Alcaldes pendents de la fiscalia
Un centenar de batlles continuen sota sospita, des del setembre del 2017, per haver donat suport a l’1-O i per la cessió de locals
La fiscalia preveu una resolució aviat, tot i que ara s’han demanat més pròrrogues d’investigació
Aquesta setmana arrenca el primer aniversari de dates agredolces per a Catalunya. La primera de les quals és la instrucció que va donar el fiscal general de l’Estat, el difunt Manuel Maza, a mitjan setembre del 2017, en què ordenava a les fiscalies de Catalunya obrir diligències d’investigació contra els 712 alcaldes i alcaldesses que van donar suport al govern català per a la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre passat. L’ordre, executada a mitges, continua empantanegada un any després.
Una cinquantena d’alcaldes van ser citats a les fiscalies a declarar pels seus decrets de suport a l’1-O, i actualment, un any després, hi ha un centenar de batlles investigats per la cessió de locals per votar en el referèndum. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, assegura que preveuen donar-hi una resposta definitiva i unificada “en breu”. No obstant això, alguns fiscals en cap –per “prevenció”, segons asseguren– ja han demanat a la Fiscalia General de l’Estat (FGE) una altra pròrroga de sis mesos per continuar buscant possibles responsabilitats penals contra els càrrecs electes.
L’estatut orgànic del ministeri fiscal fixa que els fiscals tenen fins a sis mesos, un any en el cas d’anticorrupció, per treballar en unes diligències d’investigació i, passat aquest temps, han de presentar una denúncia al jutjat o arxivar-les si no hi veuen fets il·lícits. En casos excepcionals, els fiscals poden demanar pròrrogues de sis mesos, que la Fiscalia General de l’Estat ha d’aprovar. El març passat, algunes fiscalies ja van demanar la pròrroga i totes van ser concedides. Ara caldrà veure què passa amb aquesta segona petició. La Fiscalia Superior de Catalunya insisteix que les pròrrogues són necessàries, ja que en alguns casos realment falten diligències per dur a terme.
Abans de l’estiu, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, es va reunir amb els fiscals de Catalunya, els provincials i els d’àrea, i el seu missatge va ser respectar la feina en l’afer dels alcaldes. Una nova pròrroga d’investigació, si al final no es tanqués aviat, suposaria, però, que alguns alcaldes tindrien una espasa de Dàmocles a sobre només dos mesos abans de les eleccions municipals del 2019.
Des de les primeres citacions a declarar a les fiscalies, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) han sostingut que les accions dels alcaldes són ben legítimes i que la fiscalia, amb aquestes diligències d’investigació, s’ha excedit en les seves competències i hauria de tancar-les perquè la causa contra l’1-O ja estava als jutjats. Primer al TSJC, contra la mesa del Parlament i el govern, que després es va derivar al Tribunal Suprem, i també al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que encara investiga els organitzadors i el cost del referèndum. A més, passat l’1-O, hi ha particulars que van denunciar alcaldes al jutjat, i en aquests casos és clar que la fiscalia ha tancar les investigacions.
L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona (PDeCAT), va ser el primer a ser citat a declarar, el 19 de setembre del 2017, a la Fiscalia Superior de Catalunya, ja que té la condició d’aforat pel fet de ser diputat al Parlament català. Solsona va voler llegir un text que reflectia la voluntat dels alcaldes i els límits que superava la fiscalia, però el fiscal no li ho va permetre. A la fiscalia superior, també continuen obertes les diligències als alcaldes de Valls i la Seu d’Urgell. I les querelles contra els llavors presidents de l’AMI i l’ACM, Neus Lloveras i Miquel Buch, han estat retornades del Suprem al TSJC, ja que Buch és aforat pel fet de ser conseller d’Interior.
Lleida, líder
El fiscal en cap de Lleida, Juan Francisco Boné, explica que, a diferència de la resta de fiscalies, van decidir obrir una única diligència d’investigació i aglutinar-hi tots els alcaldes, que són els més nombrosos del territori català, amb 30. També confirma que han demanat una altra pròrroga d’investigació per aclarir les responsabilitats dels batlles en la cessió de locals municipals.
La resolució de l’Audiència de Girona, de l’agost passat, que reobre la causa contra l’alcaldessa de Roses , marca una guia per a les investigacions fiscals, admet Boné. El tribunal sosté que els decrets d’alcaldia no són pas un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional, que va suspendre l’1-O, perquè no tenen una resolució executiva, sinó política. I ara cal esbrinar el paper més actiu o permissiu dels alcaldes, quan l’Audiència de Girona fixa que l’alcaldessa de Roses podria haver comès un delicte de desobediència per omissió per haver permès l’ús de locals i no haver-ho evitat. Una cerca difícil quan, dels locals usats per al referèndum, també en tenen claus entitats municipals. Fins ara, les fiscalies havien preguntat als secretaris municipals si el consistori havia cedit locals per a la votació. A l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, li ho van preguntar a ella mateixa, el juny passat.
Barcelona ho amplia
La fiscalia de Barcelona investigava cinc alcaldes, com les alcaldesses de Badalona i Sant Vicenç dels Horts. Tres causes van ser fruit de denúncies de Cs i de secretaris municipals. El maig passat, la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, va ordenar l’obertura d’onze diligències més, segons informa el portaveu de la fiscalia. A finals de setembre es preveu donar-hi resposta.
Per la seva banda, el fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou, indica que continuen investigant sis alcaldes i que ja han demanat a la Fiscalia General de l’Estat una nova pròrroga de sis mesos per aclarir si tenen un retret penal.
Manresa ho estudia
El fiscal en cap de l’àrea de Manresa, Igualada i Vic, Ramon Menac, detalla que tenen obertes diligències d’investigació a cinc alcaldes: Manresa, Sant Pere de Torelló, Moià, Capellades i Berga. Es va demanar pròrroga el març passat i, de moment, no està decidit si demanaran sis mesos més per investigar.
En el cas de la fiscalia de l’àrea de Mataró i Arenys de Mar, el seu fiscal en cap Luis Manuel García Cantón, informa que mantenen obertes diligències a quatre batlles: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Malgrat de Mar i Argentona, i que no n’han arxivat cap. La resta de fiscalies del territori no han respost a la petició d’informació d’aquest diari.