La Coordinadora vol aprofitar l'embranzida de les consultes per forçar els partits a fer un referèndum

Era l'objectiu últim de les consultes sobre la independència que s'han celebrat i se celebraran en els pròxims mesos: treballar per fer possible un referèndum nacional. I a poc més de mig any de les pròximes eleccions, la Coordinadora Nacional ha posat fil a l'agulla coincidint amb la recent aprovació de la llei de consultes. Les entitats organitzadores de les consultes volen aprofitar la «força social i electoral» que han acumulat al llarg del procés per posar entre l'espasa i la paret els partits en ple context preelectoral. Així, presentaran una iniciativa popular per demanar a la cambra la tramitació d'un referèndum d'autodeterminació a través de la llei de consultes. Atès que la ciutadania només pot reclamar una convocatòria d'aquest tipus un cop durant la legislatura, la Coordinadora pretén iniciar els tràmits abans de les eleccions, i en el mig any següent recolliria les més de 200.000 signatures necessàries. Anant tot rodat, el referèndum se celebraria el 2011. Així que la mesa del Parlament haurà de decidir aviat si admet la demanda.

La pilota, per tant, caurà sobre la teulada de CiU i ERC, a qui la Coordinadora no ha sondejat tot esperant formalitzar la iniciativa, segons va assegurar un dels seus responsables, Uriel Bertran. Els dos partits ja van pactar al març una resolució parlamentària de suport a les consultes sobiranistes presentada pels republicans a la qual la federació es va afegir. Però la iniciativa de la Coordinadora podria incomodar la direcció de CiU, que manté un complex joc d'equilibris per donar suport als quadres i militants que participen activament en l'organització de les consultes als municipis sense irritar el seu electorat nacionalment més tebi. Tot i la resolució aprovada, a més, la mesa del Parlament ja va rebutjar l'any passat dues iniciatives legislatives populars per a la convocatòria de referèndums sobre la independència. L'argument esgrimit en tots dos casos va ser que «no s'ajusta ni a la legislació vigent ni al marc competencial de la Generalitat».

Salvant les distàncies –la via elegida aquesta vegada és a través de la nova llei de consultes i no una ILP–, la Coordinadora al·lega que la mesa no pot decidir què és constitucional. Aquesta és una de les conclusions que es deriven d'un estudi encarregat a l'expert Antoni Abat. Segons Abat, la mesa no és un òrgan jurídic que pugui determinar-ho ni està composta per «juristes de reconegut prestigi», així que la seva decisió dependrà «únicament i exclusivament de criteris d'oportunitat política». Si existís aquesta voluntat, s'iniciaria el tràmit parlamentari –durant el qual es podria canviar fins i tot la pregunta– i després l'Estat hauria d'autoritzar el referèndum. Si s'hi negués, la Coordinadora creu que el conflicte s'elevaria ja a escala internacional.