“Voldríem l’exhumació de Franco de les institucions espanyoles, no de la tomba”

Sense riscos innecessaris

Tot i que ara ho negui, de fet, la policia espanyola es va vantar en el seu moment d’haver facilitat la detenció a Alemanya, però després van denegar l’extradició per rebel·lió i Llarena va retirar l’euroordre, si bé Puigdemont no descarta que l’activi per tercer cop. “Ens estem acostumant que són com joguines a les mans del sistema judicial espanyol, que utilitzen a conveniència”, denuncia. Ja lliure per tornar a Waterloo, va recordar que podia posar els peus en terra catalana, si volia, al·ludint a la Catalunya del Nord. En aquest punt, però, tanca les especulacions assegurant que no té cap intenció d’anar a França per no res. “Els desplaçaments que faci han de tenir una motivació i han de portar a defensar la nostra legitimitat; si no, no val la pena assumir riscos innecessaris”, raona, riscos tanmateix que seguirà prenent per denunciar la persecució política a l’Estat i a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Per això ja està preparant un altre viatge, si bé encara no revela on.

Qui no anirà a Brussel·les la setmana entrant serà probablement el jutge Llarena, tot i que hi està citat arran de la querella per prevaricació interposada pels exiliats. Torra fuig de personalismes i remarca que l’independentisme s’està enfrontant a un estat sencer. “Certs residus franquistes que encara arrossega aquest estat, que ha estat incapaç de netejar-los, ara apareixen en diverses estructures, i això el món ho veu i està estupefacte”, assenyala el president, que creu que la resposta que va donar a l’1-O és “incomprensible” i mostra la “concepció totalitària” que encara hi impera, incapaç de resoldre la “qüestió democràtica” catalana. Per això Torra desitja que el poble espanyol també s’alliberi i dibuixa un escenari amb tres repúbliques (l’espanyola, la portuguesa i la catalana, oblidant-ne una eventual de basca) com a solució “plausible” a la península Ibèrica. Puigdemont, per la seva banda, té ganes d’incidir en la campanya de suport a Llarena orquestrada pels partits i fins i tot sufragada pel govern espanyol –fet que troba “gravíssim”–, que veu com una prova més que a l’Estat no hi ha separació de poders i que s’està davant d’un judici polític. “La nostra capacitat d’estupefacció ha quedat superada; és la confirmació del que denunciem, la complicitat d’espais polítics i l’aparell judicial”, acusa Puigdemont, que hi equipara el seu cas i remata: “Seria molt gros tenir un membre del Suprem fugat de la justícia belga, perquè pot comparèixer per altres canals i és la seva responsabilitat.”

Llarena ja ha processat per rebel·lió els principals líders independentistes i es calcula que cap al novembre pot començar el judici. Torra té molt clar que d’aquí a llavors “cal que la reacció del poble s’accentuï”, en forma de lluita pels drets civils, socials i nacionals. I tot i que admet que comportarà moltes dificultats, demana a la gent que estigui disposada a “assumir aquest punt de sacrifici, de compromís solidari i ferm”. El president no defuig que no “renuncia a res” quan se li pregunta si està disposat a la desobediència, fins i tot al preu que ja paguen altres amb la presó o l’exili, un preu que té “l’obsessió” que no sigui “un sacrifici en va”. Puigdemont també hi posa èmfasi: “Si tot això no serveix per a res haurà estat un preu massa alt, però tinc el convenciment que ens n’estem sortint”, assegura. I sosté que el procés cap a la independència “és irreversible”, tot i que admet que no té la “certesa” per dir quan i com pot acabar.

“Què li passa a Espanya?”

El president apartat pel 155 acusa el PSOE de voler rentar-se les mans, “com si no anés amb ells”, quan el PP i Cs alcen la veu perquè es torni a aplicar. Torra, pel seu cantó, fa una mirada històrica i reflexiona sobre la “permanent impossibilitat” de l’Estat per trobar una sortida al cas català, quan sempre el que ha buscat Catalunya és tracte bilateral i negociació. “Què li passa a Espanya amb els presidents de Catalunya?”, es pregunta en veu alta. Tornant a l’actualitat, en tot cas, admet que el “perill” que tornin a intervenir el govern hi és, però que “seria preocupant” si això generés un “estat de por” en l’independentisme, i no és el cas. El mateix pensa sobre la polèmica de l’estiu generada per Cs pels llaços grocs a la via pública: no el preocupa més del compte perquè està convençut que la cohesió social és prou forta per “aturar qualsevol escalada”. Això sí, demana “molta responsabilitat” als que posen l’accent a diari en la suposada “fractura social”. “El debat polític no fractura mai”, recalca.

Xirgo canvia de tema i els insta a dirigir-se als catalans que esperaven que s’implementés la república. Torra no hi era llavors, i respon en clau de futur, demanant que s’aixequi la mirada “per veure les vies d’acció republicana” de què es disposa. En cita tres: els ajuntaments i l’executiu; la gent, a qui reitera la petició “que es mobilitzi més que mai”, i el Consell de la República, que pot fer tasca d’internacionalització i que “garanteix i alhora representa” la legitimitat de l’1-O i el 27-O. Puigdemont, és clar, hi incideix, i diu que disposa de “força línies d’acció” que explicarà quan es presenti aquest ens que ell mateix liderarà però que serà “plural i transversal”, i actuarà basant-se en “decisions compartides i consensuades”. El president exiliat considera que ser a la capital d’Europa vol dir també ser “a casa” i que pot fer moltes coses per Catalunya des d’allà. Això sí, també es veu legitimat per intervenir en el debat interior, sobretot en allò en què les institucions del país “tristament tenen unes limitacions perquè estan sota vigilància”. En aquest sentit, recorda a l’Estat que és “una fantasia” voler construir-se contra la voluntat “de milions de persones que no hi volen ser”, i reclama al govern que el seu deure és “anar fins al límit, i tensionar al màxim” la situació.

L’arribada dels socialistes al govern espanyol, ara fa tres mesos, va obrir unes expectatives de diàleg que Torra encara està disposat a explorar “amb totes les conseqüències que calgui”, si bé admet ja un cert desencís. “Encara no sabem què volen”, lamenta, sobre la reiterada demanda a Sánchez perquè expliqui quin és el projecte espanyol per a Catalunya. Si bé primer Torra es resisteix a marcar-se terminis i apunta que ja li va explicar molt bé al seu homòleg el calendari dels propers mesos, al final admet que s’haurà de constatar “en les properes setmanes” si hi ha voluntat real o no a l’altra banda, on sospita que hi ha cert “tacticisme”. Torra, així, es mostra decebut per la comissió bilateral d’ara fa un mes. “Si algú pretén que els catalans no plantegin en aquests àmbits el dret a l’autodeterminació i el retorn dels presos i exiliats, no entén la situació a Catalunya”, subratlla, abans de concloure: “Per anar-nos-hi a fer fotos no calia que hi anéssim.” Puigdemont assenteix i apunta un fet encara tant o més greu: que tampoc es compleixin els acords, quan s’hi arriba. I treu el cas, que va conèixer en primera persona, de la junta de seguretat del juliol del 2017, on es van fer “grans esforços” per arribar a pactes. “Quants d’aquests acords s’han complert? No s’han complert. Serveix d’alguna cosa arribar a acords amb l’Estat? Si no compleixen el que pactem, quines alternatives tenim?”, es pregunta, molest.

Les municipals a Barcelona

L’entrevista entra en la recta final i Xirgo demana pel paper de la Crida en les municipals, sobretot a Barcelona. Puigdemont s’hi agafa per criticar amb duresa el govern municipal de Colau –“No està millor com a projecte de ciutat que fa quatre anys”, diu– i per lamentar que està posant “seriosament en risc” la ciutat. Segons ell, és “urgentíssim per al projecte de país que la capital funcioni bé i emeti missatges positius al món” i per això cal un canvi que “es pot abordar des de la màxima transversalitat i unitat”, buscant la millor fórmula “al marge de sigles i noms”. “Hem de trobar la manera de guanyar les eleccions a Barcelona”, subratlla. Torra, en aquest sentit, defuig les crítiques a la fórmula unitària que es proposa: “Davant l’ideal d’independència no veig opes ni canibalitzacions polítiques ni cap altre subterfugi”, afirma amb contundència, i recorda que és probable que la llista que guanyi, ni que sigui per un vot, sigui qui governi. El president, això sí, és més ambigu quan se li planteja si les entitats civils no s’han polititzat en excés, i acaba mostrant-s’hi comprensible: “No em sembla un tema criticable”, conclou.

Després que Torra reiteri que veu una majoria social independentista i que aquest és el “projecte central” de la societat catalana, demanen a Puigdemont com ho veuen a Europa. I si bé admet que ningú reconeixerà “automàticament” Catalunya, destaca que el coneixement “és més ampli que mai”, i això és “condició fonamental” per al reconeixement quan el demani un eventual govern republicà.

Abans d’acabar, tots dos presidents fan una crida inequívoca a participar en la Diada –“Totes les anteriors han estat la preparació, aquesta ha de ser la gran Diada de Catalunya”, anima Puigdemont– i també expliquen com es commemorarà l’1-O: segons Torra, hi haurà actes institucionals –ell anirà al col·legi on hi va estar– i la jornada “en absolut ha de ser nostàlgica, ans al contrari: reivindicativa”. Segons l’aleshores president, aquell va ser un dia “disruptiu, que canvia les coses” en la història de Catalunya, i això mereix “un record permanent”. Qui no ha sortit a la conversa és el rei, i Xirgo ho recorda en tancar-la. “Durant un temps en podíem esperar alguna cosa, però avui ja no”, conclou Puigdemont.