May busca suport i refà el govern

Theresa May ha decidit defensar el seu acord del Brexit i fer front a la tempesta política que va provocar l’anunci dimecres de l’acord del Brexit per part del seu gabinet i la posterior cadena de dimissions. Fins a set membres de diversos escalafons del seu partit van presentar la dimissió. Els més destacats: els ministres del Brexit i de Treball.

May va refer el seu govern ahir amb el nomenament de Stephen Barclay, un semidesconegut que ocupava un càrrec inferior al Ministeri de Sanitat i que té un perfil molt tècnic. Advocat de professió, Barclay va treballar com a regulador financer, a l’agència que lluita contra els delictes financers i com a banquer. Va arribar a ser director de Barclays abans de fer el salt a la política, el 2010. El 2017 May el va nomenar representant del govern a la City i va ser un dels interlocutors en la planificació del Brexit.

De Barclay, que va fer campanya per sortir de la UE, es valora la seva bona relació amb els principals directors financers. S’ha buscat una persona amb un perfil més discret perquè May pugui agafar les regnes de les negociacions.

També ahir May va anunciar Amber Rudd com a nova ministra de Treball i Pensions en substitució d’Esther McVey. Rudd és una de les principals aliades de May. Va haver de dimitir com a ministra de l’Interior el mes d’abril passat per l’escàndol Windrush, els immigrants que van arribar al país després de la Segona Guerra Mundial per reconstruir-lo a canvi de poder-s’hi quedar de manera indefinida i estaven sent deportats. Tant en un cas com en l’altre, les persones nomenades són molt lleials a la primera ministra.

En una entrevista de ràdio, en la qual va respondre a les preguntes dels oients, la primera ministra, molt relaxada, va reiterar que aquest acord “és el millor per a l’interès nacional”. “Estic segura que, quan els membres del Parlament vegin l’acord, canviaran de parer”, va destacar. També es va referir al descontentament dels unionistes nord-irlandesos, que ja han dit que s’oposen a l’acord, i va explicar que continua comptant amb el seu suport.

May va intentar donar una imatge més propera i va explicar algunes intimitats com, per exemple, que té diabetis tipus 1, que la insulina que s’injecta prové d’Holanda i que ella es veuria afectada per un bloqueig de medicaments en cas de trencament amb la Unió Europea, l’única alternativa que dona al Parlament al seu acord quan voti.

Mentre intenta sufocar la revolta dels brexiters dins del partit i pesa sobre ella l’amenaça d’una moció de censura, que sembla molt probable que es produeixi, May va rebre ahir el suport de dos dels líders brexiters, el ministre de comerç, Liam Fox, i el ministre de Medi Ambient, Michael Gove. “Espero que tots tinguem una mirada raonable i racional. No ens escullen per fer el que volem, sinó per fer el que és millor per a l’interès nacional”, va afirmar Fox, que va reconèixer que “un acord és millor que cap acord” i que “les empreses necessiten certesa”.

El cas més significatiu és el de Michael Gove, ideòleg de la campanya del Brexit, que havia de ser el número dos de Boris Johnson en les primàries del juliol del 2016 i el va trair en l’últim minut. La seva dimissió hauria estat un cop definitiu per a May, que li va oferir la cartera del Brexit. Gove no va voler agafar el ministeri, però va decidir seguir. “Continuaré amb la meva feina per aconseguir el millor futur per al país”, va declarar ahir. Altres brexiters com ara els ministres Penny Mordaunt, Chris Grayling i la líder dels comuns, Andrea Leadsom, segueixen al costat de May tot i mantenir-se en silenci.

“Theresa May va posar brexiters com Boris Johnson, David Davis i Liam Fox en el càrrec [de ministres] per dos anys, però ho van fastiguejar tot i va haver de nomenar funcionaris perquè fessin la feina”, va declarar ahir Lord Heseltine, exministre de Thatcher. “Per això crec que sobreviurà.” No seria el primer cop. En els dos anys que fa que està al poder, May no només ha sobreviscut a totes les crisis de govern, sinó que n’ha sortit reforçada.