“Ara ja tenim els equipaments bàsics”

En aquests moments no estic en condicions de donar una resposta; en parlarem amb l’equip i decidirem si ens tornem a presentar o no.

Era necessari un canvi, el poble estava molt estancat, hi havia greus mancances i nosaltres, tot i que no teníem experiència política, vam saber transmetre el dinamisme i les ganes de treballar que sempre ens han animat. Tampoc sabíem què ens trobaríem un cop dins de l’Ajuntament.

Una situació complicada a tres bandes: important deute econòmic, gestió administrativa millorable i dèficit d’infraestructures bàsiques, la qual cosa condicionava molt la vida de la gent. Ens vam haver d’asseure a posar ordre i planificar el futur i, de fet, en el segon mandat hem anat materialitzant alguns dels projectes ideats en el primer.

Vam prioritzar el benestar dels 40 nens i nenes que utilitzen les aules de dilluns a divendres davant el de les quatre o cinc persones que fem ús de les dependències municipals. Era el més sensat i lògic i he de dir que vam tenir el suport de totes les administracions. També vam comprar la rectoria i el projecte ja està enllestit: contindrà l’ajuntament i el dispensari –que ara comparteixen el mòdul prefabricat–, el casal dels avis, una sala polivalent a disposició de les entitats. Ens cal buscar recursos però estic contenta perquè a Vilanant ja tenim les infraestructures i equipaments bàsics.

Un lloc de trobada a l’aire lliure amb un parc infantil, una zona verda ben agradable per a gaudi de tothom; realitzar importants millores en els tres espais del local social: la sala gran, el bar i la peixera, on manquen lavabos propis; a finals d’any ja començarem a arranjar l’entrada del municipi; també hem de solucionar la conducció d’aigua, que té fuites; resoldre el problema d’aparcaments a Taravaus, nucli que ens proposem asfaltar però hem de tenir molta cura en fer-ho perquè no perdi el seu encant.

El volem allargar en direcció a Cistella. Estem contents d’aquesta obra, era necessària per raons de seguretat ja que la gent passava per la carretera i era un perill –els cotxes circulen a molta velocitat–. Per això vam fer el camí paral·lel a la carretera; és molt agradable, hi hem plantat til·lers i ja tenim la subvenció concedida per posar-hi llum.

Hi estem treballant a través de consorcis. És un espai singular de gran valor cultural, etnològic i històric, amb tot el món de la pedra seca. Hem d’aconseguir mitjans per condicionar els camins i les barraques. Per ara hem fet una important tasca de conscienciació perquè la gent apreciï més el patrimoni.

Ara mateix, sí. Hi ha parelles joves que es quedarien al poble i no troben res per llogar o comprar. És un tema que ens preocupa.