Arrenca als EUA el primer judici pel ‘Russiagate’
L’excap de campanya de Trump compareix davant del jutge, acusat de suposats delictes fiscals i bancaris
S’espera que en el procés surtin a la llum detalls sobre la presumpta trama russa
Paul Manafort, excap de la campanya presidencial de Donald Trump, va comparèixer ahir davant del tribunal en el primer judici del Russiagate, la investigació del fiscal especial Robert Mueller sobre els presumptes vincles entre el Kremlin i l’equip electoral de l’actual mandatari nord-americà.
Enmig d’una gran expectació mediàtica, Manafort, de 69 anys, va comparèixer davant del magistrat Thomas Selby Ellis III, del tribunal de districte est de Virgínia, a Alexandria, als afores de Washington, en l’obertura d’un judici que espot allargar unes tres setmanes. L’excol·laborador de Trump afronta fins a 18 càrrecs de frau bancari i fiscal per no haver declarat els 75 milions de dòlars que va obtenir per assessorar governs estrangers, com el de l’expresident ucraïnès Víktor Ianukóvitx (prorús) del 2010 al 2014, a qui va ajudar a millorar la seva imatge. Segons l’acusació, entre el 2006 i el 2017 Manafort va treballar per Ianukóvitx i altres governs sense comunicar-ho a les autoritats dels EUA, fet que constitueix un delicte. La defensa argumenta que les proves relatives a Ucraïna són “irrellevants, perjudicials i suposaran una pèrdua de temps”, ja que l’objectiu del judici de Virgínia és determinar si Manafort va cometre delictes econòmics i no polítics.
De fet, hi ha previst un segon judici, a Washington al setembre, sobre les seves activitats de lobby a Ucraïna. Però l’equip de Mueller sí que considera que les proves sobre Ucraïna han de ser admeses, perquè Manafort va obtenir bona part dels seus ingressos (60 milions de dòlars) de la seva feina per a Ianukóvitx i per a diversos oligarques russos. Segons l’acusació, l’excap de campanya de Trump va amagar fins a 30 milions de dòlars en empreses fantasma i comptes bancaris a diversos països. Si fos declarat culpable d’aquests fets, podria afrontar una pena de fins a 30 anys de presó.
El procés contra Manafort és producte de la investigació de Mueller sobre els suposats vincles de Moscou amb membres de la campanya de Trump per influir en les eleccions presidencials del 2016. Els càrrecs que se li imputen no estan directament relacionats amb les activitats que va exercir com a cap de campanya de Trump entre el juny i l’agost del 2016, tot i que durant aquest període va mantenir contactes amb diversos oligarques pròxims al Kremlin. S’espera que, durant el judici, apareixeran més detalls sobre la feina de Manafort a Ucraïna i amb ciutadans russos. El jutge considera que és una figura d’interès per Mueller perquè podria incriminar Trump. Fins ara, Manafort s’ha declarat no culpable dels càrrecs que se li imputen i s’ha negat a col·laborar amb l’acusació.
LA XIFRA
Facebook tanca comptes sospitosos
RedaccióFacebook va anunciar ahir que ha desactivat 32 comptes i pàgines de la xarxa social per les sospites que s’havien creat de manera coordinada per influir en les eleccions legislatives de meitat de mandat, que se celebraran al novembre als EUA. La companyia nord-americana assegura que és encara en “un estadi molt preliminar” de la seva investigació sobre aquest suposat pla per interferir en els comicis, i que desconeix qui hi ha darrere dels comptes i pàgines sospitosos. Els creadors d’aquests comptes, hi va afegir la xarxa social, haurien actuat amb rapidesa per amagar la seva identitat. L’empresa fundada per Mark Zuckerberg ha reforçat fa poc els seus sistemes de control i vigilància després de veure’s al centre de la polèmica en les eleccions presidencials dels EUA, el novembre del 2016, quan la plataforma va ser utilitzada per difondre notícies falses amb l’objectiu d’influir en els resultats.