Sánchez, a cop d’aforat
Proposa una reforma exprés de la Constitució limitada només als aforaments polítics
El PP, indispensable perquè prosperi, s’hi posa de perfil i Podem avisa que exigirà que passi per referèndum
Maniobra de distracció per esvalotar l’oposició, cortina de fum per tapar les mancances del seu govern... Pedro Sánchez ahir només va mostrar una pinzellada de la seva proposta de reforma exprés de la Constitució per suprimir aforaments. De fet, només hi va posar un límit temporal per poder executar el canvi: seixanta dies. Sobre el fons, poca cosa se sap, més enllà que sembla que l’eliminació només afectaria els polítics, i no en els casos de l’exercici de la seva funció, sinó per causes de l’àmbit personal. En total, hi ha uns 250.000 aforats, la major part membres dels cossos de seguretat de l’Estat, així com els Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza. A banda, ho són també jutges i fiscals, així com cinc membres de la casa reial, entre ells el rei emèrit Joan Carles I. El monarca actual, en canvi, és inviolable. Dins l’àmbit polític en són els membres de l’executiu espanyol, diputats i senadors –sobre la base de la Constitució– així com els governs i els parlamentaris dels territoris. Aquest darrers estan blindats en els seus respectius estatuts. I això implicaria canvis afegits a les normes autonòmiques i a lleis orgàniques.
La proposta del president espanyol arriba les vigílies que el Tribunal Suprem ha de decidir el futur del PP, Pablo Casado, i un dia abans que Cs defensi al Congrés la seva proposta per suprimir el que es considera un “privilegi”. Després d’una setmana farcida d’ensurts –confirmació de la venda d’armes a l’Aràbia Saudita, dimissió de Carmen Montón i qüestionament de la tesi de Sánchez–, el cap de l’executiu va voler capgirar el debat polític obrint una porta –la d’una reforma constitucional amb un únic punt– que potser quedarà en no-res, perquè sense l’aval del PP és impossible, però que li serveixi per desviar l’atenció del focus de La Moncloa i situar-la en el terreny parlamentari, on el PSOE vol prendre la bandera de la regeneració als d’Albert Rivera.
Proposta de referèndum
L’efecte, si més no, va resultar immediat: la proposta no va deixar indiferent cap grup, atès que el debat fa anys que s’arrossega pels casos de corrupció que han assolat la política i, sobretot, a causa del conflicte entre Catalunya i l’Estat. I a hores d’ara, l’anunci del grup de Podem, que reclamaran que, si hi ha acord, les modificacions se sotmetin a referèndum –ho poden exigir 35 diputats– pot acabar deixant la iniciativa en via morta, perquè amb la reforma exprés i limitada el que es pretén és evitar convertir-la en un plebiscit sobre la política i les institucions de l’Estat.
Els socis preferents del PSOE no dissimulaven la seva sorpresa pel cop d’efecte que va voler donar ahir l’inquilí de La Moncloa, admetent que no formava part dels pactes entre Sánchez i Pablo Iglesias. Tot i així, la formació morada celebrava la mesura però hi afegia altres elements –l’aforament del rei emèrit, el blindatge dels drets socials i la reforma territorial– que els socialistes en cap cas preveuen assumir. Precisament, el president del PDeCAT, David Bonvehí, qualificava ahir d’“indigne” que Sánchez obri el meló constitucional sense aportar cap resposta per a Catalunya. També des d’ERC la portaveu, Marta Vilalta, sentenciava: “Si la Constitució Espanyola es pot modificar d’urgència pels aforaments o pel dèficit zero, que aprofitin i també hi incloguin el dret a l’autodeterminació.”
Albert Rivera, en tot cas, va ser el més entusiasta, atès que presumia que havia estat la “pressió” de Cs la que havia forçat el pas endavant de Sánchez. “No els puc amagar la meva satisfacció”, reblava el líder taronja vaticinant que la votació d’avui de la seva moció serà “històrica” perquè implicarà situar-se en l’avantsala de la reforma constitucional.
El PP, el partit indispensable perquè prosperi la reforma –es necessiten dos terços del Congrés i del Senat– és el més interpel·lat per la mesura. Al cap i a la fi, segons apuntava la setmana passada la ministra de Justícia, Dolores Delgado, si el president dels conservadors no fos aforat, a hores d’ara hauria estat processat per la justícia ordinària pel seu màster. És per això que els populars –que en anteriors ocasions havien avalat la supressió– aprofitava les incògnites de la reforma plantejada per Sánchez per no mullar-se i, sobretot, per desviar el moll de l’os de la discussió i centrar-la en els “pactes ocults” entre Sánchez i el president Quim Torra.
El secretari general Teodoro García Egea indicava que amb la seva proposta Sánchez pretén que “els colpistes escapin tan aviat com sigui possible del Suprem”. I, sobretot, demostra que “no vol que el Suprem jutgi Torra”, afegia. García, en tot cas, també va procurar posar el dit a la nafra a la delicada situació de la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, la qual ha perdut el suport de Cs perquè, segons els taronges, es negava a impulsar una limitació dels aforaments en aquell territori.