El cap dels espies obre una altra esquerda en el govern de Merkel
L’alt funcionari encén la polèmica perquè nega l’existència de caceres ultres d’estrangers a l’est d’Alemanya
L’SPD exigeix el relleu de Maassen, protegit de la dreta bavaresa
Les imatges de les “caceres d’estrangers” a l’est d’Alemanya van donar la volta al món i van activar successives condemnes de la cancellera, Angela Merkel. Pel cap dels seus serveis secrets d’interior, Hans-Georg Maassen, alguns d’aquells vídeos no eren “verificables” i els van penjar elements interessats en la desinformació.
Amb aquesta teoria, Maassen va tornar a obrir la capsa dels trons dins la coalició de Merkel, aquest cop enmig d’exigències de relleu immediat per part del Partit Socialdemòcrata, per suposada “connivència” amb la ultradreta de l’home que té accés directe a les millors fonts d’informació.
La polèmica al voltant de Maassen comença amb unes declaracions del cap dels serveis secrets publicades al Bild, prototip de premsa sensacionalista i incendiària, en què posava en dubte un dels vídeos captats durant els aldarulls de Chemnitz.
Amb això es va col·locar als antípodes de les condemnes generalitzades per l’embranzida de les protestes neonazis, esteses per tot l’espectre parlamentari, llevat dels ultradretans d’Alternativa per Alemanya (AfD). La cancellera havia insistit, dimecres, durant el debat dels pressupostos de l’Estat, en la condemna contra tota incitació a la violència. No hi ha disculpa possible que justifiqui aquests atacs, va dir Merkel, que va recriminar la “comprensió” expressada per AfD cap als “ciutadans preocupats” per la criminalitat entre els refugiats.
“Mal interpretat”
El desencadenant dels aldarulls de Chemnitz va ser la mort d’un jove alemany d’origen cubà, presumptament a ganivetades d’un iraquià i un sirià, després d’una festa popular. Algunes hores després es van produir les “caceres d’estrangers” per part de centenars de neonazis. En els dies següents es van succeir les manifestacions convocades conjuntament per AfD, grups de neonazis locals i el moviment islamòfob Pegida.
La qüestió va planar sobre tot el debat pressupostari, farcit d’al·lusions a aquest agermanament obert entre l’extremisme dretà parlamentari i el neonazisme en estat pur. Dimecres a la tarda, Maassen va comparèixer davant la comissió parlamentària d’Interior per matisar les seves declaracions al Bild, que, segons va explicar, havien estat “mal interpretades”. Tot seguit, el ministre de l’Interior i líder dels conservadors bavaresos, Horst Seehofer, va expressar-li el seu suport. Els socis socialdemòcrates, però, no s’hi van conformar. Ahir, durant la segona sessió parlamentària pels pressupostos, Merkel, Seehofer i la líder socialdemòcrata, Andrea Nahles, van reunir-se a la cancelleria per abordar la situació. Una hora i mitja després es va donar per tancada la reunió sense declaracions, sembla que per continuar debatent la qüestió dimarts vinent.
No és la primera crisi de l’actual gran coalició de Merkel. L’executiu viu en permanent estat de crisi, generalment motivada per Seehofer, maldecap continu de la cancellera amb les seves exigències de fer un gir dretà, sobretot en política migratòria. Aquest cap de setmana, els conservadors bavaresos de Seehofer duen a terme un congrés anual, marcat pels sondejos de cara a les eleccions regionals de Baviera, a l’octubre. Tot fa pensar que el partit del ministre de l’Interior perdrà la majoria absoluta en un land fins ara dominat per la seva Unió Socialcristiana (CSU).