Atrapats en el compte enrere

El Brexit continua la seva cursa desbocada cap al 29 de març, data oficial de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, sense que el pas dels dies –al contrari– ajudin a aclarir en quines condicions es farà. La sensació de caos i incertesa augmenta a Londres sota la pressió del tic-tac del compte enrere i la por de les conseqüències catastròfiques per a l’economia i el normal funcionament del país, que tindria una ruptura abrupta, no negociada.

Una prova del desconcert imperant l’hem viscuda aquesta mateixa setmana al Parlament de Westminster, on Theresa May va ser víctima d’una derrota de proporcions històriques en veure rebutjat l’acord que havia negociat durant més de dos anys amb la UE per fer efectiu el Brexit. La magnitud del correctiu –una diferència de 230 vots– podria fer pensar que la primera ministra quedava automàticament invalidada per continuar gestionant el Brexit però, paradoxalment, 24 hores després d’aquell càstig exemplar, la mateixa cambra li renovava la confiança en desestimar la moció de censura presentada per l’oposició laborista.

May, doncs, continua al timó de la nau amb el mandat de tornar demà al Parlament per presentar-hi un pla alternatiu al que els diputats van cremar a la foguera. Per això, s’ha reunit aquests dies amb representants de l’oposició i també dels diversos corrents que cohabiten dins del seu partit, el conservador, i dins del mateix govern, per mirar de consensuar una nova estratègia. Els brexiters més durs de les seves files la pressionen perquè trenqui totes les amarres amb Brussel·les perquè els britànics disposin de mans lliures per controlar la immigració i negociar tractats comercials internacionals pel seu compte, fora del paraigua de la UE.

A l’altre extrem, el sector conservador moderat s’oposa a una sortida sense acord i defensa que el Regne Unit es mantingui dins de la unió duanera o que conservi l’accés al mercat únic europeu, en la línia de Noruega. Una versió suavitzada del Brexit s’acostaria al terreny de l’oposició laborista, que neda en l’ambigüitat a l’hora de plantejar la seva proposta. El ministre del Brexit a l’ombra, Keir Starmer, va reafirmar ahir la via d’aproximació a Europa sense tancar la porta a un segon referèndum que inclogui l’opció de continuar dins la UE. La proposta és rebuda amb reticències pel líder laborista, Jeremy Corbyn, i pels diputats del partit elegits en els districtes leavers del nord d’Anglaterra, conscients que frenar el Brexit equivaldria a una traïció que pagarien a les urnes. Tal com estan les posicions, només una proposta transversal àmplia capaç d’aglutinar un suport majoritari podria trencar el bloqueig. El problema és que, de moment, no se n’albira cap i, en aquest context, tots els escenaris continuen oberts, també el d’eleccions anticipades.