JOSEP MIQUEL ARENAS, VALTÒNYC
CANTANT
“El meu delicte ha estat ser d’esquerres i fer cançons”
“Només confio en el Tribunal Europeu de Drets Humans ja que estem parlant d’un dret bàsic com la llibertat d’expressió”
“Me pareix absurd que al segle XXI hi hagi d’haver monarquia i no ens deixin triar si la volem o no”
“Només les bases de Podem són republicanes”
-
“El meu delicte ha estat ser d’esquerres i fer cançons” PEP PADRÓS. -
El cantant Valtònyc, a Bèlgica, abans de començar l’entrevista PEP PADRÓS. -
VÍDEO: Video de l'entrevista. El Punt Avui TV
Un cas que es remunta al 2012
Els fets que han portat el raper mallorquí a marxar a Bèlgica es remunten al 2012 quan el llavors president de l’associació Cercle Balear, José Campos, va denunciar el cantant per les lletres de les seves cançons. Valtònyc, pocs mesos abans de fer 18 anys, va ser detingut i finalment deixat en llibertat amb càrrecs. El 2017 va arribar el judici i l’Audiencia Nacional el va condemnar a tres anys i mig de presó acusat d’enaltiment de terrorisme i humiliació a les víctimes, injúries al rei Joan Carles I i amenaces a Campos. El Tribunal Suprem va ratificar la pena. El motiu de les acusacions era una cançó en què suposadament atemptava contra la monarquia espanyola i demostrava el suport a ETA i els GRAPO. El fiscal Pedro Martínez Torrijos li demanava una condemna de tres anys i vuit mesos de presó. Durant els deu dies abans d’ingressar a l a presó, el cantant va optar per marxar a Bèlgica després de tota una campanya de suport al músic que va incloure la campanya popular de venda de bitllets d’avió al seu nom, una actuació que li va permetre escapolir-se del dispositiu policial que tenia a casa.
PRESENT
Passi el que passi dilluns o apel·larem nosaltres o ho farà la fiscalia, per tant, no és aquest jutjat el que decidirà l’extradicióEXTRADICIÓ
La justícia belga no ha actuat de forma automàtica, el cas agafa volum i es debatrà, això ja és una petita victòriaFUTUR
Això va per llarg, jo confio en el Tribunal Europeu de Drets Humans ja que parlem del dret de llibertat d’expressióTERRORISME
L’Estat espanyol està banalitzant la paraula terrorisme i la utilitza per perseguir la dissidència, ho ha fet semprePENEDIMENT
L’únic que canviaria de les meves lletres són les expressions homòfobes i masclistes que vaig escriure als 18 anysREACCIONS
L’esquerra espanyola té un poc de tírria a tot el que tingui a veure amb el català i per això he perdut el seu suportPSOE
Soc republicà de veres, no com el PSOE, que diu que ho és i que després li llepa el cul a la monarquiaESTAT
Soc jove, treballador, i d’esquerres i ells cerquen gent que serveixi per ficar por a la resta i això és terrorisme d’estatJosep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, és aquests dies a Bèlgica en espera que en els propers dies la justícia d’aquest país decideixi sobre la seva extradició demanada per l’Audiencia Nacional després que se’l condemnés a presó pels delictes d’apologia del terrorisme, injúries a la corona i amenaces.
Pateix per la situació?
No gaire. És una decisió important que estàvem esperant fa mesos, però passi el que passi o bé apel·larem nosaltres o bé ho farà la fiscalia espanyola, per tant, no és aquest jutjat el que decidirà si hi ha extradició o no.
Que s’hagi ajornat i s’hagi llençat la pilota a dilluns vinent, ja és un triomf?
Sí, perquè en estar dins de l’espai Schengen hauria d’haver estat una extradició automàtica sense posar en dubte la justícia espanyola. Això vol dir que s’està creant un cas que està agafant volum i que es debatrà i això ja és una victòria.
Què passarà quan aquesta instància superior es defineixi, i potser digui que sí a l’extradició?
Es tornarà a apel·lar a un jutjat més alt, fins que no en quedin més.
Els advocats parlen d’algun termini de temps per a una decisió definitiva?
Quan arribi la decisió definitiva es pot demanar asil polític, i llavors pot començar un procés nou. Per tant, això va per llarg.
Confia a poder quedar-se aquí...
Confio que durant aquest procés el Tribunal Europeu dels Drets Humans, on ja hem obert un altre procés, respongui. Recordem que es tracta d’un tema de vulneració de la llibertat d’expressió, per tant, tard o prest ha de decidir al nostre favor.
Però a vostè li demanen l’extradició per terrorisme, una cosa absolutament incomprensible...
Sí, l’Estat espanyol està banalitzant la paraula terrorisme i la utilitza per perseguir la dissidència, ho ha fet sempre, l’Estat necessita sempre un enemic, i ara els enemics som els catalans, els anarquistes, els comunistes... Per ells som terroristes. Això és molt greu perquè posa en perill la seguretat de la ciutadania i això demà li pot passar a qualsevol.
Vostè, a diferència dels exiliats polítics catalans, sí que està condemnat per l’Estat espanyol per diversos delictes.
Sí, és clar. Ja tinc una condemna, hi ha hagut un judici i no hi ha res a debatre perquè un jutge ja m’ha condemnat. Però en canvi Bèlgica veu que hi ha alguna cosa a debatre, i es farà un judici o no.
Per què va triar Bèlgica?
Era a Mallorca i la policia havia donat una ordre de detenir-me si trepitjava un aeroport. Vam iniciar una campanya “compra un bitllet d’avió per a Valtònyc” i la gent comprava bitllets. Molts eren a Bèlgica, i vam trobar que era un bon destí perquè la justícia ha demostrat ser independent i també perquè hi havia una xarxa d’exiliats amb els catalans i vam creure que jo m’hi podria recolzar. I efectivament ha estat així. M’han donat el seu suport i m’han ajudat moltíssim a internacionalitzar el cas i donar a entendre que no tan sols es tracta de la independència dels catalans sinó que a Espanya no s’estan respectant els drets fonamentals.
Què té en comú el seu cas amb el dels exiliats polítics?
Doncs que tots som exiliats polítics i que l’Estat espanyol mos persegueix per les nostres idees. Serveix per demostrar que a Espanya no s’estan respectant els drets fonamentals com ara es dret a decidir, quan el referèndum és la base de qualsevol democràcia, demanant al poble el que vol.
Podria ser que el cas dels polítics catalans hagués influït negativament en el seu cas?
Políticament podria ser, jurídicament no ho crec. Socialment, potser sí, perquè l’esquerra espanyola té un poc de tírria a tot el que tingui a veure amb el català i potser tenia un suport de l’esquerra espanyola que ara l’he perdut perquè em relacionen amb els polítics catalans. Però si troben que el meu exili l’estic fent malament, doncs que vinguin ells i jo m’estic al sofà de ca meva i ja està... Potser ells ho sabran fer millor.
Políticament parlant hi ha hagut un canvi pel fet que ara hi hagi un govern de Sánchez en lloc d’un de Mariano Rajoy?
No ho crec. I tampoc hauria de ser rellevant, perquè es govern no hauria d’influir en decisions jurídiques.
Parlem de la casa reial. Sembla que el republicanisme a Catalunya i també a Espanya està una mica en creixement. Però vostè, des de fa molts anys, fa lletres en contra de la casa reial. Per què aquesta fixació?
Perquè soc republicà de veres, no com el PSOE, que diu que ho és i que després li llepa el cul a la monarquia. I a més perquè tenim una monarquia que no és transparent, que té molts negocis de fa molts d’anys. Me pareix absurd que al segle XXI hi hagi d’haver monarquia i no ens deixin triar si la volem o no i a sobre tots els escàndols que estan fent i que no en paguen ni un... Me pareix aberrant
Diu que el PSOE és republicà i que no ho és. I Podem?
Jo crec que les bases de Podemos sí que són republicanes, però els seus dirigents també són uns llepaculs de la monarquia i s’han deixat entabanar per aquesta gent que ha buidat els carrers i que ha institucionalitzat la lluita de la classe obrera.
Vist on som, escriuria les mateixes lletres?
Les mateixes no, perquè quan jo tenia 18 anys les meves lletres contenien expressions masclistes i homòfobes. Aquestes les canviaria; les referides a la política i a la casa reial les tornaria a escriure i crec que em vaig quedar curt.
Als 18 anys vostè treballava en una fruiteria i estudiava informàtica. Per què es va decidir a anar pel rap?
Vaig començar a tenir consciència política i vaig decidir dirigir el meu rap més a la denúncia social i utilitzar la música per a la transformació social.
Tinc la sensació que moltes cançons de fa 15 o 20 anys contenien lletres tant o més contundents que les seves. Per què en altres casos no ha passat el que ha passat en el seu?
Crec que cerquen persones que donin exemple de condemnes que també serveixin d’exemple. Soc jove, soc treballador, soc d’esquerres i necessiten cercar gent que serveixi per ficar por a la resta i això és terrorisme d’estat. La gent es pensa que és lliure però no ho és, té por d’escriure un tuit, té por d’anar a una manifestació. L’Audiencia Nacional és un tribunal polític i es dedica a perseguir la dissidència. Avui no hi ha una resistència armada i l’única resistència que els queda és la intel·lectual i la dels polítics catalans, que han demostrat tenir una organització revolucionària que ha mobilitzat tot un poble i deslegitima tot el que és constitucional. Per això hi ha hagut una repressió.
De totes maneres, creu que les lletres han de tenir un límit?
Sí, hi ha un límit, que és quan poses en perill grups que estan en risc d’exclusió social.
Acaba de publicar un últim tema ‘Apologia nazional’, amb zeta...
Sí, Lenin deia que per donar un discurs revolucionari pots aprofitar els mitjans que te dona el capitalisme i jo és el que he fet. M’han donat més veu i jo l’he utilitzada per augmentar el missatge, per intentar augmentar la consciència de la gent.
Se sent un cap de turc?
Abans ens condemnaven a presó però no hi entràvem perquè no superàvem els dos anys de pena o perquè al final el Suprem o el Constitucional ho tombava, i en el meu cas no ha estat així, han volgut anar més enllà.
Ha notat el suport de la resta de grups?
Bé, és que la gent tampoc no sap el que passa a Espanya. Una cosa és el cas Puigdemont, que tothom n’està al cas, però quan expliques que a Espanya hi havia 20.000 persones sancionades per la llei mordassa, i 14 rapers condemnats a presó, tothom es queda sorprès.
L’han entrevistat de mitjans internacionals o no hi ha interès?
Sí, però la premsa flamenca tampoc no s’hi ha interessat gaire i això és una cosa que no ho entenem. No sabem per què el cas d’en Puigdemont ha estat tan conegut i se li ha donat tant de bombo i, després, el meu, que tracta de llibertats fonamentals com la d’expressió, no s’hi han interessat gaire. S’hi han interessat més els valons, i no ho entenem.
De tota manera ha dit que se sent ben tractat.
Sí, sí, no tinc cap queixa. Aquí a Bèlgica n’hi ha ple, de rapers criticant la monarquia amb lletres molt dures. Aquí la llibertat d’expressió és un dret. Pots criticar el rei fent rap o el que vulguis i no et passarà res. És per això que sorprèn que, havent-hi un país tan pròxim on tanquen músics a la presó i on hi ha tretze condemnats, només hi dediquin una petita columna en un diari força desconegut. En premsa internacional, en canvi, hi ha Rolling Stone, mitjans d’Itàlia, el New York Times o el Washington Post que han fet articles més notoris. Però a Bèlgica no, i no sabem per què.
Quan decideix venir? Perquè ve quan ja hi ha una sentència.
Tenia ben clar que entraria a la presó, i volia entrar-hi. Però després, analitzant el context dels que estan a la presó i els que estan a l’exili, vaig decidir exiliar-me. A en Junqueras el van castigar una setmana per haver contestat una entrevista. No el deixaven ni anar a missa. I en Puigdemont estava internacionalitzant el cas d’una manera que feia por. Tot el món coneix el cas de Catalunya i el que està passant a Espanya. I, als de la presó, en canvi, no se’ls sent. D’altra banda també hi ha dos tuiters tancats a la presó i la majoria de gent, a Espanya, no ho sap, perquè aquests casos es silencien. Vaig acabar optant, doncs, per l’exili, ja que considerava que podria internacionalitzar el cas i accelerar el procés per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que és pel que estem aquí. En el darrer moment vaig decidir provar-ho.
El Tribunal Europeu de Drets Humans és l’última opció, perquè en algun moment podria haver-hi una extradició definitiva (estem parlant de mesos, probablement) que sí que suposaria un ingrés a la presó.
El Tribunal Europeu de Drets Humans tarda moltíssim a contestar. En el tema de la crema de fotos del rei han tardat onze anys. Però nosaltres estem fent també una denúncia col·lectiva i creiem que això pot accelerar el procés. I, demanant asil polític, creiem també que poden contestar abans. Però no és res a curt termini, no. Jo espero, però, que la justícia belga denegui l’extradició. El meu delicte ha estat ser d’esquerres i fer cançons, i ja està.
No deixa de ser curiós que vostè dilluns hagi d’anar al tribunal de Gant i dimarts estigui convocat el jutge Llarena. En té alguna opinió formada, del seu cas?
Sí, que si no s’hi presenta serà un fugitiu de la justícia i un covard. I li ho direm cada dia. Li direm el fugado.
Suposo que hi enviarà advocats, però.
Sí, però que se’ls pagui ell, eh! Que no ens toqui pagar a nosaltres els errors que ha comès un jutge en el seu temps lliure.
El triomf, en el seu cas, seria quedar-se a l’exili vint anys a Bèlgica, quinze?
De moment són cinc anys. En cinc anys prescriu. El que passa és que tinc una altra denúncia d’un col·lectiu de la Guàrdia Civil i, segurament, si trepitgés un altre cop Espanya després de prescriure, em tornarien a detenir i, com que tinc antecedent de risc de fuga, em posarien a la presó. No sé quan podré tornar a Espanya. Espero, més aviat, poder tornar a una Catalunya independent i que tingui una justícia que no estigui polititzada i que no tingui cossos repressius com la Guàrdia Civil.
Ha trobat feina aquí o pot fer la feina d’allà des d’aquí?
Soc informàtic i estic de freelance i vaig fent feinetes que em permeten mantenir-me econòmicament. També tinc una caixa de resistència que em permet pagar els advocats i tota la situació jurídica. Estic aprenent francès, que no en sabia, i espero, quan estigui més estabilitzat amb els idiomes, poder trobar una feina a mitja jornada o completa i treballar aquí, que és el que he fet tota la vida. Igualment, si aquí deneguen l’ordre de detenció i extradició i puc anar per tot el món, l’únic país que no podré trepitjar és Espanya i on m’agradaria és anar a Amèrica del Sud, perquè quan tenia divuit anys, que és quan em van detenir, em varen retirar el passaport perquè no me n’anés de l’espai Schengen i no he anat mai a Amèrica del Sud i m’agradaria veure-la.
La família què hi diu? Perquè marxar no és fàcil, suposo.
No els vaig avisar que marxava. Vaig marxar sense dir res.
La família se n’assabenta quan vostè apareix a Bèlgica?
Quan vaig arribar aquí els vaig telefonar. Vaig dir: soc aquí, tot bé, no passeu pena, he arribat dins d’una urna, no m’han vist...
I la reacció de la família?
Contents. Em faltava un dia per entrar a la presó. Jo havia d’entrar a la presó el dia 24 i crec que ja sabien que me n’havia anat i el dia 23 van venir a cercar-me i quan no em van trobar van donar l’ordre de detenció internacional.
He entès, sentint-lo en alguna altra entrevista, que, per a vostè, l’indult no és una opció.
No, no ho és. Per començar, per demanar l’indult has de demanar perdó i jo només he de demanar perdó a les dones i al col·lectiu LGTBI. No he de demanar perdó a ningú més. A més a més, però, crec fermament que l’exercici del dret a la llibertat d’expressió no s’ha de negociar. Si ells em volen donar l’indult, que me’l donin, però jo no el demanaré.
Sort, doncs, el proper dilluns.
Sort no. Justícia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.