El carisma del major

Abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils, poca gent sabia qui era el principal comandament dels Mossos d’Esquadra. Passats aquells fatídics dies, no hi via ningú que no ho sabés. Era el major Josep Lluís Trapero. I és que la figura de Trapero (Badalona, 1965) va ser la gran revelació per a la població general. La fama del major el va situar en la primera línia mediàtica, el seu clon va arribar a ser un dels fixos a Polònia i algunes de les seves asseveracions hi van contribuir. Cèlebre va ser el Bueno, pues molt bé, pues adiós com a resposta quan, en una roda de premsa, un periodista espanyol li va recriminar que parlés en català i li va dir que marxaria si no ho feia en l’idioma de l’imperi. “El nou ídol català és un mosso ben valent, que no tem els gihadistes i ens posa molt calents”, li cantaria el Puigdemont de Polònia.

Trapero, arran dels atemptats, va convertir-se en l’autèntic portaveu del govern català. Explicava els detalls justos sobre la feina que feina la policia catalana per localitzar els terroristes fugits. I ho feia amb temprança i sense dubtes. Aquest llenguatge totalment directe va ser un dels motius que el van enaltir en l’imaginari col·lectiu, i sobretot per un altre motiu: transmetia confiança en un moment especialment sensible. Trapero va ser capaç d’una cosa que pocs imaginaven: recuperar la confiança de la ciutadania en els Mossos d’Esquadra en un moment en què eren molt qüestionats. I com a comandant en cap del dispositiu del referèndum de l’1 d’octubre que vindria després, aquesta confiança encara es reafirmaria més. Seguint les directrius dels comandaments estatals –de qui en definitiva acaba havent d’acatar ordres el cos català–, els Mossos es van limitar a aixecar actes. El reguitzell de pals anirien a càrrec de la Guàrdia Civil. Just per això la Guàrdia Civil l’acabaria acusant d’obstaculitzar la seva feina l’1-O.

Amb els atemptats de Barcelona, els Mossos van haver de fer front a un gran nombre d’informacions llançades des de la caverna mediàtica espanyola. La feina del cos català havia rebut felicitacions de totes bandes i, això, a Madrid no ho acabaven de pair i va generar moments de tensió institucional. Trapero va tornar a ser el que va donar la cara. Va negar que la Guàrdia Civil demanés intervenir a Alcanar, que la CIA alertés els Mossos d’un possible atac terrorista imminent a Barcelona, que la policia belga avisés els Mossos sobre l’imam de Ripoll i va revelar que la jutgessa d’Alcanar no els va advertir sobre la naturalesa terrorista de l’explosió, després que es produís la primera. En altres coses va ser més ambigu, tot i que el temps ho ha acabat confirmant. Per exemple, va dir que no estava clar que els terroristes volguessin atacar la Sagrada Família “Ni nosaltres ni ningú ho té confirmat. Volien fer un atemptat d’unes característiques diferents del que van fer i aquest podia ser un lloc, com a exemple”, va revelar.

I és que les tensions entre l’Estat espanyol i la Generalitat es van anar accentuant a mesura que passaven els dies. Els Mossos reclamaven ser als organismes internacionals en què es comparteix informació sobre terrorisme i gihadisme. Un any després, però, la demanda continua vigent, segons han reconegut fonts del Departament d’Interior de la Generalitat. Trapero està, avui dia, fora de tota imatge pública. Els esdeveniments de l’1-O i la dèria de la justícia espanyola per processar, des de llavors, tot el que faci tuf d’independentisme van provocar que l’Audiencia Nacional l’acusés de sedició i organització criminal. Tot perquè es va negar a carregar contra la població que votava. Ja se’n van encarregar la Guàrdia Civil i la Policía Nacional.

Avui se celebra l’aniversari dels atemptats. I els Mossos van demanar la setmana passada, a instàncies de Trapero, que la ciutadania no se sumi als actes que volen homenatjar-lo, i a més ell va exigir que no es faci ús públic de la seva imatge en la commemoració del primer any. Però, en la ment col·lectiva, la figura del major ha quedat com la d’un dels herois del 17-A.