La fiscalia investiga els Mossos
Reclama a la policia catalana que l’informi sobre les identificacions de ciutadans que treien llaços grocs a les Terres de l’Ebre
Exigeix saber “els criteris d’actuació”
Interior indica que encara investiga els casos
La fiscalia superior de Catalunya cau en la teranyina de polèmiques forçades vers els llaços grocs, i ahir va anunciar que ha obert unes diligències d’investigació en què requereix als Mossos que “en un termini de 15 dies” l’informin de les identificacions que van fer de “14 individus” –segons la nota del Departament d’Interior, i entre els quals hi havia un agent de la Guàrdia Civil– que treien llaços grocs als municipis de Móra la Nova, Vandellòs i Tivissa, el 17 d’agost, i les identificacions de divendres passat a l’Ametlla del Vallès. En aquest darrer cas, també sol·licita informació a l’alcalde del municipi en participar-hi la policia local.
La investigació policial dels escamots a les Terres de l’Ebre continua oberta, tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, ja va alertar ahir que aquestes persones anaven encaputxades i amb estris perillosos. A més, ahir es va saber que el conseller d’Interior, Miquel Buch, ha respost al ministre que es felicita que es convoqui la Junta de Seguretat a Catalunya, prevista per a principis de setembre, però li precisa que s’han exclòs de l’ordre del dia els temes de convivència i dels llaços grocs ja que “és competència de la Generalitat”.
En les diligències d’investigació, el tinent fiscal Pedro Ariche, en funcions de fiscal superior, exposa que el seu requeriment d’informació respon a la denúncia presentada el 22 d’agost per una entitat anomenada Impulso Ciudadano, que es queixava de “l’arbitrarietat i de discriminació per ideologia” en les identificacions policials fetes i que Interior anunciés que se’ls investigava per “danys greus al domini públic”, com recull la llei 4/2015 de Seguretat Ciutadana. Per això, la fiscalia demana al comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, l’estat de la investigació, i fins i tot que identifiqui, amb el número professional, els agents que van fer el reconeixement d’aquests veïns. I si finalment denunciarà per la via penal l’escamot de les Terres de l’Ebre o iniciarà una sanció administrativa.
A més, la fiscalia superior demana saber “quines són les pautes o criteris d’actuació” seguits per la policia catalana “en relació amb eventuals actuacions de retirada de simbologia partidista o reivindicativa de la via pública per part de ciutadans”, i, finalment, insta els Mossos que a partir d’ara l’informin de totes les actuacions que realitzin vers la retirada de llaços grocs –que ciutadans i entitats col·loquen arreu per reivindicar la llibertat dels presos polítics– i també dels que tingui coneixement que facin agents de les policies locals de Catalunya.
Fonts d’Interior no es van estranyar ahir del requeriment de la fiscalia ja que tenia una denúncia presentada d’un particular. Habitualment, però, la fiscalia requereix investigar a la policia suposats fets delictius. I, el moment de fiscalitzar la feina de la policia catalana per part de la fiscalia, és un cop ha presentat l’atestat d’indicis i proves al jutjat, moment en què el jutge demana el parer de la fiscalia si cal seguir endavant o arxivar el cas, decisió que al final pren el magistrat.
A principis de l’estiu, el PP i Ciutadans van iniciar una campanya agressiva de retirada de llaços grocs, fins i tot càrrecs públics de la formació taronja es van fer vídeos per promocionar-se i crear tensió social. La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va intentar rebaixar la tensió quan va afirmar que “no és delicte treure o posar” simbologia a la via pública, ja que estava emparat per la llibertat d’expressió. Una altra cosa és si aquestes accions condueixen a malmetre mobiliari urbà com investiga la policia del grup organitzat d’unionistes, o si s’han produït agressions, que ara ja es denuncien tant per part dels espanyolistes com dels independentistes.
Buch exclou el debat dels llaços grocs de la Junta de Seguretat
El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha estat ben explícit en la seva resposta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a qui primer de tot i en nom del president de la Generalitat, li “agraeix la ràpida resposta” en compartir que cal convocar la Junta de Seguretat de Catalunya, com li demanava Quim Torra a finals de juliol i la data de la qual, prevista al setembre, es dirà en ajustar agendes.
En la carta, coneguda ahir, Buch, però, li exposa que el punt inclòs pel govern espanyol i titulat Anàlisi de la seguretat pública a Catalunya: convivència en l’espai públic, el retiren perquè “la seguretat ciutadana i l’ordre públic és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya” i executada per la policia catalana. És a dir, que serà el govern català qui haurà de trobar una resposta a la col·locació i retirada de llaços grocs.
Pel que fa a l’espai públic, el conseller recorda al ministre que hi ha hagut “eventuals responsabilitats de membres de cossos i forces de l’Estat espanyol en conflicte amb ciutadans”, en clara referència a l’agressió al fotògraf Jordi Borràs per part d’un agent de la policia espanyola, i sol·licita que se’ls apliqui el seu règim disciplinari.
Pel que fa a l’ordre del dia, Buch cita com a primer punt mesures de prevenció en la lluita antiterrorista i els acords pendents d’executar en la darrera junta, el juliol, per tal d’integrar els Mossos d’Esquadra en òrgans europeus i internacionals d’investigació. Per exemple, cita la incorporació de ple dret dels Mossos al sistema de coordinació d’investigacions Citco; la creació d’un grup de treball per tal de veure com l’Europol pot habilitar els Mossos en el sistema Siena, d’intercanvi d’informació policial a àmbit europeu; o habilitar la policia catalana per fer “detencions en calent” a l’espai Schengen, i dotar els Mossos de “l’armament adequat” per fer front a l’amenaça terrorista. Millorar la coordinació entre els tres cossos policials també s’hi recull.