La UE ha de connectar amb la ciutadania

Ja fa temps que es diu que la Unió Europea no sap comunicar bé, que no sap fer arribar a la ciutadania tot el que es fa en les institucions comunitàries, que és molt. De fet, quan les vaques eren grasses, quan les coses anaven bé, tot i que també s’observava el dèficit de no saber arribar a la ciutadania, la necessitat no era tan peremptòria com ho és ara; perquè tot el que venia de Brussel·les ho vèiem bé, vèiem que era el camí a seguir i ens hi emmirallàvem ben satisfets. Però no hi ha res que duri sempre i l’escenari de tranquil·litat institucional i, sobretot, l’apreciació de la ciutadania respecte d’Europa han caigut substancialment els darrers anys. A la manca de capacitat de comunicar, s’hi ha afegit la incomprensió de bona part de la ciutadania pel que fa a la gestió que la UE i els estats membres han fet dels reptes més importants, com és el cas de la crisi econòmica, amb receptes d’austeritat que han afectat de valent els qui menys tenen.

Igualment, la gestió dels refugiats, amb episodis lamentables de rebuig per part de governs i també de ciutadans, a més de les imatges penoses del patiment dels afectats creuant la Mediterrània. I, pel que fa a la immigració econòmica, als qui marxen dels seus països d’origen per trobar terres d’acollida on creuen que se’ls acceptarà i viuran millor, darrerament també s’han produït accions i imatges de rebuig absolutament lamentables, afegint-se les manifestacions de governants que es posicionen clarament contra la immigració i, fins i tot, la dignitat de les persones. D’altra banda, les posicions fora dels valors europeus i amb tics no democràtics de governs com ara l’hongarès, el polonès i el romanès generen una desil·lusió a la ciutadania pel que fa al projecte comunitari. Menció a part mereix tot el que envolta el Brexit, que, en el fons, és la conseqüència d’una manca de sentiment europeista i que amenaça d’afectar tant el Regne Unit com la UE, i òbviament també la ciutadania europea, que veu com està marxant un estat que representa el 15% del producte interior brut (PIB) de la UE i el 18% de la capacitat defensiva.

En l’àmbit internacional, les relacions contradictòries amb Rússia, amb què convé tenir bona relació perquè proveeix d’energia la UE, i la falta d’empatia amb els EUA, o més ben dit amb el seu president, no porten res de bo a la Unió Europea ni a Occident. I

I un altre repte que la UE ha de saber gestionar és la viabilitat i el futur polític de les realitats que no són estats, com és el cas d’Escòcia, Catalunya i d’altres, perquè ja són reptes europeus i s’han d’afrontar i donar-los cabuda.

Tot plegat fa que una part de la ciutadania tingui dubtes respecte del projecte europeu. La solució la tenim a les nostres mans i és en l’entorn de la Unió Europea. Només cal trobar solucions democràtiques als reptes descrits i apostar fermament per una Europa unida i amb capacitat d’incidència internacional i amb diversitat real internament. Si ho fem així, garantirem millor la llibertat i la seguretat dels ciutadans europeus.