El cas Casado, a punt de quedar en no-res

La fiscalia ha posat la pista d’aterratge perquè els cinc magistrats del Tribunal Suprem –entre ells Pablo Llarena– que han de decidir si s’obre una investigació a Pablo Casado per suposades irregularitats en el seu màster optin per tancar el cas i, per tant, el president del PP podria girar full d’una polèmica que el persegueix des d’abans de fer públiques les seves aspiracions a rellevar Mariano Rajoy. La direcció popular respirava alleugerida davant la decisió de l’acusació pública i ho celebrava com si, efectivament, també s’hagués pronunciat ja el tribunal i el cas fos història. El cert és que des de l’àmbit judicial s’admet que difícilment prosperarà la causa si la fiscalia en demana l’arxivament. El secretari general del partit conservador, Teodoro García, carregava amb duresa contra els grups que han anat “difamant i insultant sense proves”, i es felicitava que “la veritat s’obri camí”.

Tot i això, des de Podem s’assegurava que un eventual arxivament en cap cas no restableix la “credibilitat” de Casado perquè hi ha massa “llacunes”. Tampoc des de Cs els convencia la possibilitat que el dirigent popular se’n surti sense donar cap més explicació en seu parlamentària. Tots dos partits coincidien, si més no, a destacar que si Casado no hagués estat aforat, per la seva condició de diputat al Congrés, a hores d’ara estaria imputat dins la causa que s’investiga al jutjat d’instrucció número 51 de Madrid.

Malgrat els dubtes dels adversaris envers l’actuació de Casado per obtenir el títol a la Universitat Rei Joan Carles (URJC), a l’escrit que ahir va fer arribar el fiscal Luis Navajas als magistrats del Tribunal Suprem l’acusació pública diu que no veu indicis “prou consistents” dels delictes de prevaricació administrativa i suborn impropi dels quals l’acusava la jutgessa d’instrucció número 51 de Madrid, motiu pel qual s’oposa a la investigació. La tesi de la magistrada Carmen Rodríguez-Medel és que l’exdirector del Institut de Dret Públic de la Universitat Rei Joan Carles, Enrique Álvarez Conde, es va posar en contacte amb dirigents polítics i altres alumnes “escollits” per oferir-los el “regal” d’un títol acadèmic sense haver de fer cap mena d’esforç, però decau en l’escrit del fiscal, que considera que tot plegat són “simples sospites o conjectures”. I en tot cas remarca que si el relat fos consistent, pel que fa al delicte de suborn, aquest ja hauria prescrit.

La investigació judicial per part de la magistrada madrilenya queda, si més no, en una situació anòmala, atès que Rodríguez-Medel té tres alumnes imputats per les mateixes circumstàncies que Casado. La magistrada vol saber, doncs, què passarà amb la resta de la investigació.

Hores abans, la URJC també havia fet públic l’arxivament de la investigació interna després de determinar que no s’havien detectat irregularitats, si més no des de l’àmbit administratiu pel que fa al procediment que afectava el polític, que en el moment de cursar el màster era el responsable de les joventuts del partit. Així que des de l’entorn de Casado es procurava posar en relleu que l’exoneració havia estat per doble via.

En tot cas, la seguretat expressada sempre en públic i en privat pel líder del PP que tot plegat quedaria en no-res es va veure reflectida en aquestes dues actuacions. Tant és així, que Casado va tirar endavant la candidatura a presidir el PP malgrat que la polèmica estava en un dels moments més àlgids. De fet, des del seu nucli dur s’havia assegurat que més que una investigació periodística, tot plegat es tractava de “foc amic”; és a dir, d’informació filtrada des del mateix PP per frenar les seves expectatives. La confiança de Casado en una decisió com la que es va produir ahir no treu que altres dirigents del seu entorn assenyalessin que hi podia haver la possibilitat que se li acabés obrint una investigació al Suprem i, en conseqüència, acabar al banc dels acusats, que és la línia que estableix del PP per forçar el relleu del seu càrrec. El final de la història, doncs, hauria estat força diferent.