opinió
Endreçar la casa de la UE
Fa anys, no hauria tingut sentit escriure aquest article, perquè en la Unió Europea no hi havia contradiccions internes com hi ha ara. Sí que hi havia, com és natural, posicionament diferents dels estats membres i episodis de crisi a què sempre es trobava alguna sortida acceptada per tots. Ara, però, la situació és ben diferent, perquè l’escenari intern de la Unió Europa es mou, es qüestiona i és motiu d’enfrontaments entre les institucions de la UE i alguns estats membres. El més significatiu és el Brexit, que representa la sortida d’un estat molt important de la UE com és el Regne Unit, fet impensable fa uns anys. Ja veiem les dificultats d’establir un acord raonable per a les parts que de moment no arriba i, com es va palesar en el darrer Consell Europeu, ja s’està preparant l’escenari per entendre la possibilitat de no acord durant un temps llarg, fet que suposaria que la sortida del Regne Unit, prevista per al 29 de març de l’any que ve, es faria d’una manera desordenada, sense un manual acordat i, per tant, amb conseqüències ara per ara difícils de preveure. Esperem que els negociadors d’ambdues parts accelerin la solució dels desacords amb la finalitat de tenir un consens abans de la sortida del Regne Unit, encara que sigui a l’últim minut, com sovint ens té acostumats la UE. D’altra banda, les contradiccions en la gestió de la immigració i dels refugiats ha portat a posicionaments molt diferents dels estats membres, de què alguns han arribat a travessar les línies vermelles de com entén la UE la gestió dels drets humans i la democràcia en general, com és el cas d’Hongria. També hi ha tensions per qüestions d’extralimitació de governs dels estats, com és el cas de Polònia, que ja ha rebut la censura de la UE contra la voluntat del govern polonès d’incidir en la judicatura, amb el que quedaria en entredit la separació de poders. També l’existència de realitats nacionals per sota d’estats membres, com és el cas de Catalunya, Escòcia i d’altres, qüestionen la diversitat de la UE i cada vegada es fa més difícil d’entendre que són conflictes dintre d’un estat membre, perquè la incidència mediàtica ja és europea i les resolucions judicials, com passa en el cas català, són diferents segons els estats que les tracten, fet que genera frustració en el sentit que una mateixa acció o causa es jutgi amb resultats molt diferents per als acusats si la decisió judicial es fa en un estat o en un altre, tots estats membres de la Unió Europea. Tot plegat està sacsejant els fonaments interns i la solidesa de la UE, de manera que convindria que la Unió Europea gestionés amb fermesa, però també amb generositat, aquests reptes amb la finalitat d’aconseguir cohesió interna, bàsica per avançar en la unió econòmica i política, objectiu final per ser un actor important i influent en aquest món cada vegada més globalitzat i amb poques, però grans, àrees econòmiques i polítiques.