“La premissa ha estat: «Tant tenim, tant gastem»”

El traspàs va ser tranquil, molt bàsic. Feia anys, des del 2007, que treballàvem des de l’oposició i ja sabíem com estava la situació. Però després et vas trobant moltes coses que no n’estaves al cas. Hem intentat canviar la manera de governar i un cop fet el tomb electoral hem tingut una prioritat: ordenar coses.

El cost de les obres del nou edifici de l’ajuntament arriba gairebé a dos milions d’euros i la prioritat en aquest cas era acabar-lo, per tal de no perdre les ajudes. També teníem una dotzena de crèdits per pagar amb un deute que pujava a 1,5 milions d’euros que ens portava al 150% de deute viu, quan resulta que la llei permet com a màxim un 75%… Tot això ens ha portat a fer uns plans d’ajustament i sanejament del deute molt estrictes, per tal de reduir-lo i no allargar-lo. Una situació econòmicament complicada en què qualsevol superàvit que hi hagués anava destinat a reduir deutes. Tot i així, hem fet els deures, hem tornat mig milió d’euros i tenim previst que el 2019 acabarem ajustant-nos al 75% que marca la llei. Això voldrà dir que en 4 anys haurem reduït el deute a la meitat, no sense esforços i alguna acció impopular. No ens ha quedat cap més remei.

Evidentment que governar al gust de tothom és impossible. I menys quan et trobes en situacions límit com la nostra, en què cada tres mesos has de passar comptes amb el ministeri. Una situació extrema que ens va portar per exemple a un tema delicat com és el fet de tancar la llar d’infants. Mantenir-la suposava una despesa anual de 60.000 euros i com que no és un servei obligatori ens vam veure obligats a tancar-la, actuant de manera poc popular. A canvi hem posat en marxa un servei alternatiu, un servei de xarxa de suport familiar, amb un cost de gairebé zero per al consistori. No podíem tancar-la sense oferir un servei similar. Ha funcionat molt bé, fins al punt que s’ha incrementat el nombre d’infants inscrits respecte a la llar. Evidentment, és una cosa que no hauria volgut fer, però no hi va haver més remei quan ens vam trobar entre l’espasa i la paret. N’hem aturat el servei, però, si mai hi ha la possibilitat, s’estudiarà tornar a posar-la en marxa.

La nostra premissa ha estat: “Tant tenim, tant gastem”, i amb el que hem tingut, hem fet! D’aquesta manera no ens hem endeutat més. Aquest ha estat el gran canvi respecte a l’equip de govern anterior. Això ha fet, però, que aquests primers anys haguéssim de ficar el nostre programa al calaix. Des del 2007, quan ens vam presentar, vam intentar evitar tenir un ajuntament d’aquestes característiques i aquest cost, de quasi 2 milions d’euros, i tenir-lo anys parat per problemes diversos. No el volíem pas, però per no perdre els ajuts hem hagut de remar tots per poder-lo obrir.

Sense gairebé recursos, calia no fer coses innecessàries. Estem treballant per completar les obres dels carrers Germanes Illa i Canigó i, properament, reordenarem i asfaltarem l’aparcament de la zona esportiva, un lloc molt concorregut els caps de setmana. Tenim fet l’avantprojecte, estem buscant finançament i abans de l’estiu que ve volem tenir-ho fet. Per manca d’inversió i perquè fa anys que ho reclamem, voldríem obrir un carrer nou al barri vell, on els bombers tenen problemes per entrar-hi. També obrir completament el camí de ronda, on hi ha un edifici aturat per obres des de fa temps. La meva predisposició és presentar-me de nou, si el partit m’accepta, per tirar endavant i complir el programa electoral en un segon mandat.

Tot i que som un poble turístic, necessitem omplir de continguts Castellfollit. La variant ens va oferir una millor qualitat de vida, però ens estem recuperant turísticament. S’estan obrint apartaments turístics, hem recuperat la fira i un mercat d’estiu per mantenir més temps els visitants a la vila.

Aquest és un tema històric que s’hi està treballant fermament. Des de fa un any i mig que tothom s’hi està bolcant: el Departament de Territori amb l’Institut Geològic al capdavant, la Diputació i el Parc Natural... Estan elaborant un pla integral que no només avalua l’estabilitat geològica, sinó també engloba un estudi arquitectònic, turístic i patrimonial. Perquè la cinglera no és només un patrimoni local o comarcal, sinó nacional. És un dels símbols del país!

Em toca molt personalment. Vaig ser durant molts anys veí d’Oriol Junqueras i fa poc l’he pogut visitar a la presó. És una situació molt injusta, la dels presos. Són hostatges d’un estat que ha embogit, que ha perdut el nord amb gent que ha treballat per posar les urnes. Ara veurem com tira endavant una farsa jurídica. La prioritat ara és que tots puguin tornar a casa amb els seus.