“Van canviar el dalai-lama pels guerrers de Xian”

Sí, perquè la vida és meravellosa. És veritat que hi ha molts problemes i conflictes, però pensar de manera positiva per millorar la teva vida val la pena.

És l’experiència d’un monjo budista del Tibet a qui li han passat tantes coses a la vida, bones i dolentes, que pot donar ànims a molta gent. Jo vaig néixer al Tibet, el sostre del món, i acabo pidolant i dormint al carrer durant anys al Nepal i l’Índia on, inspirat pel dalai-lama, em faig monjo. I avui dirigeixo una fundació a Barcelona i soc parlamentari del meu país a l’exili.

Aquest 2019 fa 25 anys que vam inaugurar la Casa del Tibet. Nosaltres el que fem és promocionar la cultura del nostre país i la filosofia budista com a mitjà per aconseguir la pau i la felicitat. Parlem del Tibet, perquè ningú en parla, perquè el món s’ha venut al mercat xinès. Cap país ni cap polític vol molestar la Xina.

Fixeu-vos: a Barcelona es feia el Fòrum de les Cultures per la Pau, que bonic, oi? Estava planificada la visita del dalai-lama també perquè es va fer el IV Parlament Mundial de les Religions. Doncs què va passar? Que la Xina no volia que en un esdeveniment d’aquesta dimensió vingués el dalai-lama, i què va fer? Oferir els guerrers de Xian, que per primera vegada sortien de la Xina. És a dir, era una trobada per la pau i es van vendre guerrers de la Xina. Aquesta és la història dels guerrers de Xian del Fòrum 2004.

Per començar cal dir que molts catalans es pensen que el Tibet és un país petit com Andorra. No. El Tibet és com Espanya, França, Alemanya i Itàlia junts. Aquesta és la mida real del Tibet i no és només un gran país. És molt ric. És ric en mines; tenim muntanyes i muntanyes d’or, d’urani, de bronze, de coure... i molts boscos i aigua, és on neixen els rius més grans de l’Àsia. Però els tibetans tot i saber aquestes riqueses sempre hem respectat la mare terra i no l’hem explotat. Per què volem l’urani els tibetans?, l’urani és per fer bombes! Mao Zedong sabent les nostres riqueses el 1950 va envair -nos i va matar més d’1.200.000 tibetans.

Sí. A la vida només tenim una mare i jo la vaig perdre quan només tenia 5 anys, ja no la recordo. El meu pare, els meus germans i jo vam poder escapar-nos fins al Nepal, on vam viure uns anys al carrer, demanant caritat. Del Tibet al Nepal el meu pare va fer el camí de l’Himàlaia amb mi sobre les espatlles perquè jo era molt petit. El dalai-lama va arribar a l’Índia, un país que va deixar als tibetans que hi entréssim sense passaport, sense cap identitat. Vam anar, doncs, a l’Índia com milers de tibetans i el dalai-lama amb el suport de Nehru va obrir una escola per als nens i nenes tibetans que vivíem al carrer. Allà ens va donar educació. No va ser fins uns anys més tard que vaig voler ser monjo. El millor regal va ser poder entrar al monestir privat de sa santedat el dalai-lama.

Pels hippies. Ells venien a l’Índia i ens demanaven que vinguéssim aquí i, és clar, era important que nosaltres expliquéssim el que passava al Tibet al món. Abans de venir a Barcelona vaig estar a Eivissa, on es va obrir el primer centre budista a finals dels setanta. A principis dels 80 jo vaig ser el primer tibetà resident a l’Estat.

Cadascú té el seu destí, però si fem el bé i pensem bé com a conseqüència tindrem més somriures, més alegria, més pau, més felicitat i harmonia. Si en la vida quotidiana vivim amb mal humor, agressivitat, gelosia, enveja... acabarem perdent les nostres amistats, ni els animals es voldran acostar. Tothom busca la pau i la felicitat, però si no poses la llavor difícilment la tindràs.