Política

Fragilitat extrema

JxCat i ERC acaben acceptant, enmig de retrets, fórmules diferents per cedir els drets dels seus diputats processats

L’oposició apunta a una crisi de govern i els acusa de partidisme

El debat de política general s’ajorna

El nou episodi omple de dubtes l’estabilitat de la legislatura

Nova jor­nada inèdita al Par­la­ment per sal­var in extre­mis un prin­cipi d’acord entre Junts per Cata­lu­nya i ERC, que, tan­ma­teix, va evi­den­ciar la fra­gi­li­tat amb la qual tots dos grups hau­ran d’afron­tar la dot­zena legis­la­tura que tot just començava amb el debat de política gene­ral. Ahir aquesta va pen­jar d’un fill durant algu­nes hores en què davant la manca d’acord va sobre­vo­lar la pos­si­bi­li­tat de tren­car el govern i con­vo­car elec­ci­ons anti­ci­pa­des per la impos­si­bi­li­tat de garan­tir una majo­ria par­la­mentària pels vots en dis­puta. Ahir s’hi va cosir un pedaç, però en l’horitzó hi ha la neces­si­tat d’apro­var un pres­su­post i una macro­causa gene­ral con­tra els mem­bres de l’ante­rior govern per la cele­bració de l’1-O i la decla­ració simbòlica d’inde­pendència. I tot fa pen­sar que epi­so­dis d’ines­ta­bi­li­tat com el d’ahir es poden repe­tir en qual­se­vol moment.

Ahir l’interès era un altre. El focus va estar tot el dia en la con­se­cució d’un pacte entre les dues for­ma­ci­ons que donen suport al govern per per­me­tre, d’una banda, que els dipu­tats pro­ces­sats pel magis­trat Lla­rena no per­din els seus drets par­la­men­ta­ris i, de l’altra, que els dos grups man­tin­guin la majo­ria i les vota­ci­ons siguin efec­ti­ves. L’acord final­ment es va resol­dre amb dues fórmu­les dife­rents per decisió de cada grup, tot i que, en el moment de tan­car aquesta edició, no estava clar que pogués ser efec­tiu davant les impug­na­ci­ons pre­sen­ta­des per l’opo­sició i els dub­tes dels ser­veis jurídics de la cam­bra.

L’anunci de l’acord, tot i que va ser pre­sen­tat de manera con­junta pels por­ta­veus de JxCat i ERC, va evi­den­ciar la debi­li­tat d’un pacte en què bàsica­ment les dues for­ma­ci­ons es con­sen­tien dues mane­res d’actuar. I men­tre que uns, JxCat, feien gala de no aca­tar la reso­lució; els altres, ERC, s’aco­llien a una fórmula que per­metés fer efec­ti­ves les vota­ci­ons, com és la subs­ti­tució dels dipu­tats. I, en joc, dues deci­si­ons polítiques: donar pri­o­ri­tat a la sobi­ra­nia del Par­la­ment que va optar per no sus­pen­dre els dipu­tats o bé aca­tar la reso­lució judi­cial de Lla­rena, que va orde­nar la sus­pensió automàtica dels afec­tats i que dei­xava en mans de la mesa del Par­la­ment la subs­ti­tució dels par­la­men­ta­ris.

Creix la des­con­fiança

Les noves nego­ci­a­ci­ons ober­tes ahir entre Junts per Cata­lu­nya i ERC es basa­ven en un acord apro­vat en el ple de dimarts pas­sat que els dos grups no van aca­bar de con­cre­tar i va donar lloc a for­tes dis­crepàncies i inter­pre­ta­ci­ons que no es van solu­ci­o­nar fins ahir al ves­pre, la qual cosa va obli­gar a ajor­nar el ple de debat de política gene­ral fins a nou avís. En sus­pens han que­dat les vota­ci­ons a les reso­lu­ci­ons que hau­rien d’haver mar­cat el full de ruta de la legis­la­tura.

Les rela­ci­ons entre els dos socis de govern apa­rei­xien dete­ri­o­ra­des i eren objecte de les crítiques més dures dels grups de l’opo­sició.

Sac­se­jada al Par­la­ment

Les dis­crepàncies entre els dos socis de govern ja es van fer evi­dents al matí, quan Junts per Cata­lu­nya va pre­sen­tar un text en què el por­ta­veu del grup anun­ci­ava que es faria càrrec, tal com havien fet fins ara, de les dele­ga­ci­ons de vot dels dipu­tats Car­les Puig­de­mont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull regis­tra­des al maig, abans de la reso­lució del magis­trat Pablo Lla­rena. Amb aquest model, el grup volia evi­den­ciar que no aca­tava l’ordre judi­cial i impo­sava la sobi­ra­nia del Par­la­ment que dimarts al matí havia acor­dat rebut­jar la sus­pensió. JxCat evi­tava, però, aco­llir-se al segon punt de l’acord que havia estat introduït per ERC, la qual cosa va pro­vo­car que el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, no acceptés aquesta fórmula si, a més a més, no anava sig­nada pels dipu­tats afec­tats.

La ferida que­dava oberta. La decisió va pro­vo­car un recés de la mesa del Par­la­ment i es van suc­ceir les reu­ni­ons entre els prin­ci­pals líders dels par­tits. El pre­si­dent Torra i el vice­pre­si­dent Ara­gonès ini­ci­a­ven els pri­mers con­tac­tes que després rema­ta­ven els con­se­llers Elsa Artadi i Ernest Mara­gall amb el dipu­tat Sergi Sabrià i mem­bres del gabi­net de la pre­sidència del Par­la­ment.

L’acord arri­bava a la tarda, els dipu­tats pro­ces­sats sig­na­ven un paper, tal com recla­mava Tor­rent, per rati­fi­car la seva dele­gació de vot en el por­ta­veu Batet alhora que també es feia referència a l’acord del ple de dimarts. Tot prou ambigu per gene­rar dub­tes. Tor­rent l’accep­tava i ara s’obria un nou xoc a la mesa del Par­la­ment amb Ciu­ta­dans i el PSC argu­men­tant que l’acord vul­ne­rava la reso­lució judi­cial i els lle­trats expres­sant seri­o­sos dub­tes.

La polèmica i la sus­pensió del ple va obli­gar Junts per Cata­lu­nya i ERC a dema­nar dis­cul­pes a la ciu­ta­da­nia, si bé atribuïen a l’excep­ci­o­na­li­tat de la situ­ació política, amb dipu­tats a la presó i a l’exili, l’enre­nou oca­si­o­nat. “Ens afer­rem a la defensa dels drets dels nos­tres dipu­tats, no podem nor­ma­lit­zar aquesta situ­ació”, repli­cava el por­ta­veu de JxCat, Edu­ard Pujol. Con­jun­ta­ment amb el repu­blicà Sergi Sabria, es feli­ci­ta­ven per l’acord acon­se­guit que per­me­tia con­ti­nuar la legis­la­tura.

Una legis­la­tura, però, que començava amb peus de fang, ja que tots dos par­tits, si bé per un cos­tat inten­ta­ven tan­car feri­des, per l’altre es llançaven retrets d’haver actuar en bene­fici propi. Per ERC, el seu soci de govern havia incom­plert l’acord del ple i posava als peus dels cavalls el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, empe­nyent-lo cap a la deso­bediència si donava per bo un acord que no res­pec­tava l’ordre judi­cial. Per JxCat, els repu­bli­cans supe­di­ta­ven l’actu­ació política a la sal­va­guarda del seu futur can­di­dat elec­to­ral, Roger Tor­rent, i els acu­sa­ven de par­ti­disme i d’aca­tar Lla­rena. Tot i que a la sala de premsa els por­ta­veus de cada grup van evi­tar par­lar de crisi, ja es van encar­re­gar la resta de grups d’asse­nya­lar la debi­li­tat del govern. El pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, a les 9 del ves­pre eme­tia una piu­lada en què dema­nava “superar el con­flicte, cons­truir con­vivència dins el res­pecte a la Cons­ti­tució i l’auto­go­vern català.

L’estabilitat està garantida, farem un esforç per superar la situació d’excepcionalitat
Eduard Pujol
portaveu adjunt de jxcat
La judicialització de la política pot provocar més conflictes. Estem en una anormalitat absoluta
Sergi Sabrià
president del grup republicà
JxCat ha trencat l’acord i posa en perill aquesta institució. Estan posant fi a la seguretat jurídica
Jèssica Albiach
presidenta dels comuns

Una enrevessada fórmula que acaba permetent dues interpretacions diferents

El portaveu de JxCat, Albert Batet, va registrar poc abans de la reunió de la mesa del matí un text per anunciar que, atès que el ple de dimarts va rebutjar la suspensió dels diputats, ell “continuaria votant” en representació dels quatre afectats de JxCat (Puigdemont, Sànchez, Turull i Rull); és a dir, que seguiria utilitzant la delegació de vot que ja li havien atorgat tots quatre en mesos anteriors. Torrent, però, es va negar a acceptar cap escrit si no venia signat per ells mateixos, i això va obrir les hostilitats. L’acord a què van arribar JxCat i ERC a la tarda consistia en dos punts, que de fet ja es van complir tot seguit. El primer, que els quatre diputats de JxCat presentarien cadascun un escrit signat a la mesa per “verificar” que el document de Batet al matí “expressa” la seva “voluntat, d’acord amb la resolució del ple del Parlament” de dimarts. Així genèricament, tot i que aquella resolució tenia dos punts: el primer, que es rebutjava la suspensió dels sis diputats, i el segon, que se’ls facultava igualment a “designar” algú que fes les seves funcions, fórmula que equivalia de facto a la “substitució” suggerida pel jutge Llarena, i a la qual es van acollir de seguida Junqueras i Romeva. Això sí, en aquest segon punt JxCat interpreta que el terme designació de diputats és més ampli i pot encabir tant una “substitució” de les funcions com una “delegació” estricta del vot.

El segon punt de l’acord d’ahir a la tarda era que la mesa donés tràmit a aquests quatre escrits, fet que equivalia que Torrent acceptaria validar el vot dels quatre diputats. Aquesta enrevessada fórmula permetia a JxCat mantenir el discurs que els seus diputats no estan suspesos perquè continuen delegant el vot, tal com ho feien, i a Torrent li permet cobrir-se les espatlles en un possible contenciós judicial, ja que pot adduir que n’accepta el vot donant compliment a un acord de ple, i d’acord amb un escrit presentat per ells després. Com que els escrits de JxCat van entrar acompanyats de les delegacions inicialment concedides fa mesos, els lletrats van expressar dubtes jurídics, i, davant les crítiques de l’oposició, es decidiria deixar clar en un acord de mesa que els vots seran vàlids, un fet que van aprofitar Cs, el PP i el PSC per presentar escrits de reconsideració que obligaven a convocar una nova mesa per resoldre’ls. Una mesa que al vespre, després d’una junta de portaveus amb dures crítiques, es va suspendre segurament fins dimarts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.