«En aquesta feina, mai no ho fas del tot bé per a tothom»

Rovira va accedir a l'alcaldia a finals del mandat anterior, en substitució de Miquel Noguer. A les eleccions del 2007 va encapçalar les llistes de CiU i va guanyar per majoria absoluta.

–«Les actuacions previstes per a aquest mandat es faran totes. A més, hem pogut millorar altres infraestructures. El més important ha estat sens dubte la compra del solar del costat de l'escola, un espai de 2.500 m² on es construirà un dispensari i en un futur quedarà espai suficient per construir-hi altres equipaments.La compra del terreny era una operació complicada i per no haver de recórrer a l'expropiació, els tràmits s'han allargat més d'un any. El projecte del dispensari entrava al pla d'obres i serveis del 2009, però s'executarà aquest any. Per a la compra del solar hem obtingut una subvenció de la Diputació del 50 %, i amb l'ajuda del Pla Zapatero, s'executarà l'obra d'adequació de l'entorn d'aquesta zona»

–«Sí, per al poble i també per als municipis de Sant Miquel de Campmajor i el veïnat del Torn [del municipi de Sant Ferriol], que també en fan ús. A més de la importància que té per ella mateixa, l'actuació va lligada a les millores que es faran a l'escola. Actualment el dispensari està en el mateix edifici, fa només uns 65 m, i té una sala d'espera que cada dos per tres queda petita.De fet, l'actual dispensari és provisional, ja que Educació el va deixar fer dins de l'escola comptant que un dia o un altre l'Ajuntament l'hauria de treure. Ara, Educació podrà fer un projecte per redistribuir i modernitzar el centre escolar.De moment ja ens han fet el teulat nou de l'edifici, amb una inversió de 115.000 euros, i un menjador a les mateixes instal·lacions. A part d'aquesta actuació un projecte molt important és la urbanització del carrer del Pujolet.»

–«No, ja que, de les 30 signatures presentades, només 17 són de Mieres i, d'aquestes 17, tres són de menors d'edat. O sigui que són 14 persones sobre un padró de 345, aproximadament. Representen una part molt petita. I al ple van donar suport al projecte sis dels set regidors.»

–«Sí, ens feia molta il·lusió poder fer les cases de protecció oficial. Estava tot lligat, però les famílies interessades a anar-hi es van fer enrere quan van veure les condicions econòmiques. I la conjuntura econòmica ha fet que només dues parelles estiguessin interessades a tirar endavant, una quantitat insuficient. En calien com a mínim, sis.Fins i tot estàvem disposats a completar-ho obrint-ho a altra gent de la comarca si es presentaven quatre famílies de Mieres, però no ha estat possible. La crisi ens obliga a deixar-ho aparcat, però no pas aturat, per a un moment millor.»El que sí que farem és la urbanització del carrer on anaven aquestes cases, amb diners del pla d'obres d'aquest any. En aquest carrer nou s'hi han projectat també sis cases de promoció privada, que ara també s'han frenat.»

- «Sí, però és un problema que s'arrossega des de fa molt de temps. Pensa que no tenim indústria, que no hi ha una vida econòmica suficient com per viure i treballar aquí mateix. El normal és que es vagi perdent població. I no obstant, fa anys que ens mantenim estables perquè ha vingut gent de fora.»

–«El nostre gran objectiu és que es millori la carretera de Banyoles. El projecte està redactat per la Generalitat i aprovat, però de moment esperem el finançament perquè puguin posar a licitació l'obra.»

–«Sí, però a la carretera d'anar a Olot ja s'hi han fet diverses actuacions de millora en el traçat i, a més, no és tan sinuosa com per l'altra banda.»

–«No se'n parla. No sé quants anys enrere es va fer un referèndum i tot, però des d'aleshores no es discuteix que siguem de la Garrotxa.»

- «Com deia abans, no tenim una activitat econòmica important i, per tant, els ingressos de l'Ajuntament provenen només dels veïns. Sortosament, tenim superàvit, però estem molt lligats quan vols tirar endavant un projecte: les administracions superiors et subvencionen una part del cost i la resta l'has de posar tu. I nosaltres no tenim aquests recursos. El sistema de fiançament per als ajuntaments està mal muntat. T'haurien de dir de quants diners disposaràs i que podràs fer-ne, enlloc de dir-te 'digue'm què vols fer i et donaré el 50 %'. I d'on vols que tregui jo, l'altre 50 %? Has d'anar a demanar ajuda amb aquest i amb aquell altre i tens la sensació que t'acaben donant els diners perquè ja estan tips que els empipis o per amistat... i no pas perquè és el que et toca. Davant d'aquest panorama, el primer que vam fer quan vam entrar al govern municipal va ser demanar que es revisés el cadastre. No s'havia fet des de 17 o 18 anys enrere i ja tocava. Hi havia unes diferències molt grans entre qui havia fet obra nova i qui no havia fet mai cap obra a casa seva. Les noves quantitats ja s'han establert i es començaran a aplicar a partir d' aquest any. S'ha intentat igualar els valors i que tampoc es produís un increment desmesurat. Amb això, d'aquí a pocs anys ja no haurem de patir tant per cobrir la part dels pressupostos que no es cobreixen amb les subvencions.»

–«Sí. Crec que un projecte de quatre anys es curt. Un cop has agafat l'experiència, ja s'acaba el mandat i no pots completar projectes.»

–«Sí, perquè al final quedes recompensat veient que fas coses pel poble. De totes maneres, suposo que has de tenir fusta per fer aquesta feina: mai no ho fas del tot bé per a tothom: tants caps, tants barrets. Però, vaja, som aquí per les coses bones i les coses dolentes.»