Expedient a Itàlia pels comptes
Brussel·les proposa obrir un procediment per dèficit excessiu als italians pel seu elevat deute públic i la falta de mesures per rebaixar-lo
Retreu a Pedro Sánchez que no compleix els pactes per reduir el dèficit
S’obre la veda per castigar una Itàlia rebel contra el sistema europeu que vigila l’austeritat dels països de la zona euro. Després de setmanes amb retrets encreuats entre Brussel·les i Roma pels desajustos dels pressupostos italians, l’executiu europeu finalment va demanar, ahir, que se li obri un expedient perquè van per lliure i no compleixen els objectius de dèficit públic acordats entre els països de la zona euro.
La bufetada a Itàlia no va poder amagar, però, els retrets que també va fer la Comissió Europea (CE) als comptes de Pedro Sánchez, igualment criticat per incompliment dels compromisos europeus.
Per ara Brussel·les centra els esforços a castigar el govern euroescèptic de Giuseppe Conte. La CE va demanar, ahir, que s’iniciï un procediment per dèficit excessiu contra Itàlia pel seu elevat deute públic –prop del 131% del PIB– i per no haver previst prou mesures per reduir-lo.
Aquest expedient s’ha obert anteriorment contra estats com ara França i Alemanya, però és el primer cop que es fa perquè hi ha un deute tan gran. El procés és llarg, però podria acabar en una multa de 3.500 milions d’euros.
Els comptes de la discòrdia presenten un canvi substancial respecte a l’anterior política fiscal italiana, un fet que els buròcrates europeus veuen com “un marcat retrocés” en la seva obediència a l’austeritat pactada.
A més de l’alt deute, també preocupa la CE que els pressupostos de Conte tinguin previst un dèficit del 2,4% del PIB, molt lluny de l’objectiu del 0,8% dels seus antecessors. Més enllà dels números, la ràpida obertura del procediment del dèficit excessiu i la mala relació amb un executiu format per líders xenòfobs, populistes i euròfobs com Matteo Salvini transforma les discrepàncies fiscals en un conflicte també polític.
Un xoc que no sembla desinflar-se, perquè Roma continua enrocada en els seus pressupostos. Tot i ser el ministre de l’Interior, no d’Economia i Finances, Salvini es va endur el protagonisme amb la seva reacció a l’avís d’expedient de Brussel·les.
La zona euro decidirà
Segons el líder de la Lliga, el seu executiu no està disposat a negociar l’objectiu de dèficit del 2,4%. Tanmateix, va obrir una petita escletxa en uns comptes que fins ara donava per blindats afirmant que es poden discutir altres aspectes.
Per la seva banda, malgrat criticar que els comptes de Roma van contra els “interessos dels italians i de l’eurozona”, el comissari d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, va assegurar ahir que manté “oberta la porta del diàleg” amb el govern euroescèptic. Amb tot, hauran de ser els seus socis europeus els qui decideixin si li obren un expedient. En principi, els membres de la zona euro haurien de decidir, el mes que ve, si s’oposen o no al procediment. “Veig poques possibilitats que ho rebutgin, perquè sembla que hi ha un acord entre estats membre que Itàlia hauria de ser més curosa amb el seu pressupost”, pronosticava fa una setmana l’economista del think tank Bruegel, Grégory Claeys.
Un govern que té millor sintonia amb Brussel·les també va rebre ahir. A l’executiu socialista espanyol li va caure una galleda d’aigua freda quan, finalment, la CE va confirmar per escrit que els pressupostos pactats amb Podem impliquen un risc d’incompliment de les normes fiscals europees.
Sintonia socialista
Tal com ja havia advertit anteriorment, la proposta pressupostària encara sense aprovació parlamentària significa una “desviació significativa” del camí de reducció de dèficit i deute marcat per Brussel·les. Segons les previsions econòmiques europees, el govern espanyol tancarà l’any amb un dèficit del 2,7%, dues dècimes més que l’objectiu marcat.
Afortunadament per a Sánchez, la seva ministra d’Economia té més amics a l’executiu europeu que Salvini, i ahir la CE no va fer sang amb l’Estat espanyol. De moment, només demana que enviïn els pressupostos definitius si difereixen de forma significativa dels actuals, perquè les negociacions encara estan en marxa. L’eurocomissari Moscovici, socialista francès, va destacar la “molt bona cooperació” que ha mantingut amb els socialistes espanyols.
L’FMI insta l’Estat espanyol a reformar les pensions
RedaccióL’Estat espanyol ja no creix a nivells superiors als de la mitjana europea i manté un deute i un dèficit públics elevats que posen en risc la recuperació davant l’eventualitat d’una nova crisi. Aquest és el fosc diagnòstic per a l’Estat que va fer, ahir, el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu informe anual sobre l’economia mundial, en què va recomanar també al govern espanyol que reformi les pensions per reduir el dèficit. “L’economia espanyola continua recuperant el terreny perdut durant la crisi”, admet l’organisme internacional, però alhora alerta que el ritme del creixement s’anirà moderant fins al 2,5% del PIB d’enguany, el 2,2% de 2019 i així progressivament fins a l’1,75% a mitjà termini. En aquest context d’alentiment, l’informe destaca la urgent necessitat de reduir el dèficit, que arribarà fins al 2,8% del PIB enguany i se situarà en el 2,4% l’any vinent –quatre dècimes més del que s’ha pressupostat– si el govern no aconsegueix aprovar els seus comptes i prorroga els actuals. També avisa que el deute públic continua comportant un “risc” i recomana prendre mesures ara que l’economia creix encara a bon ritme i abans que s’encareixi el cost del deute. També destaca la “prolongada incertesa” relacionada amb Catalunya com un factor que podria perjudicar la inversió. Juntament amb el deute, l’FMI alerta sobre l’elevat nivell de desocupació –sobretot juvenil– i la precarietat laboral i insta a emprendre reformes.