Josep Terés
responsable de deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona
“Un jutge no pot obligar a l’alimentació forçada”
El president de la comissió de suport als metges que atenen els presos en vaga de fam descarta que un mandat judicial pugui arribar a interferir en les voluntats assistencials dels líders captius
Si Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn volguessin dur fins a l’extrem la vaga de fam que mantenen a la presó de Lledoners, el sistema judicial no ho podria impedir. Aquest és el parer del doctor Josep Terés, president de la comissió d’experts que s’ha posat a disposició dels metges que atenen els presos polítics en un dejú.
Tot i que aparentment no tenen la intenció d’exposar-se a un risc extrem, la condició física dels presos decau dia rere dia i no hi ha un patró fixe de com reaccionarà cada organisme a la manca d’aliments. Així doncs, per si la situació empitjorés de manera sobtada, els presos han deixat per escrit les seves voluntats anticipades pel que fa a l’assistència mèdica que volen rebre, un pas habitual en aquests casos excepcionals.
Tot i que els presos no han fet públic el contingut d’aquests documents ni s’ha arribat a cap situació límit, ja hi ha veus que defensen la possibilitat d’imposar-los, si calgués, una alimentació forçada. Terés, que també presideix la comissió de deontologia del Col·legi de Metges de Barcelona, refusa que el sistema judicial pugui intervenir en aquest cas. “Sóc metge i no jurista, però crec que no existeix cap llei que obligui a alimentar a les persones que no ho vulguin fer”, assegura amb aplom. Terés remarca que “des del punt de vista ètic i deontològic no es pot forçar l’alimentació de cap persona que no la desitgi. Tampoc si aquesta persona és a la presó”.
En la dècada dels 90, l’estat espanyol va forçar l’alimentació dels presos del Grapo en vaga de fam. Aquesta possibilitat, a ulls de Terés, és improbable en el cas dels líders independentistes captius, atès que en aquell moment hi havia un grau de desprotecció molt superior a l’actual, ja que l’any 2000 es va aprovar la llei que regula els drets relatius a la salut i l’autonomia dels pacients.
En tot cas, encara que un jutge ho ordenés, caldria l’aprovació de l’equip mèdic que els assisteix, que es podria emparar en l’objecció de consciència per no complir amb el mandat. “Que un jutge obligui a l’alimentació forçada no vol dir que el metge ho hagi de fer. Hi ha diferència entre la llei i la bioètica”, resol.
En aquest sentit, el departament de Justícia confirma que el protocol d’atenció als presos en vaga de fam estableix que l’alimentació forçosa mitjançant sèrum tindria lloc “si un metge ho demana i un jutge ho ordena”.
