La Crida accepta treure el blindatge a la direcció

La Crida Nacional per la República tindrà un funcionament similar al d’un partit, amb un govern de direcció política i executiva format per 21 persones, i en què finalment els càrrecs de la presidència i la secretaria general, malgrat tenir la condició de membres nats, podran ser revocats per un procediment que encara s’ha de reglamentar. Aquest és un dels canvis recollits en la ponència organitzativa fruit del procés d’esmenes respecte al text que es va presentar a la convenció fundacional de Manresa del 27 d’octubre i que establia que els dos càrrecs no eren revocables i només podien dimitir.

Un 50% dels membres del secretariat de la Crida sorgits d’aquesta direcció podran pertànyer a administracions, entitats públiques i partits, i l’organització deixa a decisió dels associats com participar en futurs comicis electorals, fet que des de fa mesos ha obert les especulacions a l’entorn del PDeCAT i Junts per Catalunya, amb consellers, presos polítics i diputats que s’han adherit a la Crida, com a possibles candidats per encapçalar llistes municipals mentre segueixen treballant en l’encaix de les formacions.

La Crida, impulsada per Carles Puigdemont, el manté com a president impulsor i el text assegura que n’ha de liderar l’acció política. L’organització es completarà amb un consell de representants, amb un president i una mesa nacional, que controlarà l’acció de la direcció política, elaborarà els reglaments i estructurarà el treball intern. Estarà integrat per 160 persones, entre ells els 21 de la mateixa direcció, a més dels fundadors Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra com a membres nats, i la resta seran representants territorials (50) i sectorials (50) escollits en processos electorals. Els 36 restants provindran dels corrents definits dins la Crida: liberal, socialdemòcrata i d’esquerres.

L’assemblea de la Crida Nacional és la tercera pota organitzativa i estarà formada per tots els associats que hagin pagat la quota i tinguin una antiguitat de sis mesos. Els 15.000 fundadors actuals seran associats després del congrés constituent que s’ha ajornat fins al proper dia 26 al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. L’assemblea escollirà la direcció i determinarà i aprovarà l’estratègia polític i la gestió econòmica.

En espera de les 11 esmenes encara vives i que podrien modificar aspectes organitzatius, l’altra ponència que marca les línies polítiques elaborada per Jordi Sànchez ha tingut modificacions, la majoria de matís. Incorpora, això sí, un compromís de Catalunya amb la realitat nacional de la Val d’Aran i la cultura occitana, així com amb els Països Catalans. S’han afegit aspectes que afecten la pagesia, la necessitat de disposar d’entitats bancàries de servei i no de poder polític, referències al canvi climàtic, al control efectiu de l’acció de govern de la futura República catalana sense ingerències de grans corporacions i amb l’ús responsable de recursos públics, o la necessitat de potenciar un teixit productiu per millorar la competitivitat en el marc de l’economia mundial.

En referència al fet que un 80% de la societat catalana és favorable a un referèndum, s’hi substitueix un “acabarà” per un “pot acabar tenint receptivitat en l’Estat”. La Crida es defineix com un instrument d’acció col·lectiva com a resposta política a la negativa a exercir el dret a l’autodeterminació i per “acomplir” el mandat de l’1-O i el 21-D. Defensa el diàleg i l’entesa amb l’Estat, però no renuncia a “l’exercici efectiu de la sobirania” per camins democràtics i no-violents, admetent que no serà a curt termini o que des de les actuals institucions hi ha un marge d’actuació limitat. Adverteix que es produiran noves situacions de desobediència i defensa la unitat d’acció com es va fer creant Junts pel Sí, fins ara inexistent.