La Diada pacífica

La tardor calenta comença avui. Hi ha hagut polítics que s’han passat tot l’estiu advertint que amb la diada de l’Onze de Setembre l’ambient s’escalfaria fins al punt que portaria el país a un caos en els pròxims mesos. Crec que s’hauran d’empassar les seves advertències. Perquè, un cop més, aquest 11 de setembre serà cívic i pacífic com els darrers anys –tot i que és probable que hi hagi menys gent–. Cal dir que aquest any els ciutadans seran comptats amb més rigor que l’any anterior gràcies a un servei de comptador de persones que ha creat la Universitat Autònoma de Barcelona per als serveis de telecomunicacions de la Generalitat. Ben segur que el pacifisme serà novament exportat a l’exterior. Un orgull que deixa bocabadats molts països quan al final de la jornada no hi ha ni papereres trencades ni cap aldarull notable. Aquest és i ha de continuar sent l’èxit de les manifestacions de l’Onze de Setembre.

El setembre i l’octubre de l’any passat van succeir tots els fets que avui són als jutjats i que han portat els polítics que els van protagonitzar a la presó o a l’exili, i que ara en pateixen les conseqüències molt directament. Des d’aquells fets del setembre/octubre fins avui, les posicions polítiques no s’han mogut ni un mil·límetre. En tot cas es mouen les estratègies, i sobretot els que s’han mogut són els llogaters del govern espanyol, cosa que ha fet que tot plegat s’ho mirin amb uns altres ulls, malgrat que el fons continua sent el de no moure per res el marc constitucional.

Avui serà un Onze de Setembre diferent. Més reivindicatiu i més concret, i que posarà totes les mirades en l’alliberament dels presos, però un cop més serà una altra diada plena de simbolisme. Un simbolisme que només té cabuda en el pacifisme que sempre s’ha demostrat des de Catalunya.