Sense rendició

La cantada i gravació en català, ahir a la tarda a Palau-sator, de la cançó No surrender, un clàssic de l’àlbum Born in the U.S.A (1984), de Bruce Springsteen, va ser molt més que un acte reivindicatiu, que ho va ser, perquè va tenir també molt de festa. Organitzada per l’Associació Catalana de Drets Civils, juntament amb altres entitats, la cantada es va viure amb emoció pel nombrós públic que s’hi va anar aplegant des de dos quarts de vuit de la tarda.

Neus Matamala, organitzadora de l’acte, va explicar que s’havia pres com a referent el festival No Surrender, que se celebra a Vilanova de Bellpuig (Lleida) i amb el qual es va entrar en contacte: “Van estar encantats d’ajudar-nos; nosaltres només farem una cançó. L’acte vol ser un clam per reclamar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.” Matamala va explicar que la lletra de la cançó s’adquiria amb un donatiu, totalment voluntari. L’enregistrament es va fer al costat del Firatast d’Estiu, al nucli de Sant Feliu de Boada. Després de tres grans períodes d’assaig, passades les nou del vespre es va fer la gravació.

Aquesta es va fer amb el suport de la banda de música Bruce Cat, grup musical especialitzat a fer versions en català de cançons de Springsteen; Gerard Quintana i Miquel Abras, segons Matamala, van tenir un paper rellevant a l’hora de traduir la cançó i perfilar-la perquè sonés bé en català. Implicació de la gent, de petits i grans, doncs, amb una lletra potent i amb un component clau d’aquesta: “Res de retractar-se, res de rendir-se.”