L’Advocacia de l’Estat acusarà els líders independentistes de sedició i malversació, però no de rebel·lió
El canvi de criteri estaria fonamentat en el fet que no es van donar els episodis de violència suficients
La Fiscalia també presentarà aquest divendres el seu escrit d’acusació contra els processats per l’1-O
L’Advocacia General de l’Estat acusarà els líders independentistes de sedició i malversació de fons, però no de rebel·lió, segons ha confirmat l’ACN. En canvi, tot fa preveure que la Fiscalia General de l’Estat mantingui l’acusació per rebel·lió. Tant l’Advocacia com la Fiscalia presentaran demà divendres els escrits d’acusació abans que comenci el judici. L’Advocacia General de l’Estat depèn orgànicament del Ministeri de Justícia i inicialment es va personar a la causa de l’1-O per malversació.
L’escrit de qualificació que l’Advocacia de l’Estat entregarà demà divendres al Tribunal Suprem (TS) acusarà els líders independentistes de sedició i malversació. Així doncs, es desmarcarà de la Fiscalia que en tot el procés ha defensat que hi va haver rebel·lió.
ERC i PDeCAT han demanat en els darrers dies un gest al govern espanyol amb els presos per poder negociar els pressupostos de l’Estat. Des d’ERC el diputat al Congrés, Joan Tardà, ha demanat explícitament al govern de Pedro Sánchez que insti la Fiscalia a rebaixar les acusacions i el vicepresident del Govern i adjunt a la presidència del partit, Pere Aragonès, ha apuntat a l’Advocacia de l’Estat. Caldrà veure doncs si ERC i PDeCAT veuen en l’escrit de l’Advocacia el gest que demanen al govern espanyol amb els presos.
La principal diferència entre el delicte de rebel·lió i el de sedició és que, segons el Codi Penal, el de rebel·lió comporta violència i pot suposar penes de fins a 30 anys de presó. En canvi, el delicte de sedició preveu penes de fins a 15 anys. Per la seva banda, una altra de les acusacions, exercida per Vox, presentarà el seu escrit dilluns que ve.
L’escrit d’acusació afectarà només a 18 de les 25 persones a qui el jutge Llarena va processar. Es tracta dels nou líders independentistes empresonats (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa i Carme Forcadell) i de la resta de processats que estan en llibertat provisional: els exconsellers Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, els exmembres de la Mesa Anna Simó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet, Ramona Barrufet i Lluís Guinó.
En canvi, el Suprem no jutjarà els que es troben a l’estranger, tot i estar processats. És el cas de Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Anna Gabriel i Marta Rovira.