Londres avisa sobre una sortida abrupta de la UE
El govern britànic publica les instruccions per als diferents sectors econòmics en cas que hi hagi un ‘Brexit’ sense acord
Confia que no caldrà aplicar-les perquè s’acabarà pactant amb Brussel·les
El govern britànic va publicar ahir les primeres 25 “notes tècniques” (d’un total de 84 que farà públiques abans que acabi setembre) per donar instruccions als diferents sectors econòmics sobre com els afectaria en el dia a dia una sortida abrupta de la Unió Europea (UE), és a dir, que el Regne Unit i la UE no arribin a cap acord abans del 29 de març, quan es farà efectiva la sortida del bloc.
“El resultat més probable les pròximes setmanes serà un acord negociat [amb la UE], però el Regne Unit ha d’estar preparat per a qualsevol eventualitat”, va declarar el ministre del Brexit, Dominic Raab, durant la presentació de les notes. Raab va assegurar que ara hi ha 80% d’acord entre les dues parts.
Entre els avisos publicats ahir, hi ha recomanacions per als sectors de la medicina, les finances i l’agricultura. Diuen, per exemple, que el cost dels pagaments amb targeta entre el Regne Unit i la UE s’incrementarà, o que els 1,3 milions de britànics que viuen a països europeus i tenen comptes en bancs britànics podrien tenir problemes per accedir a serveis de préstec o de dipòsits, o a contractes amb asseguradores, o a les pensions.
Avís al sud d’Espanya
En aquest sentit, Raab va voler tranquil·litzar els seus conciutadans afirmant que hi acabarà havent acord, perquè sinó també en resultarien afectats els europeus instal·lats al Regne Unit. “Va en contra dels interessos del sud d’Espanya perjudicar els pensionistes britànics que viuen allà”, va dir.
El govern també informa a les empreses que comercien amb la UE que la lliure circulació de mercaderies entre les dues parts s’acabarà i que hauran de contractar personal extra per fer front als nous tràmits duaners i a l’increment de la burocràcia. Esperen que la UE comenci a imposar tarifes addicionals al productes britànics (si no hi ha acord) i els aconsella de “renegociar els termes comercials”. Recorda que la majoria de regulacions europees passaran a ser britàniques de manera automàtica gràcies a la llei del Brexit.
Als farmacèutics els recomana que emmagatzemin medicaments extra per a sis setmanes de tal manera que s’assegurin que podran mantenir els subministraments després del Brexit. També diuen que adoptaran mesures unilaterals en alguns casos per mantenir la màxima continuïtat possible independentment del que faci la UE. Per exemple, acceptant medicaments provats per la UE tot i deixar de pertànyer a la agència reguladora dels medicaments. “Confiem que Brussel·les farà el mateix amb els nostres medicaments”, diu l’avís.
Pel que fa a un dels punts més delicats, la frontera amb Irlanda, “el Regne Unit està disposat a comprometre’s de forma constructiva a complir els seus compromisos i a actuar d’acord amb el millor interès dels ciutadans d’Irlanda del Nord”.
El nou ministre del Brexit, que va fer campanya per sortir de la UE durant el 2016, va criticar tots aquells que pinten un panorama apocalíptic si no hi ha pacte. Durant els darrers mesos, el govern ha rebut avisos dels metges i les infermeres, de la policia, dels grangers, de la patronal, del Banc d’Anglaterra. “Després del Brexit, encara podreu gaudir d’un sandvitx de bacon i enciam i no caldrà desplegar l’exèrcit per garantir els aliments”, va assegurar Raab, convençut que, a la llarga, el país hi guanyarà fora de la UE.
Raab s’ha reunit aquesta setmana amb Michel Barnier, cap negociador europeu. Es tornaran a trobar la setmana que ve. L’objectiu és tancar un acord abans del Consell Europeu del 18 d’octubre perquè hi hagi temps perquè tant el Parlament britànic com els 27 estats membres restants ratifiquin el tractat final.
LES FRASES
Corbyn vol que Google i Facebook financin la BBC
Daniel PosticoEl líder laborista, Jeremy Corbyn, va exposar ahir a Edimburg el seu pla per al finançament de la televisió pública britànica si arriba al poder. Proposa la creació d’un fons independent finançat amb un nou impost a gegants tecnològics com ara Google, Amazon i Facebook, que podrien pagar a través d’un acord d’intercanvi de continguts i d’ingressos publicitaris, com han fet a França i a Bèlgica. Si no pogués aprovar aquest model, llavors fixaria un impost únic a les empreses tecnològiques que substituiria el model actual de finançament de la BBC pel qual cada família paga 165 euros l’any per aparell televisor.
Corbyn va dir que vol posar fi al poder de les elits i dels magnats en els mitjans privats i a la influència de l’estat en els públics. Vol un periodisme d’investigació ben pagat i local. Entre les reformes que proposa, figura publicar la classe social de tots els creadors de contingut interns o externs de la BBC. Les crítiques de Corbyn a la imparcialitat dels mitjans de comunicació arriben enmig de la persecució mediàtica que pateix i de les acusacions d’antisemitisme.