“Ara som un poble de futur, no un poble en risc”

En primer lloc perquè en aquell moment s’estava parlant de fer una línia d’alta tensió i vam lluitar per poder entrar en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, per preservar millor el nostre patrimoni. En segon lloc, perquè llavors estava en perill la nostra escola, ja que teníem menys de setanta nens i nenes al poble. Ara ja superem els 150 alumnes i fins i tot hem creat una escola bressol. També fa uns anys s’havia plantejat la possible desaparició de serveis sanitaris bàsics, i ara acabem d’inaugurar un centre de serveis adreçat a la gent gran.

Sí, però sense deixar de banda els temes urbanístics. Durant aquests anys també hem renovat l’enllumenat públic, que encara era dels anys vint, i hem urbanitzat i adequat fins a un 80% dels carrers de la població. Millorant els serveis i les infraestructures –per exemple, ara és un moment arribar a Olot– hem aconseguit que Sant Feliu de Pallerols hagi crescut fins a tenir actualment uns 1.400 habitants, quan havíem arribat a tenir només un miler de persones i, a més, una població molt envellida. Per tant, crec que s’ha fet un esforç important des de diferents fronts, però crec que sobretot des de l’Ajuntament, perquè aquest sigui un poble de futur i no un poble en risc, com ho havia arribat a ser a finals dels anys noranta.

Estem resolent els últims serrells i tenim la sort que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, havia dirigit l’Incasòl i coneix bé el tema. Aquesta zona industrial té uns 5.000 metres quadrats edificables, ha estat concebuda amb criteris urbanístics que respecten l’entorn, i ara mateix ja hi ha dues o tres empreses interessades perquè això es posi en marxa. Ara ja tenim dues fàbriques d’embotits a Sant Feliu i dues indústries en municipis propers on treballa molta gent del poble: Noel Alimentaria i Hipra. I l’altre motor econòmic del municipi és el turisme familiar i de natura, relacionat amb la via verda i el parc natural.

Aquest equipament, que vam inaugurar el dia 1 d’agost, és al mateix temps centre de dia i residència i ofereix també serveis a domicili i té un transport adaptat propi. L’objectiu és oferir serveis també a les persones grans dels pobles veïns de la zona del Ter-Brugent . Jo crec molt en compartir serveis amb altres municipis. Per exemple, els nostres nois i noies van a estudiar l’ESO i el batxillerat a l’institut d’Amer, i al mateix temps la gent gran d’Amer podrà venir a La Salut o utilitzar els serveis que ofereix.

Sí, aquesta és una iniciativa privada, concretament de la Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat (Fràter), però l’Ajuntament veu el projecte amb bons ulls i hi donarà suport, dins del que sigui possible. S’està portant a terme la primera fase de les obres i està previst que el projecte es desenvolupi en quatre fases.

Intentem que en tingui força. Per exemple, tenim una faràndula amb el ball de cavallets, gegants i mulassa, que és l’acte més destacat de la festa major, i ara estem treballant en la seva museïtzació. En general, potenciem els actes lúdics i culturals, com ara l’aplec de la sardana o la Festa dels Anys 60, en la qual han actuat destacades figures musicals.

Sobretot l’actitud d’algunes persones, que han prioritzat els interessos personals per sobre del bé comú i ens han posat pals a les rodes en alguns projectes, fins i tot de caire social i assistencial.

Estic molt tranquil amb aquest tema; tot i que s’ha judicialitzat, ha perjudicat el bon funcionament de l’administració i ha dividit la població. Jo crec en la justícia, però també penso que cal més recursos perquè funcioni d’una manera més accelerada. Hi ha gent que juga amb els temps de la justícia per escampar merda.

No avança com voldria, però tampoc no està parat. Jo només voldria que els alcaldes i altres càrrecs electes afectats per interessos polítics i personals no siguin qüestionats injustament i que es demanin responsabilitats a qui calgui.

Nosaltres teníem clar que la gent de Sant Feliu volia votar i havia de poder fer-ho. I tal com va anar tot, l’única manera que no se’ns pogués acusar d’haver malversat diners públics en l’organització del referèndum era que jo n’assumís les despeses personalment.

No ho sé. M’agradaria que hi hagués gent nova disposada a treballar per Sant Feliu, una candidatura molt reformada que tingui clars els objectius i proposi un programa. Si em necessiten, em tindran al seu costat, i si no, millor. Penso que jo ja he complert amb tot allò a què em vaig comprometre. Només em presentaria si no surt abans la resolució judicial que tenim pendent, perquè vull que se solucioni aquest tema i que n’assumeixin les responsabilitats qui les tingui.