Bolsonaro, un radical al poder
El líder ultraconservador brasiler assumeix la presidència disposat a enterrar 13 anys de governs d’esquerra
En el primer discurs davant del Congrés, promet combatre la ideologia de gènere
Una multitud amb samarretes verdes i grogues, els colors de la bandera del Brasil, es van entregar ahir amb els braços oberts al gir polític més dramàtic de Sud-amèrica. La principal potència econòmica de la regió, i la més poblada, ha començat el 2019 amb un nou president, l’exmilitar Jair Messias Bolsonaro, cara visible de la ultradreta brasilera. El país ha enterrat, d’aquesta manera, tretze anys de govern de centreesquerra del Partit dels Treballadors i dos més transició de Michel Temer.
Bolsonaro va pronunciar, ahir, el seu primer discurs davant del Congrés sense trair les promeses que el 28 d’octubre li van reportar 58 milions de vots (55% del total): una lluita frontal contra el que considera “la submissió a les ideologies”, el dret dels civils a armar-se contra la delinqüència, la batalla contra tot avenç en matèria de gènere i, sobretot, una política de portes tancades en l’àmbit econòmic que atemptarà contra els esforços regionals d’integració.
“El Brasil per damunt de tot i Déu per damunt de tot”, va resumir Bolsonaro al final del seu discurs, carregat de contingut religiós. “Combatrem la ideologia de gènere i conservarem els nostres valors. El Brasil tornarà a ser un país lliure dels lligams ideològics”, hi va afegir davant dels diputats, després d’haver prestat jurament al costat del seu vicepresident, el general de reserva Hamilton Mourão. La presència de Mourão no serà una excepció en el gabinet: dels seus 22 ministres, set es van formar a l’exèrcit. “Farem tot el que calgui perquè la policia faci bé la seva feina”, va dir, en referència a les promeses d’endurir la persecució de la delinqüència.
Després es va tornar a encomanar a Déu, una i altra vegada. El nou president va afegir una cerimònia religiosa fora de protocol a la seva investidura, perquè quedi clar que honrarà els grups evangèlics que li van donar suport contra Fernando Haddad, elegit per Lula da Silva per representar-lo a les urnes.
La bandera i la sang
L’expectativa popular de Bolsonaro només és comparable a la que va generar Lula l’1 de gener del 2003. El primer obrer que arribava a la presidència del Brasil va ser una revolució política i cultural que va traspassar fronteres. Avui, Lula és a la presó per corrupció i Bolsonaro és als antípodes d’aquell moviment que va omplir d’esperança els brasilers.
El pèndol ha girat ben a la dreta, tant en l’àmbit social com en l’econòmic. Bolsonaro no s’ha cansat de repetir que els brasilers li han encarregat una missió divina, que resumeix en la frase “menys Estat i més mercat”. El nou govern haurà d’afrontar una taxa d’atur de l’11,6% i un creixement raquític de l’1,3% del PIB, després d’un llarg període de recessió econòmica. Després de la jura davant del Congrés, Bolsonaro es va dirigir al Planalto, on l’esperava Temer per lliurar-li els atributs de la presidència. Allà, el nou president va pronunciar un altre discurs, que va tancar agafant una bandera brasilera: “Aquesta és la nostra bandera, que mai serà vermella [el color del PT]; només ho serà si cal que la nostra sang la mantingui verda i groga.” Bolsonaro es va quadrar a l’esplanada de l’edifici, va fer una salutació militar a la banda de soldats que l’acomiadaven i va pujar al Rolls Royce descapotable que va recórrer Brasília. La por d’un atemptat, com el que gairebé li va costar la vida durant la campanya, va obligar al desplegament de 16.000 policies. Vuit cotxes blindats van escortar el vehicle del nou president fins a la seu del poder executiu a través d’àmplies avingudes desertes i la multitud a una bona distància separada per tanques. La cerimònia oficial va complir amb tot el protocol, tot i que no hi havia tots els convidats que caldria esperar en un traspàs de poder en un país de la dimensió del Brasil. Tot i l’admiració de Bolsonaro per Trump, els EUA van reduir la representació al secretari d’Estat, Mike Pompeo. Tampoc hi era Mauricio Macri, malgrat que l’Argentina és el principal soci comercial del Brasil. Les declaracions de Bolsonaro contra el Mercosur, l’aliança que tots dos comparteixen amb l’Uruguai i el Paraguai, és el presagi d’unes relacions que no seran les millors.
LES FRASES
La Revolució Cubana fa 60 anys
RedaccióEls cubans van celebrar, ahir, el 60 è aniversari de la seva revolució amb el repte urgent de garantir l’estabilitat econòmica i impulsar l’obertura democràtica. Des de fa vuit mesos, un president nascut després de la revolució i que no porta el cognom Castro governa l’illa. Miguel Díaz-Canel, de 58 anys, ha fet els seus primers intents per impulsar la iniciativa privada, un pas que els més crítics consideren insuficient. I és que, seixanta anys després, la revolució i les seves grans conquestes, l’educació i la sanitat, no han pogut evitar la corrupció, la desigualtat i la pobresa. El reconeixement de la propietat privada queda recollit en l’esborrany de la nova Constitució, aprovada pel Parlament al desembre, un text que haurà de ser ratificat al febrer en referèndum. El país té pendent encara el repte de posar fi a la repressió de la dissidència. Es calcula que hi ha actualment uns 120 presos polítics a l’illa, sense comptar les detencions temporals d’opositors.