“Els tràmits burocràtics són massa llargs”

El gran problema que teníem era el de l’aigua contaminada amb nitrats, i precisament la setmana passada l’Agència de Salut Pública de Catalunya ens va comunicar que l’aigua que tractàvem en la instal·lació que vam fer era aigua apta per al consum humà; per tant, hem solucionat el problema de l’aigua amb nitrats a Borrassà. Aquesta jo diria que és probablement la cosa més positiva que s’ha fet durant aquest mandat, per bé que és un tema que venia de temps enrere, però al final hem pogut tancar una de les dues solucions que esperem tenir.

L’altra serà connectar-se a la xarxa d’aigua del pantà de Boadella. Tenim el projecte redactat, el finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua, tenim finançament de la Diputació de Girona i tenim recursos propis per poder cobrir la part que ens pertoca.

Tan bon punt estigui fet el pla especial que ha de permetre aquesta infraestructura hidràulica. Com que abasta dos municipis, requereix un pla especial.

Estem esperant que la Generalitat ens doni el permís per poder-ho concretar. Actualment ho estem tramitant i els tràmits burocràtics són massa llargs. Val a dir que una reflexió que hauríem de fer com a país és si podem aguantar tramitacions tan llargues per assumptes urgents i necessaris.

Com a municipi ens hem dotat d’una bona escola, acabem de fer dues aules noves. Al final del mandat passat havíem inaugurat dues aules més, i tenim un entorn de l’escola de primera. Els nanos nostres van a l’institut a Vilafant. La gent de Borrassà treballa, és un poble ple d’activitat i la gent hi viu bé, amb serveis adequats per al tipus de municipi que som. Una de les mancances que trobem és oferir un servei més complet a les persones que envelleixen, que ho puguin fer adequadament i en el propi municipi. En aquest sentit, un dels dèficits que té Borrassà és disposar d’una mena d’instrument semblant a un centre de dia però amb una visió més àmplia que la dimensió assistencial d’un centre de dia. Un tipus de servei així fa falta implementar-lo, com a gran repte, a banda de la gestió pròpia del dia a dia, com ara que funcioni el clavegueram, la recollida d’escombraries...

Aquest és un tema del qual encara se n’ha de parlar.

La feina de diputat consta de diferents vessants: una és la dels plens, que són pocs; les comissions, i el treball en el territori, perquè per plantejar mesures que puguin anar a les comissions, mesures que puguin anar als plens, has de conèixer els problemes de la societat que t’envolta, i és en aquesta activitat en el propi ajuntament i en el territori en la qual s’emmarca després la feina d’alcalde. Jo crec que si alguna feina dona complementació a la de diputat és la d’alcalde, perquè els alcaldes toquem problemes petits que requereixen grans solucions, una de les quals és el que comentàvem dels problemes i tempos administratius d’aquest país, aquest n’és un exemple. A un ajuntament petit li costa molt fer els tràmits. Pensa que hem de fer un pla especial per passar un tub de l’aigua que no es veurà mai més, i només per això portem tres o quatre mesos fent tràmits i no sé quantes administracions hi han hagut de donar el vistiplau. Si el problema hauria de ser portar l’aigua i no el munt de tràmits administratius per portar l’aigua, carai!