Presó o exili: la vida de tots els protagonistes ha fet un gir de 180 graus
El govern de Puigdemont va caure pel 155, però també Rajoy ha hagut de plegar
Els caps policials estatals han estat promocionats
Els jutges mantenen el relat criminal contra Catalunya
El rei, cada cop més desacreditat
La tensió viscuda durant l’aprovació de la llei del referèndum, les amenaces, la violència policial, la victòria del sí malgrat tot, les hores d’infart fins a decidir si es convocaven eleccions o s’optava per la DUI i, finalment, aquell solemne “Constituïm la República Catalana com a estat independent i sobirà”. Els mesos previs a la declaració d’independència de Catalunya van ser frenètics i molt més que ho serien a partir de llavors. La destitució fulminant de Carles Puigdemont i el seu equip de govern, l’aplicació del155, l’ofensiva judicial... Cap dels protagonistes del 27 d’octubre d’avui fa un any continuen al mateix lloc. A partir d’aquell dia, la vida els va fer un gir de 180 graus.
La històrica fotografia feta a les escales del Parlament no es pot repetir: el president Carles Puigdemont es va exiliar a Brussel·les i des d’allà dirigeix l’etèria Casa de la República, però també són lluny de casa els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret i també Marta Rovira (ERC) i Anna Gabriel (CUP). Tots ells saben bé on serien si no haguessin marxat. Els màxims responsables del govern de Puigdemont que es van quedar estan empresonats: l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa. També tancats l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Tots nou empresonats i altres nou líders independentistes en llibertat (exconsellers, membres de la mesa i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya) saben que el proper gener se’ls jutjarà acusats de rebel·lió en el cas dels empresonats, i de malversació i de desobediència la resta. La fiscalia, l’advocacia de l’Estat i Vox han de presentar els escrits d’acusació a partir del 2 de novembre, i s’esperen unes peticions de penes altes.
Moció de censura
L’Estat va utilitzar totes les armes que tenia al seu abast per evitar que la declaració d’independència anés més enllà, però això tampoc li va estalviar la patacada. El govern de Puigdemont és història però també el de Mariano Rajoy, que avui no és president del govern espanyol sinó que treballa com a registrador mercantil. El va tombar la sentència del cas Gürtel i el PP, ja que contra tot pronòstic la moció de censura del socialista Pedro Sánchez va tirar endavant i des de l’1 de juny que La Moncloa ha canviat d’inquilí.
Els únics que no només mantenen la poltrona sinó que han vist com creixia el seu protagonisme i la seva valoració són jutges i caps de les forces de seguretat de l’Estat, que fins i tot han estat promocionats per la feina feta l’1-O i també posteriors al 27 d’octubre amb l’objectiu d’esclafar la revolta independentista. El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va dirigir els tres cossos policials per aturar l’1-O, en què tot el món va veure l’excés de les càrregues policials, ha estat ascendit a general. I la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, que va fer empresonar els líders socials i polítics, també ha pujat a la sala del Tribunal Suprem, on hi ha el jutge Pablo Llarena que ha mantingut el relat criminal inventat contra els independentistes catalans.
Un any després, on no hi ha hagut cap canvi és a La Zarzuela. El rei Felip VI es manté al tron tot i que va prendre posició políticament en el discurs del 3 d’octubre i va vulnerar així els principis de la Constitució que tant defensa. Això sí, s’aferra al càrrec vitalici, però la institució que representa està cada cop més desacreditada i qüestionada.