Les relacions entre Itàlia i França fa temps que són complicades. Es van deteriorar molt a partir del 2011, quan va començar la guerra de Líbia, tan volguda per l’aleshores president francès, Nicolas Sarkozy. A Itàlia, la intervenció militar estrangera a la seva excolònia, liderada per l’Estat francès, es va interpretar com una excusa per tal que la petroliera francesa Total arrabassés el territori a la competidora italiana ENI. La rivalitat entre els dos països que comparteixen frontera –i per tant, estan condemnats a entendre’s– és històrica. Però des que a Itàlia governa la coalició d’ultradreta i populista entre la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5E) la situació ha empitjorat. I aquests dies la tensió ha arribat al punt àlgid. A l’origen d’aquest empitjorament (o escenificació d’un empitjorament) de les relacions hi ha a totes les bandes la mateixa causa de fons: les eleccions europees de maig. El detonant ha estat la crisi diplomàtica que ha produït la trobada d’una delegació del M5E, encapçalada pel viceprimer ministre Luigi di Maio, i representants del moviment dels armilles grogues. Al govern del president francès, Emmanuel Macron, la reunió els ha semblat inacceptable. Va cridar a consultes el seu ambaixador a Roma i va definir-ho com una ingerència inacceptable. Des d’Itàlia, però, la reacció francesa s’ha pres, en general, més aviat com un teatre que com una amenaça real. Tant la ultradretana Lliga com el M5E han lloat i mostrat simpaties pels armilles grogues, un moviment heterogeni i que recull moltes reivindicacions, des dels greuges contra el govern Macron fins al malestar per les desigualtats territorials. A Macron, que als armilles grogues –que tenen un suport social tan ampli i transversal– se’ls pugui associar amb la ultradreta populista és una magnífica oportunitat de cara a les eleccions per desprestigiar la pedra més grossa que té a la sabata. El M5E està passant un mal moment. El seu soci de govern, la Lliga, se’ls ha cruspit i necessiten marcar perfil propi de cara a les europees. Matteo Salvini ja s’ha espavilat teixint aliances i obrint la porta a tota la ultradreta europea que vulgui apropar-s’hi, des del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, a la francesa Marine Le Pen. I les enquestes els pronostiquen uns òptims resultats. Els del M5E, que al Parlament Europeu havien estat aliats del partit d’extrema dreta populista britànic UKIP, ara estan aïllats, sense grup parlamentari, i intenten aprofitar l’empenta dels armilles grogues per buscar-hi amics. Però l’estima no és recíproca. El M5E ha establert contactes amb l’ala més dretana i minoritària dels armilles grogues, que tenen moltes ramificacions. El seu interlocutor és Cristophe Chalençon, un personatge islamòfob i autoritari partidari que l’exèrcit agafés el poder a França. Chalençon diu que ell i els del M5E estan “d’acord en pràcticament tot” i que aviat es reuniran a Roma per intentar teixir una aliança. Però des dels armilles grogues la posició majoritària és de rebuig a un apropament amb el M5E. Sobretot després que els italians hagin donat visibilitat a Chalençon, l’autoproclamat líder de l’ala marginal més dretana i autoritària, que no representa les posicions ni les reivindicacions socials de bona part dels armilles grogues.

Després de la trobada de Chalençon amb Di Maio, una delegació d’armilles grogues va anar a San Remo, on aquests dies se celebra el festival musical, per desautoritzar-lo. “Di Maio no s’ha reunit amb un líder dels armilles grogues”, va dir Maxime Nicolle, que es defineix com un “membre mediatitzat del moviment”. “Di Maio s’ha reunit amb persones que volen presentar-se a les llistes per a les europees, però que no representen el moviment”, va dir Nicolle. “El moviment és dels ciutadans i és representant de tots els ciutadans que en formen part”, va afegir. I va reblar: “Hem vingut per saludar Itàlia i dir que entre el poble francès i l’italià no hi ha problemes, contràriament al que passa entre els nostres respectius governs.” Ahir, el portaveu del govern francès, Benjamin Griveaux, va dir que la decisió de cridar a consultes l’ambaixador a Roma “no és permanent, però sí un senyal”. Griveaux es va lamentar del mal fer diplomàtic de Di Maio. “La cortesia institucional preveu que almenys s’avisi el govern, quan es visita un país veí”, va dir. I va etzibar, burleta: “Les brometes i atacs de Salvini i Di Maio a Macron no han evitat a Itàlia entrar en recessió.”