Pronòstics difícils

Ni apocalíptics ni eufòrics s’atreveixen a fer pronòstics sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea prevista per al 29 de març. Els principals analistes han quedat muts després de no haver encertat el resultat de les eleccions britàniques, la victòria de Donald Trumpo el Brexit. A tres mesos de la desconnexió del Regne Unit d’Europa, la pregunta més freqüent és saber si Londres demanarà un ajornament, si s’enfonsarà l’economia, si el Regne Unit demanarà el reingrés. Preguntes a l’aire en uns moments en què l’Europa somiada per diverses generacions de ciutadans està en joc, i dins del joc, el futur de Catalunya.

Queden tres mesos per a la sotragada del Brexit i cinc mesos per a les eleccions europees que de sempre han estat vistes per la majoria de catalans com llunyanes i de poca importància perquè, entre altres qüestions, no hi ha llistes catalanes pròpies –són estatals.

També, en certa manera, s’ignora la tasca concreta del Parlament Europeu, que, si bé té poca capacitat de decisió, serveix com a contrapoder de les altres institucions europees. Al Parlament Europeu hi ha representades, amb més de set-cents eurodiputats, pràcticament totes les sensibilitats polítiques europees. Malgrat que quan poden parlar des de l’hemicicle només disposen d’un minut. El minut d’or per a moltes sensibilitats. En el cas de Catalunya fins ara han anunciat que volen presentar-hi Gerardo Pisarello pels comuns, Oriol Junqueras i Diana Riba per ERC, i s’espera que es decideixin en els pròxims dies totes les altres candidatures.

Els escons d’eurodiputats són llocs molt apreciats per la classe política, pel suposat prestigi i per les remuneracions que acompanyen el càrrec. En alguns moments hi ha hagut la sensació que el Parlament Europeu podia esdevenir un cementiri d’elefants. Un fet que no es pot generalitzar, per l’activitat que genera i pel fet de ser imprescindible en els pròxims anys de reconstrucció europea.