“És fàcil ser voluntari”
Centenars de socis de l’ANC tornen a muntar un dispositiu d’ordre i ajut als manifestants que gairebé no registra incidències
La majoria de voluntaris ja havien gestionat altres diades i destaquen que el civisme dels participants els facilita la tasca
Repartien rètols, aigua i polseres identificatives, i cedien l’expansió del llaç groc als manifestants
“La gent continua aquí; la repressió no durarà sempre i, si bé més lents, avancem amb maduresa”
En Salvador i en Jaume es van conèixer ahir mateix a quarts de tres de la tarda. Eren els responsables de la trentena de voluntaris que vetllaven pel funcionament del tram 27, a la Dreta de l’Eixample. Pertanyen a les territorials del Penedès i Horta-Guinardó de l’ANC i ja havien estat voluntaris en altres manifestacions i diades. “Tothom té una gran disposició a ajudar, sap el que s’ha de fer i és fàcil tenir-ne cura”, diu en Jaume. “De fet, és fàcil ser voluntari –rebla en Salvador–, perquè els manifestants són els primers a contribuir al civisme.” Tots dos duien el peto blau de responsable de tram. Els voluntaris lluïen el verd i els de seguretat, un de vermell.
En Mario i en Josep, de blau, s’afanyaven també a quarts de tres a explicar a la trentena de voluntaris del tram 29 com aixecarien els rètols rosa per indicar l’acostament de “l’onada sonora”. Pertanyen a les territorials de Corbera de Llobregat i Sant Andreu de Palomar. En Mario duia el megàfon a la mà. “Però mai l’he utilitzat, ni en les sis diades que acumulo ni en altres manifestacions.” Bregat en el muntatge de les indicacions per trams, assegura que “la gran col·laboració dels manifestants i la predisposició de tothom faciliten la feina”. En Mario valora que els participants “s’expliquen els uns als altres” el que han de fer. “I això que hem tingut anys en què era complicat d’entendre, com el del punter mòbil i la V, per no parlar de la Via Catalana...” Ha estat present com a voluntari en totes les diades, i preveu ser-hi l’any que ve. “Malgrat que voldríem enllestir-ho aviat, cap referèndum ni cap procés d’independència s’aconsegueix en set anys.”
Els voluntaris de Corbera vetllaven per dur persones als lavabos, fer lloc a la colla castellera, repartir aigua i polseres identificatives, i envoltar la benzinera per evitar que s’hi produís cap desperfecte. “Vaja, el que faci falta perquè tot rutlli”, explica en Joan, jubilat, com la majoria del grup.
També els voluntaris del tram 32, de Ciutat Vella i del Maresme, s’han conegut poc abans de la manifestació. “No tenim cap problema a fer grup, perquè no ens importa participar en la manifestació amb aquest rol”, assegura Jordi Lleras, responsable del tram. Recorda les paraules de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que feia broma en una entrevista radiofònica al matí dient que, en assolir la independència, els voluntaris es podrien promoure a l’estranger com a experts a muntar concentracions multitudinàries imaginatives. L’Alfons, un altre cap de tram, valorava com un gran mèrit, tot i la repetició, la “normalitat” assolida aquests anys, i recordava els cursos “d’emergències, primers auxilis o comunicació” que han fet alguns voluntaris de l’ANC i d’Òmnium.
La majoria dels voluntaris lamenten la “desorientació” de l’independentisme, malgrat que “les manifestacions són espectaculars i serveixen per recordar que aquest objectiu no és passatger ni minoritari”, assegurava en Rodolf, voluntari de Barcelona, que feia tertúlia amb la Marga i l’Oriol. Coincideixen que “les manifestacions fan palès que la demanda de llibertat per als presos i el clam per un referèndum no és ni un suflé ni un invent”. La Marga, però, passa la pilota als polítics, “que ja ens han fet veure que potser caldrà esperar i serà més lent del que crèiem, però el desig es manté intacte i avancem amb maduresa”. La Marga interrompia la reflexió per fer lloc a les lletres gegants d’“independència” que la sectorial de la Sagrada Família va muntar a la cruïlla amb Sardenya, “aprofitant que és un espai obert sense arbres”, deia la Silvia. “Les duem en cada manifestació, tot i que calen dues persones o tres per aguantar-les per a les imatges aèries.”
Després de l’onada, els equips, cap a quarts de set, van anar desmuntant els rètols dels trams, informant de les parades de metro, repartint aigua i cedint les cadires dels punts de control als més esgotats. En alguns casos, recordaven als manifestants les dificultats per accedir a les andanes del metro, que s’anaven tancant per evitar saturacions.
En cap cas els voluntaris van retirar cap llaç groc dels centenars de milers que van guarnir la Diagonal. Tampoc en posaven, cenyint-se escrupolosament a la seva tasca de mantenir l’ordre i vetllar per l’espai públic.