Catalunya, focus de gihadistes
Les demarcacions de Barcelona i Girona tenen la major part dels acusats de terrorisme islamista
La majoria són nascuts al Marroc i formen la segona generació d’immigrants, crescuts a l’Estat espanyol
Catalunya encapçala la llista de comunitats que tenen un major nombre de persones acusades de terrorisme gihadista. Del total de 305 detinguts a Espanya des del 2012 fins a l’actualitat, 96 van ser en territori català, i d’aquests, 73 a la demarcació de Barcelona i 14 a la de Girona, segons dades del Ministeri de l’Interior, que porta un recompte d’operacions des dels atemptats de l’11-M del 2004 a Madrid.
Fernando Reinares i Carola García-Calvo , director i investigadora del programa de terrorisme global del Real Instituto Elcano, afirmen que a Catalunya estan molt esteses les congregacions salafistes, considerades “la porta d’entrada del gihadisme”, segons va assegurar el professor de dret penal i criminologia de la Universitat de Granada, Miguel Ángel Cano, en unes jornades a Barcelona, perquè “el salafisme, que ha nascut a Europa –aclareix–, vol imposar el seu corrent radical de l’islam i el gihadisme amb violència.” Els experts d’Elcano indiquen que els radicals a Espanya es concentren en “bosses o clústers” que lideren la demarcació de Barcelona i Ceuta, seguides per Madrid i Alacant. El Barcelonès, asseguren, és “el principal escenari genèric de la mobilització terrorista promoguda per Estat Islàmic dins el territori espanyol”, mentre que Ceuta és “el principal focus del seu component autòcton, composta bàsicament per joves de segona generació”. Precisament, els investigadors sostenen que l’Estat espanyol, en alerta 4 sobre 5 des de finals del 2015, no ha tingut tants atacs com ara França, Bèlgica, Alemanya i el Regne Unit perquè les segones generacions d’immigrants, sobretot de famílies magribines, no són encara la majoria, sinó la meitat dels detinguts. “Les segones generacions de població musulmana a Europa occidental s’han mostrat més vulnerables a la propaganda d’Estat Islàmic (EI)”, alerten Reinares i García-Calvo. Sostenen que té més possibilitats de radicalitzar-se un noi que viu a Europa que no pas si viu al Magrib.
Aquest any, els cossos policials han detingut 21 persones acusades de terrorisme (8 a Catalunya). I l’any passat, amb els brutals atemptats de Barcelona i Cambrils, amb setze morts, es va tancar amb 76 detinguts –25 a Catalunya, inclosos tres joves de Ripoll acusats de formar part del grup terrorista dels dos atacs en ciutats catalanes.
Un any abans dels atemptats a Catalunya, Reinares i García-Calvo van fer un perfil de les persones detingudes per vincles amb el gihadisme i la forma com es radicalitzen a l’Estat espanyol. Els terroristes de Ripoll hi encaixen com un guant. Troben dues característiques que es repeteixen en la majoria dels casos: el primer és que hi ha un agent de radicalització, que en el cas de Ripoll va ser l’imam Abdelbaki Es Satty, com van denunciar familiars dels nois, i, en segon lloc, es radicalitzen en grup, no són llops solitaris, com passava inicialment. Al grup de Ripoll, format per nou joves de 17 a 28 anys, hi ha quatre parelles de germans i dos són cosins entre si. Viure al mateix barri (en el cas de Ripoll, alguns vivien al mateix bloc de pisos) és un bon pol d’atracció. Les xarxes socials hi són ben presents, però al final els implicats es reuneixen en pisos privats o centres, afirmen els experts.
Pel que fa al seu perfil, la majoria són nascuts al Marroc i residents a Europa. En el cas de l’escamot de Ripoll, vuit són de nacionalitat marroquina i un, espanyol. Tots van créixer i estudiar a Catalunya. La majoria dels radicals detinguts tenen estudis de secundària i treballen en el tercer sector. Els tres nois grans de Ripoll (Younes Abouyaaqoub, Mohamed Himachy i Youseef Aalla), que la Guàrdia Civil considera el “grup de logística” de la cèl·lula dirigida per l’imam de Ripoll, treballaven en empreses de la comarca, de mecànics i tècnics, i en contacte amb materials químics.
Quant a les seves motivacions per implicar-se en el gihadisme, s’afirma que el 63% dels detinguts ho fan per motius ideològics (el gihad com a imperatiu religiós); el 23%, per causes existencials (crisis d’identitat), i el 18%, per motivacions emocionals (odi als infidels). Només un dels joves de Ripoll és viu, i en presó preventiva, per poder preguntar-li què els va abocar a matar.
LES FRASES
“A l’11-M el dol també va ser breu”
Un dels retrets que es fan als governants catalans és que amb el procés i la convocatòria de l’1-O van fer tancar als ciutadans un dol col·lectiu massa ràpid pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els investigadors del Real Instituto Elcano Fernando Reinares i Carola García-Calvo recorden, però, que en els brutals atemptats de l’11-M del 2004 a Madrid la brevetat del dol va ser igual, en aquest cas pel duel polític entre el PP i el PSOE amb hipòtesis conspiratives en lloc d’unir-se contra la violència gihadista.
Ho exposen en l’article “Barcelona i Cambrils, un any després: quin era el risc d’atemptats?, quines lliçons estan pendents?” , publicat el 3 d’agost, en què evidencien que els recels entre cossos policials van causar greus errors, com ara el no-control de l’imam de Ripoll, mentre que la coordinació judicial contra el gihadisme és eficaç. I la societat espanyola i la catalana –sostenen– han de treballar en la prevenció de la radicalització violenta d’aquests joves.
