La còlera dels “armilles grogues”

La còlera dels automobilistes s’ha convertit en un nou maldecap per al president francès, Emmanuel Macron. Vestides amb armilles grogues fosforescents, milers de persones es van concentrar ahir en diversos punts arreu de França per bloquejar carreteres i gasolineres. L’origen d’aquesta protesta: l’augment significatiu del preu del gasoil. Aquesta mesura impopular, però, ha estat l’espurna d’un moviment d’indignació organitzat de manera espontània a través d’internet contra Macron i les seves reformes neoliberals.

Més de 240.000 persones, segons va dir en un comunicat el ministre de l’Interior, Christophe Castaner, van participar en 2.000 concentracions espontànies que van tallar diverses carreteres arreu del país i van generar escenes de caos, sobretot al nord. La gran mobilització va començar de manera tràgica: a primera hora del matí, una manifestant va morir atropellada a Pont-de-Beauvoisin (Savoia). Pel que sembla, una dona que portava la seva filla al metge es va trobar la carretera tallada per un grup de manifestants i, presa de pànic, va accelerar i va atropellar una dona de 60 anys que participava en la protesta. Els anomenats “armilles grogues” van aconseguir posar en tensió pràcticament tot el país.

A la capital francesa, París, potser l’afectació va ser menor, tot i que sí que van aconseguir tallar els Camps Elisis i es van viure moments de gran tensió quan els manifestants van intentar arribar a l’Elisi, la residència del president Macron, però la policia ho va impedir.

Al llarg de la jornada de mobilitzacions, 106 persones van resultar ferides, cinc de les quals de gravetat, segons el balanç del Ministeri de l’Interior, i 52 persones van ser detingudes, 35 de les quals estaven encara sota custòdia policial a l’hora de tancar aquesta edició.

El moviment dels “armilles grogues” va sorgir a través d’un simple esdeveniment a Facebook. Eric Drouet, un camioner francès, hi convidava tothom i proposava bloquejar la carretera de circumval·lació de París. Creat el 21 d’octubre, aquest esdeveniment tenia 200.000 persones interessades la vespra de la mobilització. Paral·lelament, van aparèixer molts altres grups i missatges en aquesta xarxa social contra l’augment del preu del combustible. “Quan s’acabarà el pillatge dels conductors que heu iniciat des que esteu al govern”, assegurava Jacline Mouraud, una automobilista bretona, en un video-selfie en què interpel·lava el president francès i que ha estat vist per uns sis milions de persones. Més de 850.000 persones han firmat una petició en línia a favor de “reduir el preu de la gasolina”.

Des del gener, el preu del gasoil ha augmentat a França 7,6 cèntims per cada litre (11,9%) i 3,9 cèntims el litre de gasolina. El malestar creat per l’augment del cost d’un producte bàsic per a nombroses famílies és un nou motiu de preocupació per a Macron. En els pressupostos de l’any que ve, els impostos s’incrementaran en 6,5 cèntims per cada litre de gasoil i 2,9 en el cas de la gasolina. Aquestes taxes continuaran augmentant fins al 2020 per anivellar el preu del gasoil i la gasolina i així promoure la venda de vehicles menys contaminants.

Tot i que es tracta d’una mesura en teoria positiva per a l’ecologia, “afecta deu vegades més les classes més modestes que els més rics”, explica l’economista Lucas Chancel, autor del llibre Insoutenables inégalités. Segons aquest expert en la desigualtat econòmica i el medi ambient, la indignació per l’augment de l’impost sobre les emissions de CO2 “és utilitzat com un pretext” per criticar el model fiscal regressiu de Macron. Des que va arribar a l’Elisi, el dirigent centrista va impulsar una reducció significativa dels impostos als més rics amb la supressió parcial de l’impost sobre la fortuna i la limitació al 30% de la fiscalitat sobre el capital. Unes mesures que van costar a les arques públiques prop de 6.000 milions d’euros.

“Volem simplement que Macron canviï les seves polítiques”, assegura Christophe Torrent, de 33 anys, un dels administradors del lloc web en què s’informa sobre les convocatòries dels “armilles grogues”. Aquest professional en l’organització d’esdeveniments, que viu a prop de Tolosa, es queixa de la pèrdua de poder adquisitiu, del deteriorament dels serveis públics i del cost que suposa “pagar 80 euros cada setmana per omplir el dipòsit de gasolina”. Una despesa gairebé obligada per a algú que viu a 30 quilòmetres del seu lloc de treball i que s’hi ha de desplaçar en cotxe.

A més a més, l’argument d’impulsar la transició ecològica acaba sent poc convincent per als automobilistes indignats. “Dels 4.000 milions que es recaptaran amb l’augment de l’impost sobre el carboni, només 1.000 milions es destinaran a polítiques mediambientals. És massa poc”, afirma Chancel, que col·labora amb el prestigiós economista Thomas Piketty. Per apaivagar la indignació dels automobilistes, el govern francès va prometre dimecres augmentar de 2.000 a 4.000 euros la prima pel pas d’un vehicle vell a un altre de nou i menys contaminant, una mesura destinada al 20% de les famílies més modestes i a aquells que han de fer més de 30 quilòmetres diaris per desplaçar-se al seu lloc de treball.

Encara que el president Macron no vol cedir en l’increment de l’impost sobre el carboni –atribueix l’elevat cost del carburant a l’augment del preu del petroli–, ja ha fet les seves primeres concessions envers el moviment dels “armilles grogues”.

Després d’haver-se mostrat inflexible davant dels sindicats en les protestes contra la reforma laboral i la ferroviària, ara ha vist com aquesta mobilització espontània el posava contra les cordes. Un moviment popular que ha superat la lògica tradicional de les direccions sindicals, però sí que ha tingut el suport de la majoria de les forces de l’oposició, com ara la dreta republicana, la ultradreta i l’esquerra de Jean-Luc Mélenchon. El moviment dels “armilles grogues” il·lustra, de fet, l’allunyament creixent entre Macron i bona part del poble francès.