“Anar a eleccions no és el millor per al país”

Hi arri­bem després de mesos de molt de tre­ball. Tot neix arran d’un pacte a la presó de Lle­do­ners amb tots els actors impli­cats, i el 2 d’octu­bre el ple aprova un acord amb dos punts con­sen­su­ats pels dos grups par­la­men­ta­ris (JxCat i ERC). El que tenim clar són tres objec­tius: que el Par­la­ment pugui seguir man­te­nint la majo­ria inde­pen­den­tista, man­te­nir l’efec­ti­vi­tat dels vots i, alhora, res­pec­tar els drets dels dipu­tats, ja que són els nos­tres com­panys i jo soc aquí per tirar enda­vant amb això.

Hem d’anar més enllà. Al final hi ha una acti­tud de defensa del país i hem de saber cap a on volem anar. Hem d’uti­lit­zar totes les eines que esti­guin al nos­tre abast.

La rea­li­tat és que cada par­tit ha deci­dit per optar per una manera o per una altra: és a les nos­tres mans con­ti­nuar tenint vots vàlids. No ho mana Lla­rena, ho mana un acord del ple que té suport.

I tant! Però hem arri­bat aquí per llui­tar pel país i per la República.

La con­seqüència és que els lle­trats del Par­la­ment espe­ci­fi­quen que amb el text que hi ha entrem en un risc jurídic molt gran, i mani­fes­ten que el camí que s’ha de fer és el de desig­nar quin és el dipu­tat que et repre­sen­tarà.

ERC fa cas d’un acord en què es va pac­tar tot. El que hem de fer és tre­ba­llar con­jun­ta­ment perquè tot això ens faci més forts.

Crec que ens equi­vo­quem quan tras­lla­dem al debat el fet de si en un paper ha de posar “dele­gar” o “repre­sen­tar”.

A mi em mou el bé col·lec­tiu. Crec que anar a elec­ci­ons no és el millor per al país. Tenim una majo­ria inde­pen­den­tista que és un tre­sor.

Pro­ba­ble­ment; el temps de reflexió no és mai dolent i sem­pre hi ha de ser. Quan aca­bem un debat de política gene­ral el que toca és refle­xi­o­nar. Això ha de ser una cons­tant d’anàlisi: si s’ha de millo­rar, fem-ho, i seguim enda­vant més forts.