La gran coalició de Merkel, pendent del vot de Baviera
Els aliats bavaresos de la cancellera perdran la majoria, segons els sondejos
Els Verds agafarien embranzida
Una Unió Socialcristiana bavaresa (CSU) afeblida i el seu líder, el ministre federal de l’Interior Horst Seehofer, probablement defenestrat, arrossegat per uns resultats sota mínims històrics, hauria de ser bo per a Angela Merkel. Seehofer és l’enemic intern més veterà que li queda a la cancellera i, des del març passat, el té al seu equip de govern. Però la situació actual de la gran coalició alemanya és de precarietat. I Merkel té massa fronts oberts, al partit o al govern.
El cas és que tots els sondejos pronostiquen que, en les eleccions regionals d’avui a Baviera, la CSU caurà a un 33% o un 35% i que perdrà la majoria absoluta que ha tingut gairebé sempre des del 1962 –l’única excepció va ser la coalició amb els liberals entre 2008 i 2013–. La feblesa no només s’ha apoderat del partit hegemònic al land més tradicionalista, ric i conservador d’Alemanya. Al Partit Socialdemòcrata (SPD), socis de Merkel a la gran coalició, se’ls pronostica un descens al 12% i la pèrdua de la categoria de segona força, que passarà als Verds, amb un 19%. La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) obtindria la quarta posició (10%), empatada amb els també dretans, però moderats, Electors Lliures, un partit molt arrelat a escala municipal.
La CSU bavaresa, partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, no va ser mai un aliat dòcil. En temps dels grans patriarques respectius, Franz Josef Strauss i Helmut Kohl, van estar a punt de partir peres. El bavarès sentia tanta antipatia envers Kohl com la que té ara Seehofer per Merkel. Ara, però, el bloc conservador ha entrat en una dinàmica de desgast inèdita en la història recent alemanya.
Als Verds els passa tot el contrari. Quan semblava que quedaven condemnats a ser irrellevants, ja que el discurs ecològic ha estat assumit per les altres formacions, han agafat embranzida. Representen el missatge positiu, el combat contra la xenofòbia i la maduresa política.
Enmig del descrèdit de la gran coalició –entre successives amenaces de ruptura de Seehofer–, es recorda amb enyor el que podia haver estat una aliança refrescant: el tripartit de Merkel amb ecologistes i liberals, després de les últimes eleccions generals. No va ser possible perquè els liberals van enfonsar el projecte. Els Verds, en canvi, van negociar amb voluntat de compromís.
Deixar l’eterna oposició
La CSU necessitarà un aliat. El soci ideal serien els Electors Lliures o els liberals –que obtindran un 5,5%–. Però la matemàtica postelectoral podria acostar-la als Verds. No seria tan estrany. Al land veí de Baden Wüttemberg hi governa una aliança liderada pels Verds, amb la CDU de soci petit. Els conservadors bavaresos no són tan flexibles com el partit de la cancellera, però els Verds tampoc són els rebels dels seus orígens. Han madurat i, sobretot, tenen ganes de deixar l’eterna oposició.
