La fiscalia manté el setge per l’1-O
La fiscal general de l’Estat anuncia, en la seva primera visita a Catalunya, que les investigacions als batlles pel suport al referèndum estan “ultimades”
Del centenar d’investigats, la fiscalia estudia presentar querelles, com ara a la demarcació de Barcelona
L’Organització Mundial Contra la Tortura vol la llibertat de Sànchez i Cuixart
La fiscal general de l’Estat no ha ordenat donar carpetada a les diligències d’investigació contra els alcaldes que van donar suport al referèndum d’autodeterminació, com tampoc va frenar l’acusació més radical de rebel·lió contra els independentistes catalans en el Suprem. En vigílies de l’1-O, el difunt fiscal general Manuel Maza va ordenar investigar els 712 alcaldes que donaven suport a la votació, i encara ara hi ha obertes un centenar de diligències. En la seva primera visita a Catalunya, María José Segarra va assegurar ahir que la majoria d’aquestes diligències estan “ultimades” i que “en breu es decidirà si judicialitzar-les o ordenar el seu arxivament”. Tot i la prudència de Segarra, a la fiscalia de la demarcació de Barcelona ja hi ha un parell de querelles al forn, en espera del vistiplau dels superiors jeràrquics. I ara també es preveu un degoteig d’arxivaments, segons fonts pròximes a la fiscalia.
D’altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs del partit d’ultradreta VOX contra l’arxivament de la querella que va presentar contra el president de la Generalitat, Quim Torra, a qui acusa d’un delicte d’odi i també d’un delicte de conspiració a la rebel·lió. “En dret penal, no hi caben causes com a prevenció, calen indicis, i no n’hi ha prou amb la inflamada retòrica del president Torra”, afirma en la resolució la magistrada Maria Eugènia Alegret. I el recurs perquè s’admetés la querella contra el president i membres de la mesa del Parlament tampoc ha prosperat.
Segarra –acompanyada del fiscal en cap de la Secretaria Tècnica, Fernando Rodríguez Rey, que fins ara era el fiscal del servei d’Estrangeria a Barcelona– va visitar primer el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i el seu equip, i plegats van anar a la fiscalia de Barcelona, on van ser rebuts per la fiscal en cap, Concepción Talón, i la degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, a la Ciutat de la Justícia. En una atenció ràpida i a peu dret als mitjans de comunicació, la fiscal general de l’Estat no va voler donar detalls de les imminents querelles i dels arxivaments de les causes obertes contra els alcaldes (segurament per respectar que la responsabilitat és dels de Catalunya), tot i que va admetre que és un dels temes que es van tractar en les reunions d’ahir. Va insistir que “la fiscalia treballa amb unitat de criteri però no fa causes generals, i s’analitzen les conductes personals”. Inicialment, les fiscalies del territori català van citar a declarar batlles per les declaracions de suport a l’1-O que aprovaven en els seus plens. En veure que eren declaracions polítiques i no executives, l’estiu passat es va centrar la investigació en si els alcaldes i alcaldesses havien cedit locals municipals per dur a terme el referèndum de l’1-O, una acció que podria constituir un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), que el va suspendre, i fins i tot un delicte de malversació de fons públics, que implica penes de presó.
El cas de l’alcalde de Mollerussa i diputat de JxCat, Marc Solsona, que va ser el primer a anar a declarar a la fiscalia superior, ha estat també el primer arxivament per l’1-O, acordat l’octubre passat. En la resolució, el fiscal Joaquim Pérez de Gregorio afirma que és clar que el batlle va col·laborar i va donar suport perquè al seu municipi se celebrés l’1-O, però que en l’únic dels tres locals que era públic i es va votar, l’escola de música, el seu director va dir als Mossos que no sabia qui l’havia obert per a la votació. Per tot això, Pérez de Gregorio dictava l’arxivament en no poder fonamentar una acusació amb “suposicions i presumpcions”.
Al matí, la fiscal general de l’Estat també es va reunir amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, al Palau de Justícia. Precisament, consultada sobre la renúncia del magistrat Manuel Marchena a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Segarra va afirmar que és una decisió que li sembla “oportuna” i va apostar per “altres formes de selecció” dels membres del CGPJ que contribueixin a reforçar la imatge d’independència de la justícia a l’Estat espanyol.
Petició de llibertat
L’Organització Mundial Contra la Tortura va demanar ahir nit en un comunicat l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. En una carta oberta que dirigeixen a Pedro Sánchez i a Segarra, es reclamava “la fi de la presó preventiva arbitrària” de Cuixart i incideix en la preocupació per la presó preventiva de Sànchez. L’organització se suma, d’aquesta manera, a la petició que ja va fer Amnistia Internacional per la llibertat dels presos.
LES FRASES
“Compatible” amb pilota de goma
“Les lesions objectivades són conseqüència d’un traumatisme directe molt intens sobre el globus ocular dret, per la qual cosa estableix una relació de causalitat positiva amb el mecanisme de producció referit pel lesionat. Creiem que les lesions són compatibles amb un impacte a gran velocitat, probablement per una pilota de goma.” És la conclusió que els metges forenses sostenen en relació amb la ferida patida per Roger Español, als voltants de l’escola Ramon Rull l’1-O, i que es va presentar ahir al jutjat de Barcelona.
L’advocada d’Español, Anaïs Franquesa, va afirmar que amb aquest informe no es podrà posar més en dubte que va ser ferit per un escopeter, com qüestionava un advocat dels agents. Ahir van declarar quatre escopeters més com a investigats i avui ho faran els seus superiors. La penalista Laia Serra, que és a l’equip de l’acusació popular de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar que les declaracions dels agents no quadren amb el que es veu als vídeos,i no compleixen la circular del 2013.