La UCE arriba a mig segle amb el mateix clam inicial

Ahir feia un any, el llavors conseller de la Presidència, Jordi Turull, i el de Salut, Toni Comín, havien de deixar precipitadament Prada en ple acte inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu per l’atemptat a la Rambla de Barcelona. 365 dies després, el record de tots dos –l’un a la presó i l’altre exiliat–, a més dels del seu company d’Interior, Quim Forn, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, així com les víctimes dels atacs, va ser molt present també en l’estrena d’un esdeveniment pioner que arriba al mig segle. “Com podíem imaginar que en el 50è aniversari la UCE hauria de recuperar la funcionalitat inicial?”, va lamentar el rector, Jordi Casassas, després de recordar com va néixer en ple franquisme com a “forma clara de resistència nacional”, també de bracet en part d’exiliats polítics. “Persistim amb una necessitat més imperativa que el 1969, perquè llavors es lluitava contra una dictadura però ara es lluita contra un estat legalment democràtic i un populisme barroer”, resumia el rector, per a qui hi ha un “evident perill de desintegració de la democràcia”. D’aquí que reivindiqués el doble vessant de la UCE. L’acadèmic –perquè “el feixisme avança amb la ignorància”– però també especialment el polític “de sensibilització general”, que “és imprescindible i és el que li dona el sentit darrer”. “La UCE forma part indestriable del procés català, perquè va néixer per a aquest fi”, va remarcar Casassas, que va destacar el bon funcionament de l’experiència prèvia del juliol a Manresa i no descarta dur-la el 2019 a altres ciutats.

També la resta d’intervencions va anar en la mateixa línia, com la del president de la fundació organitzadora, Joandomènec Ros, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, o el secretari d’Universitats català, Francesc Xavier Grau. “Al 1968, la UCE tenia un especial significat d’expressió de llibertat, i inesperadament ens trobem al 2018 parlant de llibertat com fa 50 anys”, incidia Grau, que lloava que sigui “espai de llibertat i trobada” dels Països Catalans, però també el rol vertebrador en el pol universitari. Especialment punyent va ser la vicepresidenta del govern balear, Isabel Busquets, que va tancar amb una denúncia sense matisos de la situació “injusta” i “vergonyosa” de presó del seu “homòleg” Oriol Junqueras i la resta de consellers per haver “posat urnes”, de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell per “permetre debats”, així com de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per haver promogut “mobilitzacions pacífiques”. “No podem ni volem abandonar la lluita”, va etzibar.

La 50a edició, que té com a lema “I tanmateix la remor persisteix”, manllevat de Martí i Pol, s’allargarà fins dijous, quan la clourà el president Torra, amb un extens programa de debats, presentacions i activitats per on passaran desenes de personalitats culturals, acadèmiques i polítiques dels Països Catalans.