“Fer d’alcalde 30 anys pot ser un perill públic”

En Joan Fàbrega necessitava un recanvi i em va proposar d’alternar-nos. Però l’equip de govern, del qual ell també continua formant part, és el mateix. Aquesta era una condició irrenunciable, perquè tots són gent molt vàlida.

Jo provinc de l’activisme civil. Soc vicepresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos, president del Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany... Aquesta experiència m’ha convençut que, sigui quina sigui la feina que tinguis, pots destinar una part del teu temps a la comunitat. I si t’has implicat en el món associatiu, també valores molt millor la gestió pública.

Sí, ho tinc clar. Ara bé, no pretenc fer carrera política. Amb dues legislatures n’hi haurà prou, perquè és saludable que els càrrecs es renovin. Un alcalde que hagi exercit durant trenta anys se l’hauria de considerar un perill públic.

Mira, el que més m’agrada és que aquí existeix l’acció directa: aproves i executes. Potser no podràs satisfer les necessitats de tothom, perquè ha de prevaldre el bé comú, però a mi m’agrada molt el tracte amb la gent, i des del govern entens els seus problemes.

L’abastament d’aigua. És de molt bona qualitat, però no en tenim prou. Potser no en som conscients, perquè obrim l’aixeta i raja, però necessitem connectar amb el pantà de Boadella per tenir aigua bona tot l’any. També ens convindria renovar el clavegueram, i arreglar alguns carrers que se’ns han envellit. La reordenació de la plaça, per exemple, va ser un encert: desplaçant els cotxes que hi aparcaven cap a la riera hem guanyat un espai ciutadà molt actiu, que encara millorarà més quan puguem rehabilitar el teatre de l’antic Sindicat Agrícola.

Aprovar el POUM, que fa temps que toca i que comença a ser urgent perquè el poble sigui sostenible. Una de les coses que més m’agraden de Lladó és que ha sabut mantenir l’estructura orgànica de poble, enclavat entre dues serres i amb un urbanisme sense sobresalts. Però per mantenir aquest equilibri no hauria de créixer més enllà del miler d’habitants. Ara en som vuit-cents.

Fem molta autocrítica, perquè no ens interessa l’autocomplaença. Som conscients que hi ha coses millorables. Ens falta, per exemple, mantenir els camins i accessos per al petit nucli de pagesos i ramaders que tenim al poble, i transformar l’antic teatre del local social en un espai polivalent.

No! Tenim una població molt dinàmica, i per al curs vinent tenim cent matriculats a primària. Hem tingut clar que, encara que no hi fem les paus, hem de mantenir la llar d’infants, perquè si no els pares s’acostumen a portar els fills a Banyoles i Figueres, i ja no tornen més.