“Anar a eleccions no és el millor per al país”

Hi arribem després de mesos de molt de treball. Tot neix arran d’un pacte a la presó de Lledoners amb tots els actors implicats, i el 2 d’octubre el ple aprova un acord amb dos punts consensuats pels dos grups parlamentaris (JxCat i ERC). El que tenim clar són tres objectius: que el Parlament pugui seguir mantenint la majoria independentista, mantenir l’efectivitat dels vots i, alhora, respectar els drets dels diputats, ja que són els nostres companys i jo soc aquí per tirar endavant amb això.

Hem d’anar més enllà. Al final hi ha una actitud de defensa del país i hem de saber cap a on volem anar. Hem d’utilitzar totes les eines que estiguin al nostre abast.

La realitat és que cada partit ha decidit per optar per una manera o per una altra: és a les nostres mans continuar tenint vots vàlids. No ho mana Llarena, ho mana un acord del ple que té suport.

I tant! Però hem arribat aquí per lluitar pel país i per la República.

La conseqüència és que els lletrats del Parlament especifiquen que amb el text que hi ha entrem en un risc jurídic molt gran, i manifesten que el camí que s’ha de fer és el de designar quin és el diputat que et representarà.

ERC fa cas d’un acord en què es va pactar tot. El que hem de fer és treballar conjuntament perquè tot això ens faci més forts.

Crec que ens equivoquem quan traslladem al debat el fet de si en un paper ha de posar “delegar” o “representar”.

A mi em mou el bé col·lectiu. Crec que anar a eleccions no és el millor per al país. Tenim una majoria independentista que és un tresor.

Probablement; el temps de reflexió no és mai dolent i sempre hi ha de ser. Quan acabem un debat de política general el que toca és reflexionar. Això ha de ser una constant d’anàlisi: si s’ha de millorar, fem-ho, i seguim endavant més forts.