El cas Benalla apunta a l’Elisi
Augmenta la pressió sobre Macron per la impunitat acordada al guardaespatlles investigat per haver agredit manifestants
El ministre de l’Interior eludeix responsabilitats i el cap de l’estat reconeix “errors”
Augmenta la pressió envers Emmanuel Macron. El president francès no ha pogut gaudir ni tan sols una setmana la victòria de França en el mundial de futbol a causa de la revelació del cas d’Alexandre Benalla, el cap de gabinet adjunt del president que va agredir dos manifestants el passat 1 de maig a París actuant com si fos un policia, tot i que no exercia aquesta funció.
Cinc dies després de la revelació d’aquestes imatges pel diari Le Monde, l’afer Benalla ha esdevingut “l’escàndol més greu en el mandat de Macron”, segons la premsa francesa. Ni la destitució de Benalla ni la seva imputació han apaivagat una tempesta política que posa en dubte la suposada exemplaritat del dirigent centrista i el seu estil presidencialista.
Macron va trencar el seu silenci diumenge reconeixent “errors manifestos en el funcionament a l’Elisi”. Aquestes deficiències explicarien suposadament la impunitat amb què van tractar el cas Benalla. Des del 2 de maig, el dirigent centrista coneixia les il·legalitats comeses pel seu guardaespatlles, que va acompanyar com a “observador” els agents antidisturbis en l’accidentada manifestació del dia del treballador. En els marges d’aquella mobilització, Benalla, equipat amb un casc, ràdio i un braçal de policia, va agafar pel coll una noia i va donar cops de puny i de peu contra un altre manifestant. Tot i que aquests fets podrien constituir greus delictes, com ara la usurpació de funcions o l’exercici de la violència, només van sancionar Benalla amb quinze dies sense feina ni sou.
Per què les autoritats franceses no van denunciar-ho a la justícia? El ministre de l’Interior, Gérard Collomb, va defensar-se ahir assegurant: “El 2 de maig em van informar sobre l’existència d’un vídeo que mostrava la violència i la implicació de Benalla”, i va afegir: “Immediatament vam informar sobre aquests fets el gabinet del president de la República.”
Cinc investigats
D’aquesta manera, Collomb es rentava les mans i passava la responsabilitat a Macron durant la seva intervenció a la comissió d’investigació de l’Assemblée Nationale. “Aquests fets es deuen fonamentalment a una sèrie de derives individuals inacceptables, provocades per un amiguisme poc saludable”, va declarar davant dels diputats Michel Delpuech, el prefecte de la policia de París.
El tribunal de París va imputar, abans-d’ahir, Benalla i Vincent Crase, un empleat responsable de la seguretat de La República en Marxa (el partit de Macron), que acompanyava el guardaespatlles en la manifestació de l’1 de maig. També van ser inculpats per aquest cas tres agents de policia, acusats d’haver transmès a Benalla, dimecres passat, imatges de videovigilància sobre els fets de l’1 de maig. Malgrat tenir només 26 anys, Benalla s’havia erigit en l’home fort de l’Elisi en matèria de seguretat. Guardaespatlles del candidat centrista durant la campanya presidencial, exercia fins ara com a cap de gabinet adjunt de la presidència. La seva presència era constant a la vora de Macron. Tot i que oficialment l’havien relegat a tasques administratives, les imatges el mostren acompanyant-lo en la desfilada militar del 14 de juliol o en l’arribada a París dels campions del mundial. Fins i tot, Macron li havia encomanat la creació de la direcció de la seguretat de la presidència de la República, un organisme paral·lel que s’encarregaria de la protecció del president i que suplantaria unes funcions exercides actualment per la gendarmeria i el Ministeri de l’Interior. “L’afer Benalla no representa només els excessos d’un col·laborador de l’Elisi, sinó també una advertència sobre la deriva de Macron cap a una presidencialització reforçada de la Cinquena República”, assegurava fa poc el director del diari digital Mediapart, Edwy Plenel. Segons Plenel, l’escàndol reflectiria un nou excés de la voluntat de Macron de governar França amb un estil molt personalista, que concentra les decisions en ell i els seus consellers a l’Elisi. Un hiperpresidencialisme en què els errors d’un guardaespatlles poden convertir-se en un terratrèmol per a la República.
LES FRASES
El ‘Rambo’ del president Macron
Enric BonetAlexandre Benalla, 26 anys, formava part del cercle més estret de col·laboradors del president Macron. Antic integrant dels serveis d’ordre del Partit Socialista, ja havia estat un referent de la seguretat en els desplaçaments de l’exdirigent socialista François Hollande. Malgrat la seva reputació de Rambo i d’escalfar-se massa de pressa, va unir-se a l’equip de Macron el juliol del 2016 en l’inici de la precampanya presidencial. Després d’haver estat el principal responsable de la seguretat del candidat centrista en aquests comicis, Macron va recompensar-lo amb el càrrec de cap de gabinet adjunt a l’Elisi, amb un sou de 7.113 euros mensuals. Malgrat els seus estrets vincles amb alguns policies en la prefectura de París, Benalla havia generat suspicàcies en la gendarmeria per les seves repetides sortides de to davant d’agents de les forces de seguretat. Segons fonts citades pel Journal du Dimanche, la revelació de l’escàndol “prové del Ministeri de l’Interior”.