarcal, ens atenen bé, però a vegades no entenen que als micropobles és molt difícil complir els requeriments burocràtics que ens demanen per aconseguir les subvencions.

Garrigàs no, l’ha mantingut i hi ha hagut un relleu generacional. En els darrers anys hi ha gent que ha tornat a viure a les cases dels pares o dels avis i s’han fet noves urbanitzacions que han portat famílies nouvingudes amb nens.

Garrigàs està ben connectat, el que passa és que l’N-II té els accessos perillosos, i encara que fa temps que demanem una solució, per ara tots els projectes o han fracassat o s’han rebutjat. En aquest aspecte, podem dir que l’administració de l’Estat ens ha maltractat, i no està gaire interessada a solucionar un problema que fa anys que dura.

Nosaltres ens pensàvem que podria haver-hi una actuació de les forces d’ordre ajustada a l’estat democràtic, però mai ens va passar pel cap que la Guàrdia Civil actués amb aquella violència, no ho havíem previst. Ara podem dir que ens hem refet del trauma perquè les coses són com són i has de tirar endavant.

I tant, ha servit per donar serveis i sobretot un espai per fer activitats tant als joves com a les persones grans; gràcies a una dinamitzadora poden fer activitats i se senten acompanyats.

Sí, crec que queden coses per fer. Per ara, i gràcies al treball conjunt de molts pobles, s’ha aturat el tancament de consultoris mèdics i ja tenim molt avançats projectes com ara el trasllat de l’ajuntament als baixos del centre polivalent, l’engegada de la biomassa i acabar l’escola. Amb tot, per mi, el més important és que el municipi estigui viu, i només pot estar viu si la gent participa i troba temes en comú per avançar.