La gran República de Can Ginebreda

Mans enlaire de color groc. Un llaç humà envoltant l’escultura A la llibertat, al parc d’escultures del bosc de Can Ginebreda. Crits de “llibertat” dels assistents portant caretes dels presos i exiliats polítics. Aquest va ser el senzill acte que des del parc creat per l’artista Xicu Cabanyes es va voler fer ahir al matí, durant la tradicional Festa del Bosc, que aquest any va arribar a la 31a edició. Aquesta vegada, però, era la Festa del Llaç Groc.

Xicu Cabanyes ho va deixar ben clar: “El bosc ja va néixer com un espai republicà.” De fet, ell ja ho defineix com la República de Can Ginebreda. De raó no li’n falta. Provocador i, a la vegada, reflexiu com pocs, no va dubtar a organitzar fa anys una festa de correbous per reflexionar sobre el toros.

Un espai per a la llibertat i la creació –només cal veure les escultures– que va ser apropiat per reclamar diàleg i llibertat. “La democràcia és una paraula que s’han apropiat molts i que ara ja està a l’UCI. Cal recuperar-la”, va dir Cabanyes poc abans de començar la festa. Petits i grans van escenificar una de les moltes imatges que al llarg de tot l’estiu, en places i platges, han impulsat entitats o senzillament veïns: la dels llaços grocs. Després de l’escenificació es va donar veu a la gent perquè exposés les seves inquietuds, de manera oberta. Finalment, i de manera simbòlica, es va sortir per la porta del parc; va ser una metàfora per reclamar la llibertat; perquè s’obrin les portes de les presons –algunes de físiques i altres de delimitades per fronteres– per a aquells que paguen un preu massa alt per haver seguit els seus ideals.