“No em tornaré a presentar a l’alcaldia”

No. Tinc una malaltia, Parkinson, i a vegades em poso nerviós. I també pot semblar que soc jo qui necessito el poble. La gent em diu: què faràs ara si tens temps? Precisament perquè tinc temps el que vull és disfrutar-lo una mica. Estar amb la família, la dona, els nets... M’he passat moltes estones aquí i ara que estic jubilat la veritat és que tinc més temps i hi disfruto. Si no hi disfrutés no ho faria, perquè per ser alcalde primer ho has de voler ser i després, que t’hi vulguin.

Crec que hauria pogut ser un mandat tranquil i amb gent molt col·laboradora, però se’ns va destarotar el tema amb l’actuació de la Guàrdia Civil del dia 1 d’octubre. Ens va passar una cosa que no ens l’esperàvem ni ens la mereixíem, ni sabem per què va passar ni ningú ens ha vingut a demanar disculpes ni ens ha donat cap explicació. Algun dia sabrem per què es va fer i per què ens va tocar a nosaltres. Jo diria que Esponellà, psicològicament, mentalment i emocionalment, està deslligada del regnat d’Espanya i del poder, no dels espanyols. Diria que en aquests pobles tothom és nacionalista, tots ens estimem la nostra terra i el que han fet és fer la gent més radical.

En els pobles petits s’han de resoldre, a vegades, coses que no tenen importància a les grans ciutats. Per exemple, pot caure una planta al mig de la carretera i pot ser que si no hi va l’alcalde o l’agutzil doncs allà es quedi... Hi ha moltes coses. Pots fer tanta feina com vulguis.

Des que vaig ser alcalde el primer cop fins avui tot ha canviat bastant. Abans era tot una mica més fàcil perquè hi havia més abundància de diners i ara, a part de tancar-nos molt l’aixeta, se’ns exigeix molt. A vegades tinc la sensació que semblem més els botxins del poble que no pas els que li donem servei. Sembla que només hem d’exigir, que si la contribució, que si hem de fer franges, que si s’ha de pagar això... Vull dir que encara que estiguem al servei del poble sembla que hi estiguem més per marejar-lo.

A veure, jo de satisfet ho estic perquè he tingut col·laboració i d’aquest últim mandat n’estic content perquè la cap de l’oposició ha sigut una persona molt positiva. Vull dir que si se li explica una cosa i a ella li sembla que no és correcta et dirà el que pensa, però no farà mai una oposició perquè sí, es parla primer. Gairebé agraeixo el comportament de la cap de l’oposició. És de les coses que agraeixo. Perquè aquests pobles són petits, tampoc pots fer gaires aventures i si encara entremig ens barallem..., doncs això s’ha d’evitar i ho hem evitat. Jo estic content del que he fet, crec que podria haver fet més, sempre es pot fer més, però bé...

La llar d’infants en si serveix ara de biblioteca o sala de reunions. Quan jo era alcalde la primera vegada vam fer la guarderia però de cop ens vam quedar amb quatre o cinc nens i no es podia mantenir. L’últim any abans de tancar-la crec que va costar 50.000 euros a l’Ajuntament i això són molts diners. Sap greu. Però el servei s’ha acabat donant amb un altre sistema; en lloc de tenir la llar d’infants, tenim un grup d’infants integrat dins l’escola. Són nou o deu.

Quan m’has dit si estava satisfet, a mi una cosa que m’ha quedat i que m’hauria agradat fer és la remodelació de la plaça d’Esponellà. S’ha arreglat la de Centenys i la de Vilert, també en tots aquests anys s’ha portat l’aigua potable al municipi, llevat de quatre o cinc cases, però una cosa que m’hauria agradat fer i no hi ha hagut maneres és la remodelació de la plaça d’Esponellà. La teníem prevista en el POUM de quatre anys enrere, però amb la crisi no ens van donar els diners i es va quedar per fer perquè al poble no es pot fer una obra i posar contribucions especials a quatre veïns. No va arribar la subvenció que esperàvem i ha quedat. És una de les coses que m’han quedat pendents, i de les fetes, no les he fet jo sol, les ha fet el poble.

Interessaria mantenir l’estabilitat d’habitants perquè, per exemple, tenim una escola que funciona molt bé i si baixem d’habitants i es va quedant gent gran i prou, doncs no hi haurà mainada per mantenir-la oberta. Això és important, però jo personalment mai faria créixer el poble per si mateix. Veig que els pobles que han crescut molt no són pas més feliços que nosaltres. A Esponellà s’hi viu suficientment bé, hi ha una bona entesa amb els veïns; sempre hi ha alguna excepció, és clar. Ho penso jo i crec que ho pensa la majoria del municipi. Deixem l’Ajuntament ben sanejat i amb perspectives d’anar fent coses. També penso que he de plegar perquè en anar-me fent gran, amb el meu caràcter, costa acostumar-se a estar lligat de mans i peus per l’estabilitat pressupostària. Jo no dic que no s’hagi de donar compte de les coses que es fan, però que et vulguin limitar el que has de fer al poble quan a més a més l’administració tendeix a desfer-se del manteniment del municipi i busquen que s’autofinanci... Hi ha molta burocràcia.