L’Estat deriva els llaços grocs cap a la Junta de Seguretat
Torra envia una carta al ministre de l’Interior davant la “inacció” de Cunillera
Reclama mesures contra els agents de la policia i la Guàrdia Civil que participen en actes violents antisobiranistes
La polèmica promoguda per Ciutadans –bàsicament– i el PP sobre els llaços grocs arribarà a la Junta de Seguretat. Així ho va anunciar ahir el Ministeri de l’Interior, que va expressar la seva intenció de tractar amb la Generalitat les identificacions per part dels Mossos d’Esquadra de persones que retiren llaços grocs. La secretària d’estat de Seguretat, Ana Botella, es referia així a les identificacions que el cap de setmana passat van fer els Mossos a la demarcació de Tarragona de catorze persones que retiraven llaços, entre les quals hi havia un agent de la Guàrdia Civil. De moment els Mossos només els ha identificat i els ha advertit que podrien afrontar multes de 601 fins a 30.000 euros. Per això el Ministeri de l’Interior vol abordar aquesta qüestió a la Junta de Seguretat amb la Generalitat i fiscalitzar l’actuació dels Mossos. El govern fa temps que li demana poder-se reunir, i la secretària d’estat va dir que estan estudiant les dates i que serà “properament”. La junta es va reunir per últim cop el 10 de juliol del 2017, després d’anys sense fer-ho. Però Botella sosté que serà en la nova convocatòria quan l’Estat vol parlar “ordenadament” i des de tots els punts de vista sobre l’ús de l’espai públic i com gestionar el fet que hi hagi persones que pengen llaços o pancartes i d’altres que es dediquen a treure’ls. I sobre quin paper han de jugar els Mossos, que tenen les competències sobre seguretat ciutadana a Catalunya.
I és que des de Ciutadans s’anima els unionistes a rebel·lar-se contra els Mossos i despenjar llaços. Botella es va referir que si els contraris als llaços comencen a omplir l’espai públic dels seus símbols s’entraria en una “escalada inabastable”. “Cal posar ordre i concert perquè l’espai públic és un lloc de trobada de tots, i tots tenim dret a usar-lo de la mateixa manera”, va concloure.
Torra escriu al ministre
D’altra banda, ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, va trametre una missiva a Fernando Grande Marlaska en què li reclama que adopti mesures contra els agents de la policia o de la Guàrdia Civil que prenguin part en actuacions en contra dels independentistes.A primers d’agost, el dia 9, va enviar una carta a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i ara s’ha adreçat directament al ministre de l’Interior. Li demana que intervingui per posar fi a “l’escalada de violència” a Catalunya per part de “grups violents” que s’aclareixin responsabilitats
Torra recorda els episodis que precisament van motivar la carta a Cunillera. Com la denúncia de Jenn Díaz i Josep Maria Jové, tots dos diputats d’ERC al Parlament, que un policia nacional va insultar i vexar quan passaven per davant de la comissaria de la Via Laietana, a Barcelona. O l’agressió del fotoperiodista Jordi Borràs, també a mans d’un agent de la Policía Nacional. “A la vista del silenci de la delegada del govern, em veig amb l’obligació d’adreçar-me a vós per tal de manifestar-vos la meva preocupació i sol·licitar la vostra intervenció”, demana. Torra també es refereix a la identificació d’aquest cap de setmana passat a la Ribera d’Ebre. “Sembla contrastada la participació d’un agent de la Guàrdia Civil en aquests grups armats i organitzats que recorren el territori català”, sosté Torra, que reclama a Grande Marlaska que intervingui: “És urgent posar fi a l’escalada de violència a Catalunya per part de grups violents, així com depurar responsabilitats.” En la carta, Torra recorda que les lleis que regulen el règim disciplinari de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil tipifiquen l’ostentació i utilització d’armes així com l’exhibició dels distintius si no està justificat i que els agents no poden “organitzar o participar activament en reunions o manifestacions de caràcter polític o sindical”. I encara menys fer-ho portant armes, vestint l’uniforme reglamentari o fent ús de la seva condició de membres dels cossos de seguretat.
La delegada respondrà
En espera de la resposta del ministre, qui va reaccionar a la carta va ser la delegada a Catalunya. Cunillera va indicar que contestarà la carta que li va remetre Torra, i li dirà “allò que ell ja sap” i que ha declinat revelar. Cunillera, però, va assegurar que havia parlat personalment amb Torra. “Si les meves explicacions o el que jo li he dit no l’han satisfet, estic disposada a tornar-ho a fer”, va precisar, sense afegir-hi res més.
Querella contra Rajoy i el TC
L’associació de juristes pels drets civils Atenes ha presentat, davant la sala segona del Tribunal Suprem, una querella contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els magistrats del Tribunal Constitucional per haver impedit la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. La querella acusa Rajoy i els magistrats d’un delicte contra l’exercici dels drets cívics i un altre de prevaricació, en considerar que impedint la investidura de Puigdemont van conculcar els drets polítics i electorals que reconeix la Constitució Espanyola. A més de contra Rajoy, la denúncia es dirigeix contra els membres del seu últim Consell de Ministres, així com contra el president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i deu magistrats més que van vetar la investidura de Puigdemont estant a Bèlgica.