ELS PROTAGONISTES
Vidreres
Llums i ombres d’un poble en creixement
Es queixa que la majoria absoluta de l’equip de govern els ha fet caure en un menysteniment absolut
La mala maror pel degoteig de morts a la carretera C-63 està creixent i es demanen solucions immediates
Va encetar el mil·lenni amb cinc mil habitants i a hores d’ara voreja els vuit mil, 7.652 per ser més exactes el 2017. Vidreres és un poble vigorós, que es mou. Això és indiscutible. Ja sigui pel magnífic enclavament o per la capacitat dels empresaris i d’un teixit social potent i lluitador per superar els reptes del dia a dia, el poble no s’atura. Per Josep Batallé, expresident de l’Associació de Comerciants, les coses s’estan fent bé i el futur el veu prometedor: “Tot i que s’estan tancant alguns comerços de tota la vida, la majoria tenen gent jove al capdavant i s’han sabut posar al dia. Una garantia de futur. El comerç va passar moments difícils amb la instal·lació del primer Mercadona de la demarcació, però a base de treball i imaginació ho hem superat.”
No tot, però, són flors i violes. Si el visitant pren la carretera de Lloret, en els tres primers quilòmetres quedarà desconcertat per la gran quantitat de rams de flors que hi ha a banda i banda. Una tragèdia que fa anys que es mastega i que va pujar un escaló amb la mort, recentment, de quatre joves prop de l’entrada de Terra Fortuna, l’indret a on dies després un centenar de veïns van tallar la C-63 per exigir solucions que parin aquest degoteig de morts. “És un drama que fa molts anys que dura”, assenyala Anna Clapés, candidata d’ERC a les properes municipals. “Qui més qui menys té algun conegut que ha tingut un accident. És un tema, però, que depassa les competències d’un ajuntament.”
L’Ajuntament de Vidreres està governat amb majoria absoluta pels hereus de CiU. La llista encapçalada per Jordi Camps va obtenir 8 dels tretze regidors, és a dir, va arrasar amb més del 54% dels vots, fet que li permet una legislatura plàcida, sense necessitat de pactar. Això, en paraules de Jesús Becerra, regidor del PSC, s’ha convertit en un menysteniment absolut de l’oposició. “El 2011 ja es va iniciar la política de tallar els accessos a l’Ajuntament. No contesten les instàncies, en les comissions participatives es deixa de banda l’oposició, no se la convida a les activitats que es fan i ni tan sols podem publicar a la revista Rec Clar. Aquest equip de govern ha encertat en temes d’imatge, d’estètica i de control d’informació, però les coses importants no arriben a la gent.”
L’arrencada de plàtans de Mas Flassià és, per l’oposició, una mostra de la prepotència de l’equip de govern. Es van tallar uns arbres plantats per la gent fa més de trenta anys sense consensuar-ho amb ningú. L’alcalde, Jordi Camps, va remarcar que es tractava d’una actuació general per millorar les zones verdes.
Com a tema destacat ens trobem la xarxa d’aigua de les urbanitzacions, una xarxa que està en procés de municipalització, procés en el qual tots els grups estan d’acord però en el que discrepen és en la manera de fer-ho. “La gent del centre es pensa que el tema de l’aigua és tan sols un problema de les urbanitzacions”, comenta Clapés. “Les empreses que gestionen el tema tenen un deute de 490.000 euros amb l’Ajuntament i això es problema de tots.” “Veiem bé la municipalització –assegura Becerra– però no l’opció triada. Llarga i amb un operador que tindrà dret a indemnització per diferents motius. Hi ha hagut oportunitats d’expropiació i s’han deixat escapar.”
Vidreres va viure anys molt durs amb les urbanitzacions i un dels que ho van viure en primera persona va ser Josep Sala, amb vint-i-quatre anys a l’Ajuntament, dotze com a alcalde. Els anys d’en Manuel Valdivieso. Aquest personatge, que encapçalava les reivindicacions dels veïns de les urbanitzacions, concretament d’Aiguaviva, va desaparèixer quan els mateixos veïns se li van posar en contra. “Jo estic força desenganyat i desconnectat de tot –assegura Sala–, però crec que el tema de les urbanitzacions està més calmat, tot i que continua havent-hi problemes com el de l’aigua, del qual ja fa molt de temps que se’n parla i encara està per solucionar. La meva impressió personal és que des de l’Ajuntament treballen molt la qüestió d’imatge però el poble està deixat. El poble creix de forma important i entre les mancances que hi trobo hi ha el polígon industrial. Nosaltres en vàrem tenir un a punt, però al final el van desqualificar.”
ERC es presenta a les eleccions amb el lema Vidreres som tots, una manera clara d’acceptar que les diferències entre la gent del poble i la de les urbanitzacions hi són, tot i que la majoria dels habitants de la perifèria fa més de vint anys que hi viuen. “No poden estar contents –diu Becerra– pel retard de més de deu anys en la recepció. Queden moltes coses pendents. Algunes les arregla l’Ajuntament però moltes altres no. Són gent que viu a Vidreres i en moltes coses paga el doble. L’aigua, en ser un gestor privat, els surt molt més cara que al poble.” Salvi Jené, un dels ranxers històrics i lampista de professió, assegura que molts industrials del poble s’hi pensen dues vegades abans de treballar a les urbanitzacions. “Els bancs hi tenen propietats tancades per especular i això facilita l’actuació de les màfies. A altres pobles, com Arbúcies, no passa perquè l’Ajuntament ha pres mesures”, comenta Becerra
Vidreres és l’únic poble de la demarcació que manté per la festa un espectacle amb bous. Mai havia representat cap problema i l’any passat es va celebrar sense cap mena d’incidents, però els vents que bufen no són propicis a aquestes activitats i ja hi ha un sector important de la població que s’hi manifesta contrari. Tothom coincideix que el tema no ha enfrontat mai la gent del poble, però alguns ja hi veuen alguns indicis perillosos. L’Anna Clapés creu que una solució seria un referèndum i que tothom acceptés el resultat. Tradició per un costat, drets dels animals per un altre.
I ja que parlem de tradició, dedicarem unes ratlles al ranxo, de molt la més antiga i la més estimada. Salvi Jené assegura que per a ells totes les èpoques són bones i que sempre s’han entès amb l’Ajuntament de torn. Creu que la continuïtat està assegurada ja que diu: “Només quedem quatre vells”, la resta són joves, més del 80%.
L’endeutament de l’Ajuntament és un dels temes de discussió. Voreja el 75%, que és el màxim que permet la llei d’estabilitat. Quan se supera, els controls es tornen molt estrictes. Becerra creu que la xifra és enganyosa ja que inclou pagaments per aquest any que no creu que arribin, mentre que Clapés creu que si es demana un crèdit de 3.800.000 € per inversions com l’aigua, la nova escola Sant Iscle o el centre de dia, que considera necessàries, s’haurien de reduir altres partides com les de les festes. Es mostra contrariada pel fet que el nou Sant Iscle perdi una línia educativa i alguns nens hagin de canviar d’escola.
Josep Batallé, com a bon botiguer, centra les seves reclamacions en el tema dels aparcaments, que hi són però estan mal indicats, i reclama centrar els esforços en polítiques socials, especialment les destinades a la gent gran, que són els qui han fet créixer el poble.
Les frases
Anna Clapés
Cap de llista per ERC per a les eleccions del 2019
Josep Sala
Exalcalde de Vidreres durant tres legislatures
Jesús Becerra
Regidor pel PSC a l’Ajuntament
Josep Batallé
Expresident de l’Associació de Comerciants de Vidreres