DRIMITRIJ RUPEL
PORTAVEU DE LA DELEGACIÓ INTERNACIONAL QUE VA VISITAR CATALUNYA L’1-O CONVIDADA PEL DIPLOCAT
“Vaig trobar admirable l’actitud dels votants l’1-O”
“El comportament de les autoritats espanyoles va ser escandalós”
“La reacció de la Unió Europea, i en especial del president de la Comissió Europea, va ser molt decebedora”
“Tenia clar que la independència trigaria a arribar i encara ho penso”
“Cal que el nou president espanyol i els jutges deixin lliures els líders independentistes”
Ministre i alcalde
Dimitrij Rupel (Ljubljana, 1946) va ser ministre d’Afers Estrangers d’Eslovènia entre els anys 1990 i 1993 i entre el 2000 i el 2008. En el parèntesi entre tots dos mandats, va ocupar el càrrec d’ alcalde de Ljubljana, entre el 1994 i el 1997, i va ser l’ambaixador d’Eslovènia als Estats Units del 1997 al 2000. L’any 2005 va ocupar el càrrec de president de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació Europea.
Estic convençut que Catalunya serà un estat independent. No sé quan, però ho serà
Dimitrij Rupel va ser el portaveu d’una delegació internacional de 33 diputats de diversos països que va arribar convidada pel Diplocat per seguir sobre el terreny l’1-O. El mateix dia, a primera hora del matí, la delegació, amb Rupel al capdavant, va manifestar la seva “preocupació” pel que considerava que eren “interferències de l’Estat espanyol” per impedir el referèndum. Ja a la nit, des del centre internacional de premsa, en un comunicat conjunt signat pels membres de la delegació i llegit per l’exministre eslovè, van lamentar que Europa no hagués mediat i va elogiar que la consulta s’hagués fet amb “total normalitat tot i l’obstrucció de l’Estat”.
Quin és el record més viu que té de l’1-O?
L’entusiasme i el comportament cívic dels votants. L’ambient del concert de la vigília del referèndum va ser inoblidable.
Per què va fer d’observador?
Em va convidar el Diplocat per la meva comprensió del procés català. Volia veure amb els meus propis ulls com es desenvolupava. A més, vaig tenir una reunió molt interessant abans del referèndum amb el conseller Romeva a Ljubljana.
Per què va creure que la seva tasca com a observador podia ser útil?
Primer perquè soc una persona independent, vinculada al món acadèmic del meu país, no vaig rebre cap remuneració per venir a fer d’observador. En segon lloc, pel meu coneixement dels fets semblants que van passar a Eslovènia l’any 1991.
Què en sabia del procés català abans de venir?
Entenia el marc general però no era conscient de la possibilitat d’una confrontació violenta. Ho vaig entendre millor després de veure el que va passar els dies següents.
A quins llocs va ser durant l’1-O?
A Barcelona i a Girona.
S’esperava la reacció policial?
La veritat és que no.
Què va pensar de l’actitud dels votants?
La vaig trobar admirable.
El mateix dia el grup d’observadors va fer un comunicat de condemna cap a Europa per la manca d’implicació. A què atribueix aquesta actitud?
La reacció de la Unió Europea, i en especial del president de la Comissió Europea, va ser molt decebedora. Imagino que la pressió de Rajoy devia ser enorme. Va afectar tot el grup del Partit Popular Europeu i va fer mal a la reputació de tots els partits que en formen part.
Com a portaveu de la delegació internacional, va ser difícil acordar el comunicat que va llegir la mateixa nit?
La majoria dels meus col·legues eren més radicals que jo, però vam arribar a un acord ràpidament.
Es va quedar més dies després de l’1-O?
Lamentablement no em vaig poder quedar més enllà de l’endemà.
Què va creure que podia passar quan va marxar?
Qualsevol cosa podia ser una sorpresa, però en tot cas tenia clar que la independència trigaria a arribar i encara ho penso.
S’imaginava que hi hauria empresonaments i exiliats pel procés?
Crec que el comportament de les autoritats espanyoles va ser escandalós. Els estats democràtics no posen els opositors polítics a la presó.
Quin valor va tenir l’1-O?
Va ser important fer-lo. El resultat va ser impressionant, si tenim en compte les pressions i les dificultats.
Un any després, com veu la situació catalana?
Va a poc a poc en bona direcció. Rajoy ha pagat cars els seus errors, però ara cal que el nou president espanyol i els jutges deixin lliures els líders independentistes.
Va ser un error fer creure a la gent que el procés seria ràpid?
No crec que Puigdemont o Romeva creguessin que seria un procés ràpid, però és evident que als polítics els agrada fer promeses atractives.
Quin paral·lelisme hi ha entre el procés català i el camí l’Eslovènia cap a la independència?
El dret d’autodeterminació de les nacions ha estat acceptat arreu del món. Els catalans estan seguint el mateix procés que vam seguir els eslovens, però en el cas d’Eslovènia gaudíem d’una situació històrica particular. Ens esperàvem la reacció iugoslava però, com a país comunista, havíem de lluitar també per la democràcia.
Creu que Catalunya serà un estat europeu independent?
Estic convençut que Catalunya serà un estat independent i un membre de ple dret de la Unió Europea. No sé quan, però ho serà. He escrit un parell d’articles sobre aquest tema on anomeno el procés català Catalexit.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.