Llum verd definitiu amb polèmica als pressupostos italians per a l’any vinent
El govern sotmet la llei a una moció de confiança per evitar la presentació i el debat d’esmenes
L’oposició protesta i anuncia mobilitzacions al carrer
El Parlament italià va donar ahir el vistiplau definitiu a la llei de pressupostos per al 2019 en tercera i última lectura per 313 vots a 70, després d’una sessió moguda que va acabar amb bona part de l’oposició absent de la cambra en el moment de la votació.
La llei ja havia estat aprovada dissabte per 327 vots a 228, quan el govern de la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5E) la va sotmetre a una moció de confiança per evitar la presentació d’esmenes, mentre que ahir va tenir lloc el tràmit final, de caire formal.
La sessió ja va començar caldejada després que el M5E, molest per les crítiques contra els pressupostos, hagués denunciat un “atac terrorista mediàtic i psicològic” a la democràcia. El post va ser retirat i la calma no es va restablir fins que el president de la cambra, Roberto Fico, del M5E, va negar que la democràcia estigui sent atacada i va assegurar que “l’oposició fa la seva feina”.
Durant el debat, però, van esclatar totes les tensions i l’oposició es va mostrar especialment irritada per no haver pogut presentar esmenes. “Quan un diputat de la República no pot intervenir sobre els pressupostos, és el poble qui no pot intervenir”, va denunciar Emanuele Fiano, del Partit Demòcrata, formació de centreesquerra que no va participar en la votació. També Força Itàlia (FI), el partit de l’ex-primer ministre Berlusconi, va carregar contra la Lliga –aliada durant la campanya electoral– per l’augment d’impostos previst en la nova llei.
Armilles blaves
Dissabte, els diputats de FI van protestar vestits amb armilles blaves, mentre Berlusconi anunciava mobilitzacions al gener arreu d’Itàlia. El xoc de la Lliga amb els antics socis de campanya es va repetir amb la ultranacionalista Germans d’Itàlia, que va retreure al govern haver-se doblegat als “tecnòcrates de Brussel·les”.
Els comptes es van poder aprovar després de l’acord assolit pel govern del primer ministre, Giuseppe Conte, amb la Comissió Europea per reduir l’objectiu de dèficit.
L’executiu els va refer després d’haver rebaixat el dèficit del 2019 al 2,04% del PIB, forçat per Brussel·les, que havia rebutjat l’objectiu inicial del 2,4% al·legant vulneració de les normes fiscals de la UE. L’acord va calmar els mercats i va evitar multes a Roma per dèficit excessiu.
Entre les mesures estel·lars de la llei, hi ha la renda de ciutadania i la reducció de l’edat de jubilació. El text també inclou una rebaixa fiscal per als treballadors per compte propi i una pujada d’impostos a bancs, asseguradores i empreses d’apostes, així com una amnistia parcial per a les rendes més baixes perquè puguin saldar els deutes amb Hisenda pagant una quantitat limitada.