Sánchez afirma que la defensa de Llarena “no és una qüestió privada sinó d’Estat”
El president del govern espanyol veu normal que la Fiscalia investigui els Mossos per identificar persones que retiren llaços grocs
Assegura que el seu projecte per a Catalunya és “respectar escrupolosament l’autogovern”
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat en relació amb la demanda contra el jutge del Tribunal Suprem (TS) espanyol Pablo Llarrena que la defensa del sistema judicial espanyol “no és una qüestió privada sinó d’Estat”.
Sánchez ha respost així a la roda de premsa que ha ofert aquest dilluns a Santiago de Xile al costat del president del país, Sebastian Piñeira, a la pregunta de si el govern espanyol havia rectificat la seva posició inicial sobre la defensa de Llarena davant la demanda civil interposada a Bèlgica contra el jutge per part del president Carles Puigdemont i quatre consellers del seu executiu.
El líder socialista ha subratllat que l’executiu ha atès “des del primer moment” els requeriments del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) “sempre de manera positiva”. Segons ell, no es tracta de defensar un jutge en concret sinó que l’Estat ha de vetllar per la seva sobirania jurisdiccional quan aquesta és posada en qüestió.
En aquest sentit, ha insistit que el seu govern ha tingut clar “des del primer minut” que la demanda contra Llarena “no és una qüestió privada sinó d’Estat i que, en conseqüència, l’Estat actuarà en defensa dels seus interessos i la sobirania jurisdiccional”.
Veu normal que la Fiscalia investigui els Mossos
El primer ministre espanyol ha emmarcat en la normalitat democràtica que la Fiscalia investigui els Mossos per haver identificat persones que es dedicaven a retirar llaços grocs. Segons ell, la Fiscalia està obligada a demanar aquesta informació a la policia catalana.
Sánchez ha criticat que els dirigents independentistes qüestionin aquesta actuació i ha afirmat que aquests “aprofiten el lògic desconeixement de la ciutadania sobre la manera de fer dels fiscals en un estat social i democràtic de dret per confondre-la”. “La Fiscalia és autònoma i, en conseqüència, el que fa el govern d’Espanya és respectar l’autonomia de la Fiscalia”, ha remarcat.
Respectar l’autogovern
El president de l’executiu ha volgut respondre a les declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, que li ha demanat que expliqui quin és el seu projecte per a Catalunya.
El socialista ha explicat que la proposta del seu govern és unir els catalans al voltant d’un projecte que superi la crisi de convivència que existeix.
En la seva opinió, la societat catalana ha manifestat reiteradament a les eleccions que si aposta per alguna cosa és per l’autogovern i, per tant, entén que aquest és l’objectiu que aglutina un major percentatge de ciutadans. És per això que la proposta del seu executiu és “ser escrupolosament respectuós amb l’autogovern de Catalunya”. Ha afegit que també té un projecte “per a tots els territoris i pobles d’Espanya”.
Sánchez ha recordat que en les comissions bilaterals que s’han posat en marxa amb la Generalitat s’han revisat alguns recursos d’inconstitucional a lleis del govern i el Parlament que van “enrarir” l’ambient.
Consell de Ministres a Barcelona
El cap de l’executiu espanyol ha anunciat que abans que acabi l’any convocarà dues reunions del Consell de Ministres fora de Madrid, una a Barcelona i l’altra a andalusia.
Sánchez ha explicat que d’aquesta manera vol manifestar el seu desig de fer front als problemes quotidians dels catalans, com la sanitat, l’educació o les inversions en infraestructures.
Pressupostos
Preguntat dels pressupostos, Sánchez ha considerat que el debat que ha de primar ara és el d’obrir un camí que garanteixi el creixement i la cohesió social, més que no la data de l’aprovació dels comptes del govern.
En aquest sentit, no ha concretat quina data límit es posa per presentar el projecte de llei dels pressupostos de 2019 o si esperarà a reformar la llei d’Estabilitat.
Sánchez ha assenyalat que els objectius de dèficit que s’ha marcat l’executiu i que han estat acordats amb Brussel·les són coherents amb el camí de creixement econòmic de l’Estat, amb la seva realitat social i amb les xifres de dèficit i deute heretades del govern de Mariano Rajoy.
